Tornar a les nostres arrels, però no per ancorar-se en elles, sinó, més aviat, per reinterpretar-les, “rescatar-les” i retornar-les a els qui els pertanyen, és a dir, a tots nosaltres. La capacitat que l’ésser humà té de reinventar-se és extraordinària.

Som capaços de tornar a èpoques passades per extreure tot el seu suc i poder assaborir de nou tota la seva essència. Això és una cosa que Ángela Furquet sembla saber molt bé. La cantant castellonenca presentarà el seu treball Del Sol a Son el proper dia 12, en el Paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló. Aquesta primera aventura discogràfica, que compta amb la producció musical de Carles Dénia i Aleix Tobias, es podria dir que és una reinterpretació de les famoses ‘albades’ d’aquestes terres. La veu de Furquet serveix, per tant, de pont per connectar aspectes del folklore mediterrani, amb la delicadesa del jazz i la riquesa del folklore llatinoamericà.

Pel que sembla, aquest àlbum és el fruit d’un treball de recerca on Ángela Furquet vol reivindicar el paper del cant com a eina de comunicació i d’expressió. Com bé assenyala, l’objectiu del projecte “és rescatar dels camps espanyols aquestes precioses melodies que conformen la nostra tradició oral per bolcar-les en la memòria col·lectiva. Cantant aquestes melodies, vull aconseguir que no caiguin en l’oblit”. En altres paraules, també seues, “és un projecte ple d’històries musicades; històries de gran valor que estic segura que a tots els sonessin familiars”

En el concert que oferirà estarà acompanyada per Miquel Àngel Cordero, Acari Bertrán, Yolanda Sey, Sònia Rodríguez, pel guitarrista castellonenc Toni Porcar i comptarà també amb la col·laboració especial de la balladora Aloma de Balma.

CANTS DEL PASSAT // Com se sap per la nostra tradició més propera, l’alba era el tret de sortida per als nostres avantpassats camperols. Sortia el sol, i amb ell, sortien de les seues cases els treballadors cap a les terres a reprendre, un dia més, la ben coneguda seqüència de moviments, postures i sospirs que definien el seu dia a dia en el camp.

Aquesta dura i monòtona jornada en el camp, la durada del qual depenia del recorregut del sol, es reflectia en les lletres de les tonades que cantaven els treballadors. L’esforç físic i repetitiu es transformava en melodies d’ànim, o de solitud, o d’amor, o d’entreteniment. Melodies que s’entrellaçaven amb els sons de la naturalesa i els propis del treball per teixir així l’atmosfera sonora de fa més de cinquanta anys en els camps del territori espanyol.

Del Sol al Son és, com dèiem anteriorment, una reinterpretació d’aquestes atmosferes sonores. Ángela Furquet utilitza com a llavor els cants originals d’aquests treballadors i, com a terra de cultiu, “els elements que nodreixen el meu univers musical”. En definitiva, el proper dia 12, es tindrà oportunitat d’assistir a un concert en el qual l’ahir s’una amb l’avui i, potser, amb el demà futur.