«Quan en el fang de l’aparent inapel·lable realitat van creure que havíem oblidat somiar, es van equivocar», afirma contundentment Enrique Cabrera, director artístic d'Aracaladanza, companyia de dansa contemporània madrilenya el treball rigorós de la qual va ser reconegut amb el Premi Nacional de Teatre per a la Infància i la Joventut en 2010.

«Malgrat els rigors de la tristesa, la màgia de la imaginació va il·luminar un camí de meravelles que permet posar-nos ales i volar», assegura Cabrera, fent referència a un dels seus espectacles més impactants, Vuelos, que diumenge que ve, 2 d’abril, es representarà al Teatre Municipal de Benicàssim.

Després d’inspirar-se en Miró, Magritte i El Bosco, la companyia Aracaladanza s’endinsa en la imaginació del geni visionari de Leonardo da Vinci (només els seus dibuixos i notes ocupaven més de 13.000 pàgines) amb el mateix equip creatiu que ja va rebre l’aplaudiment de milers d’espectadors: l’impulsor i ànima creativa de la formació en la direcció, Enrique Cabrera, Elisa Sanz a l’escenografia i el vestuari, Pedro Yagüe il·luminant l’escena, Álvaro Luna al capdavant de les projeccions; Luis Miguel Cobo a la direcció musical i Ricardo Vergne en el disseny de les titelles i l’atrezzo.

«Leonardo da Vinci va desitjar la utopia amb totes les seues forces i va obstinar el seu treball per fer-la realitat. I ara, el seu innegable llegat esdevé la nostra inspiració; el seu visionari somni, alimenta les nostres arrels i la seua contundent obra, abona la nostra feina», explica el director de la companyia.

«Ja fa temps —continua Cabrera—, Aracaladanza va bussejar en el arc de sant Martí, va descobrir petits paradisos, va traçar núvols i va pintar constel·lacions. Ara torna al somni de nedar al cel, passejar a l’aigua i sobretot, volar a la terra». Cal recordar que durant 25 anys la possibilitat de volar va obsessionar a Da Vinci, qui va recollir les seues idees i fantasies en centenars d’esbossos en els quals inventava màquines voladores inspirades en la natura. Cap detall escapava a la seua mirada. Analitzava el moviment de cada ploma, la interacció de l’aire i les ales, les diferents maneres de volar, els problemes d’aerodinàmica...

La doble visió de la realitat experimentada per l’artista del Renaixement —sabut és que Leonardo ho escrivia tot al revés, de dreta a esquerra— ofereix una sèrie de possibilitats escèniques que, mitjançant miralls, dóna ales a la imaginació d’una companyia no només inspirada, sinó també sorpresa i admirada per l’impuls creador que va multiplicar, sense treva, l’home interessat per tots els camps del saber i la creació. «Ho fem perquè sentim la necessitat de compartir la certesa que la llibertat només és possible quan ens atrevim a somiar un món més just i lliure. Més feliç. Més humà», adverteix Enrique Cabrera.

CANVIAR EL MÓN

Vuelos, coproduïda pel Teatre Sadler’s Wells, DanceEast, Jerwood Foundation, el Festival Grec i Teatre de la Abadia, és un espectacle de dansa contemporània per a públic infantil i familiar que pretén encoratjar al gaudi de tots els sentits, convertint-los també a eina subversiva que contribueixi a canviar el món. Cinc ballarins s’encarreguen d’interpretar els moviments en un escenari en el qual els objectes són essencials. Les màquines de Leonardo, els seus dissenys, els seus plans, així com la seua pintura i escultura, són el punt de partida i inspiració per a un treball escènic en què Aracaladanza explora el somni universal de l’Home: el vol.

Fantasia, imaginació i màgia són alguns dels ingredients essencials d’Aracaladanza, La pionera obra creativa realitzada a Espanya per la companyia dirigida per Cabrera s’ha convertit en referent europeu de qualitat. Cal no oblidar que les seues produccions han estat guardonades amb premis de gran rellevància, com els Premis MAX, entre molts altres. Però el reconeixement que més interessa a Aracaladanza, tal com ells comenten, «és el privilegi de fascinar a un públic essencial per al present i el futur de la dansa espanyola». Ho ha fet, al llarg de la seua història, amb tres peces de curta durada; onze produccions de mitjà i gran format; quatre espectacles pensats per ser representats en carrers i espais no convencionals; dos treballs dedicats a nadons-set encàrrecs coreogràfics nacionals i internacionals.