De la meua època adolescent va haver-hi un període d’investigació i educació musical de rellevància. Va ser el moment en què vaig començar a interessar-me pels compositors russos del segle XIX. Parlo del Cercle de Balakirev, entre els quals es trobaven Mili Balakirev, Aleksandr Borodin, César Cui, Nikolai Rimski-Korsakov i Modest Mussorgski, o del genial Piotr Ilich Tchaikovsky, així com d’Aram Jachaturián, Serguei Prokofiev, Rachmaninov, Taneyev, Glazunov... Aquesta època daurada de Rússia, a nivell musical, és absolutament magistral i d’ella pot un trobar la inspiració.

L’elevat nivell dels mestres russos queda perfectament clar en la seua vocació per conjuminar totes i cadascuna de les seues herències culturals i, així, poder reflectir les idees i valors del poble, convertint-se per tant en profetes. En les obres d’aquest període un és partícip d’aquest desig per mostrar el sofriment humà, la protesta contra les injustícies del món, però també el desig per retratar la bellesa, l’amor a la pàtria, als seus paisatges i història. Molt de tant en tant acudeixo als russos per sentir aquesta emoció que, fet i fet, és la vida mateixa.

Si esmento als compositors russos d’aquesta època no és per capritx. Un d’ells, immortalitzat per Iliá Repin, és l’autor d’una de les òperes més notables d’aquest patriotisme, com va ser Boris Godunov, basada en l’obra d’Aleksandr Pushkin, el pare de la literatura russa moderna. Em refereixo a aquest autor de nas vermell, barba esclarissada i aspecte fort anomenat Modest Mussorskgy, del qual sempre em va atreure el seu poema simfònic Quadres d’una exposició. Precisament, aquesta peça serà l’última que interpreti Alessio Bax a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló el proper dimecres, 9 de març, a les 19.30 hores.

EL CONCERT // El pianista italià Alessio Bax ha aconseguit situar-se en el panorama internacional com un dels talents més hipnòtics del present. Amb un so enlluernador, gràcies al seu joc líric, aconsegueix interpretacions interessants, d’una gran intensitat que provoca en l’espectador cert sotrac enlluernadora, com ja ha demostrat sota l’atenta mirada de directors de la talla de Sir Simon Rattle, Jonathan Nott --qui recordem va visitar la capital de la Plana al capdavant de la Bamberger Symphoniker-- o Alexander Dimitriev, entre d’altres, sent solista de formacions tan prestigioses com la Royal Philharmonic Orchestra o la London Philharmonic Orchestra. Amb aquestes credencials, a més de ser mereixedor el 2013 del Martin E. Segal Award que concedeix el Lincoln Center de Nova York, així com els seus enregistraments per a Warner Classics i Signum Classics, donen bona mostra de la seua qualitat, cosa que també comprovarà el públic castellonenc el dia 9.

Bax delectarà amb un programa per a piano clàssic i no exempt de virtuosisme. En primer lloc, interpretarà la cèlebre sonata Clar de lluna de Ludwig van Beethoven, probablement una de les peces més famoses no només del compositor alemany, sinó de la història de la música. Després de la popular partitura, la Sonata nº 3 per a piano d’Alexander Skriabin. Aquesta peça va ser composta amb una clara influència d’il·lustres com Chopin i Liszt. Finalment, tornem a Mussorsgky i els seus Quadres d’una exposició que va compondre inspirat per l’exhibició pòstuma de deu pintures i escrits del seu gran amic, l’artista i arquitecte Víktor Hartmann. El rus va voler retre homenatge “dibuixant” amb la seua música, cosa que Alessio Bax de ben segur podrà transmetre’ns.