Molt s’ha discutit en els últims quatre anys sobre l’absència o presència d’una temporada lírica a Castelló. No voldria entrar en els detalls sobre qui té raó en aquesta espècie de batalla campal que res té a veure amb la cultura; és, principalment, una qüestió política.

Així mateix, el fet que el Teatre Principal, organisme dependent de l’Institut Valencià de Cultura de la Generalitat valenciana, deixés de programar esdeveniments de caràcter amateur es va veure com una espècie d’atac cap a aquestes agrupacions o associacions locals. Res més lluny, al meu entendre. Sóc conscient que moltes de les companyies no professionals de la capital de la Plana o de la resta de municipis i comarques poden oferir un espectacle de primera, però la qüestió era, adés i ara, una qüestió que passa per la professionalització d’un sector que no ho té gens fàcil i que forma una part essencial de la nostra economia i, sobretot, que resulta essencial per al nostre enriquiment personal. Em refereixo a l’àmbit de l’artístic i cultural, el del teatre i la dansa, el musical.

Havent-hi espais alternatius en la capital de la Plana, de titularitat municipal per exemple, es va precisar que en el Teatre Principal únicament es programessin actes d’envergadura qualitativa. Tan és així, que el Teatre Principal és l’únic organisme castellonenc valorat en l’Observatori de la Cultura, la qual cosa significa que les coses s’estan fent bé, i que aquesta aposta per la professionalització i per albergar espectacles i obres teatrals professionals i de qualitat té la seua veritable recompensa. El públic és cada vegada més ampli, i el que és més important, fidel a la programació. És just, per tant, aplaudir la labor d’Alfonso Ribes al capdavant de l’IVC a Castelló.

LES ARTS, EN CASTELLÓ

Des que el van nomenar delegat territorial de l’IVC, Ribes ha tingut molt clar que Castelló mereix una agenda cultural completa, per a tots els públics, i tot i que em reiteri, de qualitat. Queda molt camí per recórrer, òbviament, però es van fent passos engegantits per a aconseguir tals objectius. Un d’ells, potser, és l’obertura o diversificació del programa del Palau de les Arts de València previst per a la temporada 2019/2020.

La setmana passada es va donar a conèixer l’activitat del centre valencià, autèntica referència a nivell nacional i internacional. El conseller en funcions d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, al costat de la presidenta del Patronat de les Arts, Susana Lloret, i el director artístic del teatre, Jesús Iglesias Noriega, van ser els encarregats de revelar una programació artística que, com deia, tindrà el seu impacte a Castelló. Com? De quina manera?

Parlant amb Alfonso Ribes, el delegat territorial de l’IVC ens va confirmar que hi ha previstos quatre concerts en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana, la formació titular del Palau de les Arts i que en el seu moment fundés el mestre Lorin Maazel i que dirigís també el mestre Zubin Mehta. Hem pogut saber que aquests concerts estaran dirigits a càrrec de noms de rellevància internacional com són els de James Gaffigan, Michele Mariotti, Gustavo Gimeno —que va enlluernar fa a penes unes setmanes al públic castellonenc interpretant la novena simfonia de Mahler al capdavant d’aquest mateix conjunt— i Ivar Bolton. Sens dubte, la presència de l’OCV a Castelló és una excel·lent notícia, perquè estem parlant d’una de les orquestres més importants i millors de quantes existeixen al nostre país i a Europa; i això no ho dic només jo.

Sé que molts podran rebatre’m ara argumentant que l’Orquestra de la Comunitat ja és una habitual en la programació de l’Auditori. Tenen raó, sí, però la seua presència és molt major ara que fa uns anys. D’altra banda, la bona nova de poder gaudir amb part de l’activitat de Les Arts es tradueix també en altres quatre concerts que tindran lloc, ni més ni menys, que en el Museu de Belles Arts de Castelló.

LA LÍRICA, PRESENT

Quatre concerts lírics, protagonitzats per algunes de les millors veus del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo, entitat que té com a objectiu fonamental «promoure una formació professional d’alt nivell dirigida a joves cantants i músics procedents d’Espanya, de la Unió Europea i de la resta del món; així com preparar orgànica i estructuralment al cantant líric i afavorir al màxim la seua adequada inserció en el món professional», es duran a terme al llarg de la temporada 2019/2020.

Així, sota l’ègida del cèlebre cantant i director Plácido Domingo, els components del Centre de Perfeccionament desenvolupen en ell el seu estil interpretatiu, «s’endinsen en la naturalesa musical i dramàtica dels personatges i de les òperes, i aprofundeixen en una cosa tan essencial en qualsevol cantant com és el sentit de l’expressió, del gest, de la intenció de la paraula i la seva naturalesa teatral», tal com remarquen des de l’entitat. Molts dels seus membres solen formar part dels elencs de les diferents produccions operístiques que alberga el Palau de les Arts, la qual cosa diu molt del seu nivell. Com veuen, aquests quatre concerts en el Museu són una de les grans novetats previstes per a aquest proper curs cultural en la qual es reforça la presència de la lírica a Castelló, un reforç de garanties que es veurà completat amb la representació de l’òpera Les mamelles de Tirésias en el Teatre Principal.

