+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ART

Agitació visual, i de pensament

Lidón Forés és, a més d’artista visual, la directora de l’Aula Foto Cine Lledó, que cada any ofereix cursos i tallers amb figures de rellevància

 

Objectius. En ple segle XXI, un segle totalment visual, és necessari saber com construir una història. - NACHO ROSEL

Eric Gras
07/10/2018

«No és que en escriure expressem alguna cosa. Construïm una altra realitat, amb paraules», va dir una vegada Cesare Pavese. Una cosa així passa també amb l’art visual, amb la imatge o fotografia. A través de la càmera podem construir una altra veritat, la nostra veritat. Què hi ha darrere d’una imatge? Què busquem o pretenem aconseguir a través d’una imatge? Aquestes són algunes qües-tions que ens plantegem i que vam voler traslladar a Lidón Forés, artista visual i docent o, com ella prefereix definir-se, «agitadora visual».

Monterroso, el gran Augusto Monterroso, tenia molt clar que els llibres, els bons llibres, havien de ser com una conversa. En meditar sobre aquest univers visual, tan personal i enigmàtic, no puc evitar pensar que les instantànies ens conviden, d’alguna manera, a entaular una xerrada, un diàleg, que no necessàriament té perquè ser coherent, sinó que pot canviar en qualsevol moment. Aquesta és la seua gràcia, com bé ens demostra aquesta castellonenca que, podem assegurar-ho, és una de les principals referències en aquest vast univers que comprèn la imatge.

ESCOLES AMB NOM PROPI

Primer com a professora de la cèlebre escola BlankPaper que Julián Barón va fundar primer a Madrid i posteriorment a la capital de la Plana i València, i després com a màxima responsable de l’Aula Foto Cinema Lledó al costat de Toni Adell, des d’on imparteixen cursos i tallers amb figures de gran rellevància, Lidón Forés ha sabut desenvolupar una trajectòria que persegueix un clar objectiu: agitar ments. «Julián Barón sempre diu que som com agitadors visuals, o divulgadors de la imatge. La veritat és que no m’agrada dir que sóc professora de fotografia. Prefereixo dir que ajudem a pensar, a agitar mentalment a la gent perquè pensi la imatge, no només a la fotografia com a tal, sinó a la imatge. Crec que parlar només de fotografia és limitar-nos. Avui dia no té sentit», ens explica.

A través d’aquests cursos, en els quals han participat autors com Ana Becerra, Fotolateras o José Bravo, entre d’altres —i en els quals també oferirà la seua particular visió Rubén H. Bermúdez molt prompte—, Lidón vol aconseguir que la gent arribi a explicar una història a través de les seues pròpies imatges. Un repte difícil, potser, però no impossible. «Al principi, pot ser que sigui complicat perquè ens hem autoimposat una sèrie de limitacions estètiques i morals. Un cop elimines aquestes limitacions, de sobte, veus un camp obert i pots avançar; ets lliure de fer el que vulguis sense complexos», adverteix Forés, que afegeix que, en realitat, «no és tan difícil. Jo vaig tenir la sort que aquestes portes me les obrís Julián. No he pogut tenir millor professor».

Si va tenir la sort de tenir a Julián Barón com a mentor, com a padrí, ella pot presumir d’haver estat professora i companya d’alguns talents excel·lents, com els d’Adrián Morote, Paco Poyato o Jesús Monterde, del que diu sentir-se orgullosa «com una mare». «Jesús va ser alumne de Julián i meu, diguem que és compartit —es riu— i té un llibre increïble que es titula Nemini Parco», comenta entre glops de te verd. Efectivament, des de Benassal, Jesús Monterse ha creat una obra personal molt potent. Però, com aconseguir aquest estil o marca tan profund? De nou, la clau està en el pensament de la imatge, en saber veure les seues possibilitats i el seu desenvolupament narratiu, que pot ser convencional o experimental.

CRISI VISUAL?

«Avui dia tothom té accés a una càmera en un gran nombre de dispositius. Jo, per saber escriure, no em considero escriptora. Llavors, per poder fer fotos, no em considero fotògrafa, que també podria ser-ho, i no passaria res. Però l’interessant, crec, és pensar realment per què fem les fotos, per a què les volem, per a qui les fem i què volem explicar. Sobretot, què volem explicar», explica Forés. I continua: «quan ho sabem, llavors és important demanar ajuda perquè algú ens guiï en aquest camí, no? També hi ha gent que no sap què vol explicar però hi ha alguna cosa que el mou i li ve de gust investigar-ho a través de la imatge. A l’aula, i en tots els cursos, el que faig és intentar descobrir què és el que cada un està comptant amb les seues fotos o amb les seues imatges, perquè un mateix no és conscient la majoria de les vegades».

Què volem explicar? I com fer-ho a través d’una imatge? Preguntes, de nou, que sobrevolen la nostra conversa i que ens porten a reflexionar sobre un problema actual, com és la sobresaturació d’imatges a la qual estem exposats i que provoquen un «analfabetisme visual». «No sabem llegir imatges per culpa d’aquesta espècie d’esquizofrènia del like, per aquest motiu en els tallers que impartim al voltant del cinema i la fotografia, el que pretenem és, precisament, trencar amb aquest analfabetisme visual». I no contenta amb això, Lidón Forés va més enllà en la seua particular lluita oferint —al costat de Leticia Tojar i Míriam Ortuño— els seus coneixements als més petits perquè aquests puguin pensar en la imatge per si mateixos, sense limitacions.

TALENT INNAT

«Al final, les imatges parlen de tu mateix», afirma amb un somriure aquesta «agitadora visual» que s’emociona en parlar de les avantguardes, de l’experimentació visual i de la revolució de la intel·ligència. El seu treball així ho demostra, un treball que ha estat reconegut fins a tal punt d’haver estat seleccionat el 2012 per al Premio Bienal de Fotografía Purificación García, el jurat del qual d’aquell any va estar compost, ni més ni menys, que per Manuel Borja-Villel, director del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (MNCARS); Marta Gili, directora de Le Jeu de Paume de París; el crític d’art Alberto Martín, el cèlebre fotògraf Chema Madoz i Sergio Mah, comissari i professor universitari. Amb això volem donar a entendre que si parlem de Lidón Forés, parlem d’una persona amb un talent innat per transmetre sensacions i emocions a través de la càmera, com queda reflectit en els seus treballs Las Vegas i MIVS (Manual d’Identitat visual Sindical), al costat de Julián Barón. I per si fos poc, la castellonenca és capaç de contagiar aquesta il·lusió per anar més enllà del que és evident.

«Tots necessitem que ens expliquin al principi el significat, igual que ens ensenyen a llegir l’abecedari i a donar-li un sentit a les lletres», adverteix. Raó no li falta. D’aquí que els seus cursos i tallers siguin tot un èxit —sabem, també, que a partir de novembre impartirà un altre a Vila-real per iniciativa del propi ajuntament vila-realenc—. Lidón Forés ensenya a veure i desenvolupar un llenguatge visual únic, i el millor de tot és que gaudeix amb això, convidant als seus alumnes a que s’alliberen de qualsevol lligam, i que deixin volar la seua imaginació. Ja sigui d’una manera abstracta o avantguardista, l’important és que ella ens convida a ser nosaltres mateixos. I això, no té preu.

Temas relacionados