Alicia Kopf: «La novel·la és un artefacte complex i omnívor»

Alguns intentem comprendre aquests designis capritxosos, bé sigui a través de la ciència, d’una manera molt més «racional», o mitjançant la interpretació dels somnis, aprofundint en aquest univers fantàstic ple de metàfores que ens captiva.

Intentar entendre i expressar-se. Aquests dos fonaments són bàsics en l’art i la literatura, dos fonaments que Imma Ávalos, més coneguda com Alicia Kopf, posa en pràctica en la seua obra —artística i literària—. Ara mateix podem veure un exemple del seu costat artístic —[Articantartic:panorama (after Henry Courtney Selous)], 2013— en l’exposició La creació contemporània que s’exhibeix a la Sala Sant Miquel de la Fundació Caixa Castelló, al costat d’altres artistes com Joël Mestre, Xavier Arenós, Lúa Koderch, Olimpia Velasco, Agustín Bayón, Rosana Antolí, Moisés Mahiques o Chema López.

Kopf és, a més, una de les grans sorpreses editorials de l’any passat gràcies al seu Germà de Gel Germà de Gel(L’Altra Editorial) o Hermano de Hielo (Alpha Decay). D’aquest llibre, premi Ojo Crítico i Cálamo, entre d’altres reconeixements, parlem amb aquesta artista / autora que ens ha sorprès, i molt.

—L’art i la literatura. Dues maneres d’expressar-se molt diferents i complexos. Com vas passar d’un a un altre? Per quina raó, què et va induir a això?

—Sempre he escrit i dibuixat alhora. De fet no separo gaire els àmbits d’expressió, crec que la separació dels àmbits del saber és una cosa d’utilitat més aviat institucional. El que sí he fet és posar l’accent cada vegada més en la dimensió literària, però sempre formant part d’un projecte interdisciplinar.

—En la ressenya que vaig publicar de Germà de gel (o Germà de gelHermano de Hielo

—Em sembla bé, entre d’altres coses. Per mi la novel·la és un artefacte complex i omnívor que comprèn moltes de les coses que més m’interessen, encara que no m’interessa la novel·la convencional basada en estructures narratives i sentimentals ja massa conegudes. La novel·la és l’àmbit per excel·lència de l’exploració interior, i s’ha de pensar de noves maneres perquè nosaltres també hem canviat.

—En aquest llibre planteges una investigació en la que busques relacionar dues realitats a través del significat del gel, metafòrica i literalment. No?

—Diverses dimensions s’entrecreuen en el llibre: és un triangle, com un iceberg, que combina l’estudi dels imaginaris del gel, la recerca sobre un mateix, i les reflexions sobre la creació artística.

—Realitzes una exploració cap als llocs més recòndits del planeta i de la ment, un viatge que comença en primer lloc per la fascinació sobre el nivi paisatge dels pols i sobre aquells éssers que van posar a prova les seues capacitats físiques i mentals amb l’objectiu de rubricar el seu nom en els annals de la història.

—Sí, la dimensió èpica de l’exploració polar em servia de mirall per a l’exploració artística i de base per a la recerca d’una èpica íntima, relacionada amb una familia amb un membre autista. Juxtaposar aquestes dimensions per posar de relleu certa èpica d’interior i explorar noves subjectivitats.

—He de reconèixer que la confrontació que planteges d’aquest territori gèlid real amb l’intel·lectual sorprèn. A mi em va sorprendre moltíssim, em va impactar.

—Me’n alegro.

—La culpa o el sentiment de culpa, el dolor, la fugida... Tot això és present en l’obra.

—He de dir que em costa dir en altres paraules el que he escrit, perquè si ho pogués expresar d’una manera col·loquial segurament no ho hauria escrit, en certa manera resumir-ho li resta complexitat i profunditat al sentiment.

— Veure que el teu primer «llibre» ha rebut els reconeixements i elogis que ha rebut, impressiona, impacta, aclapara?

—Primer fa molta il·lusió i impressiona perquè no era gens esperat. Després, donat que això genera molts compromisos, i molts d’ells no remunerats (sóc treballadora autónoma i dia que no treballo és dia que perdo) aclapara una mica. A més, pel que veig, als artistes s’ens demana moltes coses però no tothom entén que per a produïr i viure s’ha de remunerar el que fem, siguin llibres, o cedint els nostres coneixements i imatge en el format que sigui.

—Impossible no preguntar-te en què treballes ara, siguin projectes artístics i / o literaris.

—Tinc un altre projecte, cert. Té a veure amb el moviment. Però encara no puc avançar res més.

—Com no acostumo a llegir mai entrevistes prèvies als «meus» entrevistats, no sé si t’hauran preguntat ja (imagino que sí, és clar), per l’origen d’aquest nom artístic: Alicia Kopf.

—Molts cops! Estic a punt de fer un FAQ’s (preguntes més freqüents) a la meua web (primer ho deia en broma, ara ja potser no). Si ho googleges trobaràs diferents variacions de l’explicació en les meues respostes.