La dramatúrgia, igual que la resta de les arts, no entén de procedències, no tret que ens interessi, clar. No existeix una dramatúrgia que puguem anomenar pròpiament castellonenca, si bé hi ha certes característiques comunes entre alguns autors i autores nascuts en aquestes terres, trets o particularitats que són comunes en tant que són heretats i vénen d’una tradició concreta. Malgrat això, el que es pretén, ja sigui a través d’un text de literatura dramàtica o qualsevol altra disciplina, és fer del local una cosa universal i viceversa.
Sense ser reconeguda en excés o sense gaudir de la notorietat que potser hauria de tindre, la dramatúrgia «castellonenca» —aquestes comes són importants— gaudeix actualment d’un molt bon estat de salut. Podria dir-se que estem vivint una època brillant, almenys quant a reconeixements individuals es refereix, perquè sabem que hi ha moltes companyies d’aquí amb una trajectòria més que contrastada a nivell nacional i internacional. Només hem de recordar com en 2014 el també poeta Javier Vicedo Alós es va alçar amb el Premi Nacional Calderón de la Barca amb la seua obra Summer evening, o Paz Palau, que en 2017 va ser guardonada amb el Premi de Guió Radiofònic Margarita Xirgu per la seua obra No volveré a pasar hambre, que concedeix Ràdio Nacional d’Espanya (RNE). A ells hem de sumar els noms de Núria Vizcarro, que va ser finalista en els Premis Max amb Instruccions per a no tenir por si ve La Pastora o el de Sònia Alejo i Begoña Tena, totes dues mereixedores del Premi de la Crítica Valenciana 2019, que els va ser concedit ex aequo per les seues obres La vida inventada de Godofredo Villa i Tórtola i que van recollir el passat 28 de setembre en la localitat valenciana de Rocafort.
La cosa no queda aquí, clar, perquè Sònia Alejo i Begoña Tena repeteixen, en aquest cas com nominades, als Premis de les Arts Escèniques Valencianes que convoca l’Institut Valencià de Cultura (IVC). I a elles dos hem d’afegir el nom d’una altra castellonenca més, la segorbina Mafalda Bellido que optarà al premi per Chucho.
PREMIS ARTS ESCÈNIQUES
Cultura de la Generalitat organitza, per segon any consecutiu, els II Premis de les Arts Escèniques amb l’objectiu de reconèixer i donar visibilitat als professionals escènics valencians, així com incentivar i promocionar la producció escènica valenciana.
Els membres del jurat han visionat un total de 70 espectacles de teatre, dansa, circ, arts de carrer i espectacles per a xiquetes i xiquets, estrenats entre l’1 de gener de 2018 i el 30 de juny de 2019, i d’entre ells, en la categoria de millor text, ha nominat les obres de les tres autores de la nostra província —en aquest llistat de nominats també trobem a altres castellonenques, com Pepa Cases o Lucía Saéz, però en altres disciplines—.
Com veuen, els dramaturgs, o més aviat en aquest cas les dramaturgues de Castelló, estan collint tot tipus de merescuts elogis a un treball que, com diem, no hauria de passar desapercebut, gairebé en l’anonimat.
El pròxim 14 d’octubre, en el Teatre Principal d’Alacant, es lliuraran aquests guardons en una cerimònia que serà retransmesa en directe per À Punt. Una castellonenca serà guanyadora, encara que tots guanyem.
