John Berger té ara 90 anys. Escriptor, pintor, poeta, assagista... Algunes de les paraules més boniques que he llegit mai són obra d’aquest ancià de ment lúcida que escriu amb una sensibilitat fora del comú. De fet, en aquest llibret màgic titulat Y nuestros rostros, mi vida, breves como fotos (Hermann Blume, 2004), llegia el següent: «No crec que l’art pugui canviar la societat. No obstant això, crec que molt sovint el que l’art ofereix a la gent és esperança. I quan les persones tenen esperança sorgeix en elles el coratge necessari per resistir, i per lluitar per una vida millor».

De tant en tant torno a aquesta reflexió de l’autor britànic per donar-me ànims. No poques vegades sento que tot s’ensorra per culpa d’un sistema sociopolític que no acabo de comprendre per la seua falsedat i immoralitat. És llavors quan recordo les paraules de Berger i em repeteixo a mi mateix, com si fos un mantra o oració: «L’art com esperança, l’art com a resistència». En certa manera, em reconforta pensar-hi en això, com em reconforta el saber que no estic sol, que hi ha persones que pensen de manera semblant i fins i tot s’atreveixen a fer realitat les seues idees.

Ara fa tres anys vam viure per primera vegada un esdeveniment de primer ordre en tota la nostra província, pel seu caràcter i objectius, per les seues pretensions i la seua «calculada» irreverència —això últim ho explicaré més tard—. Organitzar a Castelló una fira d’art no és tasca fàcil. Que l’art que s’exhibeixi sigui contemporani, fa que tot es compliqui encara més. I si a més li volen donar una projecció internacional, més d’un pensarà que estem bojos de remat. De manera sincera els diré que sóc dels que opinen com Marguerite Yourcenar, qui diu que «l’amor i la bogeria són els motors que fan caminar la vida». Així doncs, millor ser un boig feliç que resignar-se a tenir una vida frívola, mancat de sentit. No creuen?

Joan Feliu i Enrique Bocángelus encarnen aquest esperit esbojarrat, «marcià». Em recorden, grosso modo, a un autor com Javier Tomeo, aquest constructor de monstres una mica descarat, imaginatiu i somiador, mordaç i amo i senyor de l’absurd. I és que sóc dels que opinen que es necessita de cert humor i gràcia per afrontar una empresa com la que tots dos, en aquests temps mancats d’ocurrència, van decidir iniciar fa ja cinc anys —encara que MARTE celebra la seua tercera edició, cal recordar que aquest projecte es va originar sobre el paper fa ja un lustre—. Aquesta agudesa i enginy complementada amb saler són elements necessaris per a plantejar un discurs sense polèmica i conscienciós, un discurs que s’ha anat teixint de manera coherent i heterogènia i en què queda ben clar que l’art és responsabilitat de tots i que tots i cada un de nosaltres té el dret de poder gaudir amb ell i a través d’ell.

ESPAI CULTURAL // Del 17 al 20 de novembre, l’única fira internacional d’art contemporani de tota la Comunitat Valenciana tornarà a crear un espai de diàleg i intercanvi cultural, així com un aparador per poder potenciar el sempre intricat món de l’art. Cal no oblidar que MARTE és una fira, i com a tal el seu sentit no és altre que la compravenda d’art. No obstant això, aquestes cites han d’anar més enllà, han d’esdevenir un mapa en el qual situar els nous camins de l’art.

Ja en l’any 2010 proposava en aquest suplement que cites com les fires d’art necessitaven reformular-se per evitar laments com el que al seu dia va fer Manuel Borja-Villel sobre ARCOmadrid: «El que ha imperat no és l’art, sinó els aspectes mercantils a curt termini». Per aquest motiu, sempre ha cregut propici que se servissin de caps pensants de l’artístic, en lloc d’economistes. Només així es creen cites cada vegada més interessants i enriquidores com el que ha pretès ser MARTE des d’un principi. De fet, quan se’ls pregunta a Joan i a Enrique sobre el que busca MARTE, són molt clars en algunes de les seues respostes: «En MARTE es creu que no es pot fer cultura sense tenir una concepció de la mateixa críticament coherent. En MARTE es creu que la difusió de l’art, el seu coneixement, és un fi principal de la creació artística. En MARTE es creu en que tothom mereix i pot comprendre i gaudir de l’art. En MARTE es creu que la cultura serveix per despertar consciències, crear sentit crític, i en què la vigilància de l’art des de posicions d’influència i privilegi només ens porta a la ceguesa intel·lectual».

Dit això, tenen una cita de gran interès intel·lectual, social i cultural a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló —gràcies a l’Ajuntament de la capital de la Plana, la Diputació Provincial, la Universitat Jaume I i la Fundació Dávalos-Fletcher—. Una cita que creiem obligada, necessària, única. Més informació sobre horaris, programació i participants en feriamarte.com