Res més entrar en la galeria Cànem, una peça de cadascun dels artistes de la seua actual exposició ens dóna la benvinguda endinsant-nos en una atmosfera que predominarà al llarg de tota la mostra, a base de línies i corbes, ombres i centellejos i imatges i paraules. En aquest projecte conjunt, Antoni Alcàsser i Miquel Gozalbo renoven les seues mirades a través de l’obertura de les seues peces a un món infinit de possibilitats, on el contorn de la forma desapareix en favor de l’abstracció. És aquest un treball on tots dos manipulen les formes i estructures descontextualitzant el seu propi contingut fins a l’extrem, amb la intenció de provocar i promoure un significat totalment nou dins del món de l’abstracció, experimentant i enfrontant el llenguatge amb el pas del temps.

Línia, ferro, tinta…, que així és com es titula aquesta mostra d’Antoni Alcàsser i Miquel Gozalbo es conforma al voltant d’una exploració, enfocant el significat del llenguatge de formes diferents però complementàries gràcies al fluir de les seues línies, que se succeeixen i convergeixen creant una sensació de moviment que dinamitza tot l’espai.

Miquel Gozalbo, aprofundint en la llibertat de les seues formes biomòrfiques, juga amb la cerca de l’espai i el buit, tant de grans com petites dimensions, compostes d’elements còncaus i convexos, on el buit s’obre davant la massa. Al mateix temps, subratlla en les seues obres el principi aleatori que jeu sota els relleus subtils en els quals les formes semblen nedar en corrents oposats. Línies adjuntes i paral·leles que es desprenen de tota informitat i de tot el vague i imprecís per a concretar-se i materialitzar-se en una peça dinàmica i viva des de la qual s’allibera la llum. Sens dubte, un treball cuidat i meditat on la rudesa estàtica del ferro queda matisada i absorbida per la lluentor que crea l’obertura de les seues línies sense deixar de costat el caràcter constructiu de les seues obres. De nou, el biomòrfic i el constructiu es conflueixen i fonen, creant una sensació lumínica gairebé espiritual en la destaquen els centellejos que destil·len les cintes de metall que s’obren i retorcen formant una estructura volumètrica carregada de textura i moviment. Un estil propi que comporta un llenguatge abstracte original gràcies a que l’artista confereix als materials de cada peça un tractament artesanal que li atorga a la peça presencia i lleugeresa simultàniament.

Domini tècnic

Aquesta presència també està vinculada a l’obra d’Antoni Alcàsser gràcies al tractament del color i a l’energia que transfereix als materials processats de caràcter industrial dels quals se serveix com, per exemple, les cintes magnètiques (àudio i vídeo) i/o les tires de pigment amb paraules de màquines d’escriure per a dur a terme la seua comesa. Elements que repeteix i conjuga donant lloc a múltiples variacions a base de capes i diferents estrats que s’unifiquen sobre la superfície tant vertical com horitzontalment, creant un efecte pictòric únic. Un efecte que s’aconsegueix gràcies a la tècnica del collage, amb la qual es capta l’atenció del públic, sempre atent, intentant esbrinar el paisatge o figures que s’amaguen dins del fons. Figures parcialment vetllades que emergeixen a la superfície entre les diferents capes entre tintes i pigments. Una estratificació en la qual s’alternen i succeeixen una gran sèrie de línies que l’artista intervé fusionant la pintura, la fotografia i/o el gravat amb els altres materials, amb la finalitat de dotar a l’obra d’una sensació única que neix indirectament dels contrastos que aplica, aportant una textura indiscutible. Un treball minuciós i un gran domini tècnic amb el qual obté una imatge que aflora de l’abstracció de línies i que s’albira a mesura que el visitant pren distància de l’obra.

En definitiva, és aquesta una mostra que es nodreix de les sensacions i emocions que generen i evoquen les peces de tots dos artistes, en la qual predominen temes i conceptes que sorgeixen de la mateixa experiència vital i de l’experimentació de les formes i materials. Un joc de contrastos on els estils i trajectòries de tots dos es complementen creant una sintonia perfecta amb l’espai, originant una posada en comú en la qual la textura pren un paper protagonista ressaltant els diferents matisos que conviuen en silenci entre la realitat i la ficció, el visible i invisible...