L’argentí Guillermo De Angelis assegura que es va capbussar en la fotografia, es va submergir de ple en el vast oceà de les imatges després de dedicar-se a l’arquitectura i el disseny, i ho va fer, assegura, «amb aquest entusiasme que el precipita a un cap a davant , o millor, cap a dins». Es podria dir que a través de la fotografia aquest autor ha realitzat un viatge introvertit, aspirant, diu, a descobrir més de si mateix.

Aquest periple íntim és el que caracteritza la seua obra, imatges en les que intenta arribar a l’expressió, «mitjançant l’economia de recursos». Si escau, menys és més, perquè prefereix insinuar més que descriure. Certament, les seues instantànies es mostren delicades, fràgils. Són visions de paisatges, o més aviat somnis, estampes que suggereixen o evoquen una existència personal, recòndita, profunda.

BONS ‘PADRINS’

Guillermo De Angelis té molt bons padrins, dada significativa tenint en compte la dificultat o la complexitat de fer-se un nom en l’àmbit de l’artístic. Il·lustres personatges, com el del cantautor Luis Eduardo Aute, es desfan en elogis. Per al músic, l’obra del fotògraf argentí «és paradigmàtica», i afegeix: «L’objectiu de la seua càmera és pura subjectivitat en tant que la seua mirada és la protagonista conceptual i essencial del seu relat poètic sobre la irrealitat, com ha de ser, i com ha de fer un poeta creador d’imatges». Gairebé sense voler, Aute ens revela algunes de les claus per entendre, o més aviat per acostar-se, a l’univers de De Angelis: poeticitat i irrealitat. Tornem a aquesta esfera privada, íntima que li confereix a les seues captures, i al fet que semblin imatges procedents d’un món oníric.

A través d’aquests ambients en blanc i negre, «on l’absència d’éssers dóna lloc a un espai de llibertat», en paraules de la directora de la galeria Artemisia, Art & Tendències, Cristina Requena, Guillermo De Angelis és capaç de crear escenes buides del component humà, la presència del qual és més aviat com un espectre, i on les figures protagonistes són com una exhalació. «L’espectador és lliure per a aturar-se en l’escena i dialogar amb ella, o bé perdre’s en el seu propi ensomni», assenyala Requena, i raó no li falta. Així mateix, Takuma Yoshikura, director de la Gallery Ind. de Nara, Japó, destaca la recerca de l’harmonia entre el físic i el metafísic que realitza l’argentí mitjançant les seues fotografies.

Tot això es pot comprovar a través de la seua sèrie Small Inner Landscapes, que des de dijous passat, 26 de setembre, es pot visitar a la Llotja del Cànem de la capital de la Plana on, prèviament a aquesta inauguració, va tenir lloc la setena sessió del Photobook Club Castelló amb el mateix De Angelis com a protagonista, gràcies a la col·laboració del Servei d’Activitats Socioculturals (SASC) de la Universitat Jaume I. De fet, l’argentí va donar a conèixer part del seu procés creatiu a través d’un fotollibre de títol homònim, d’edició limitada i en què s’observa perfectament la delicadesa d’una obra que parla sobre la presència i l’absència, sobre el silenci, l’ànima de les coses, imatges que ens produeixen una sensació de nostàlgia i anhel, abstraccions acromàtiques...

L’exposició es mantindrà fins al pròxim 26 d’octubre, i estan previstes diverses visites guiades, obertes a tot el públic i gratuïtes, divendres, 4 d’octubre, a les 18.45 hores, i el mateix dia 26, a partir de les 11.30 hores.