Sota la direcció escènica de Ted Huffman, i la musical de Roger Vignoles, qui també s’asseurà al piano, acompanyat pel també pianista Jorge Giménez, Castelló tindrà l’oportunitat de gaudir d’aquesta producció operística que protagonitzaran els cantants del Centre Plácido Domingo. Proposta arriscada, no n’hi ha dubte, perquè estem parlant d’una òpera bouffe en dos actes, de caràcter surrealista i amb música de Francis Poulenc, basada en l’obra homònima de Guillaume Apollinaire —obra que va ser escrita en 1903 però representada per primera vegada en 1917; no obstant això, l’òpera no es va estrenar fins al 3 de juny de 1947 en l’Opéra-Comique a París—.

Les mamelles de Tirésias és, segons els crítics avesats, «el surrealisme convertit en òpera». Per a això, Poulenc se serveix d’un divertit i enginyós argument de to burlesc i absurd sobre la procreació i els rols de l’home i de la dona. Així, a través del personatge de Thérèse, que no vol tenir fills ni ser mestressa de casa, que es declara feminista i rebutja l’autoritat del seu marit, s’inicia aquesta obra en la qual observem com el somni d’ella és convertir-se en soldat i governar, i com deixa lliure els seus pits que surten volant per l’aire i exploten al mateix temps que li creix la barba i el bigoti. És aquesta una òpera que es representa poc, però és una de les òperes més singulars del segle XX per diferents motius; una òpera que també es representarà per primera vegada en Les Arts. Esperem que, com sol ser habitual en el centre operístic valencià, el cartell d’entrades esgotades també es pugui veure en el Principal de la plaça de la Pau.

MÉS OFERTA

Quatre concerts simfònics, quatre concerts lírics, una òpera i... El Teatre Principal acollirà així mateix un espectacle de dansa i música, al capdavant del qual estarà una secció de la Orquestra de la Comunitat Valenciana. Per si això fos poc, «s’està estudiant la programació d’una activitat pedagògica», en paraules d’Alfonso Ribes.

A tot això caldrà afegir la programació pròpia que donarà a conèixer l’IVC de cara a la temporada de tardor, que es preveu molt completa, com ja ens té habituats Ribes, si bé encara queden reptes per superar, com aconseguir que l’Auditori i Palau de Congressos s’ompli en cada concert o que el Museu de Belles Arts de Castelló deixi de ser un mer contenidor d’obres d’art.

PER A FINALITZAR

Per més que alguns creguin que València torna a ser el centre de tota activitat, que depenem d’ella, dels seus organismes, que no mantenim certa autonomia, no ens enganyem. Castelló, i com ella la resta de ciutats, grans i petites, està oberta a la resta del món. Tancar-se, o mirar-se al melic constantment, no serveix de molt. Així doncs, hem de tenir present que la Cultura, amb C majúscula, ha de ser un reflex de la nostra contemporaneïtat, la qual cosa significa que la transversalitat és un fet i que hem d’aprofitar-nos i nodrir-nos de totes aquelles propostes de qualitat que puguem, procedeixin d’on procedeixin; si són de Castelló, millor que millor, clar, sempre que siguin professionals —un clar exemple va ser la producció pròpia Somni, de la dramaturga castellonenca Núria Vizcarro, que es va veure al Principal del 10 al 12 de maig—.

No cal oblidar que la necessitat de professionalitzar el món de la cultura és imprescindible per a arribar cada vegada més a un públic que avui dia compta amb una mirada molt més àmplia. Aquesta és una de les claus per a entendre el panorama actual de la gestió cultural, així com les eines necessàries per a desenvolupar un projecte cultural sostenible, i aquest és el camí, pel que sembla, que han pres des de l’Institut Valencià de Cultura a Castelló.

Recapitulant. La capital de la Plana comptarà amb propostes líriques de gran nivell, amb un equip humà de contrastat prestigi a nivell internacional, un plantejament escènic —en el cas de l’òpera Les mamelles de Tirésias— avantguardista i atractiu, molt de talent jove i, sobretot, la sensació de que a Castelló poden dur-se a terme produccions d’envergadura com les que pugui acollir, per què no, el Palau de les Arts.

Arribats a aquest punt, hem de ser exigents i no conformar-nos, al mateix temps que hem de ser conseqüents. Què vull dir amb això? La meua intenció és donar a entendre que els grans espais culturals de la nostra capital han de ser reservats per a grans esdeveniments culturals professionals. I no es confonguin, això no és un plantejament elitista que exclogui, ni es pretén menysprear el treball de ningú. L’únic objectiu és prendre consciència d’aquesta situació, tots i cadascun de nosaltres, per a treballar de forma conjunta i, així, fer de Castelló un centre cultural de debò.