“Avui dia el músic ha de ser tot terreny”

--Quins aspectes del curs et van semblar interessants per tornar i ampliar el taller a tres dies? Quins són els teus objectius i prioritats?

-El primer any vam treballar improvisació i altres estils musicals com la música funk, el rock and roll o la música pop, però en termes generals. És per això que els objectius d’aquest segon any serà desenvolupar la part creativa a través de la improvisació i coneixements d’altres estils, la utilització i aplicació de noves tecnologies aplicades al violí, viola i violoncel, conèixer els patrons rítmics i harmònics de diferents estils moderns i finalment conèixer la literatura del violí, viola i violoncel en el jazz i la música moderna.

--Creus que els conservatoris i la pedagogia tradicional s’estan adaptant a les necessitats educatives dels nostres dies?

-Tota la meua vida he estudiat i he tocat el violí. Fa molts anys que el meu pensament i pràctica han tingut en compte dos estils diferents, sovint contraposats: la música clàssica i el jazz. En acabar els meus estudis vaig poder comprovar la proximitat d’un estil i un altre, alhora que m’adonava que les institucions de música clàssica solien tenir les portes tancades a altres estils i que tan sols reconeixien la validesa de la seva tradició.

--Per tant ...

-Després del meu període d’estudi als Estats Units vaig poder introduir tots aquells estils poc reconeguts per molts violinistes a l’ensenyament pràctic del violí. L’experiència va créixer amb l’augment de possibilitats d’accedir a llibres especialitzats, a concerts específics i al nou univers que es consolidava amb internet i els nous sistemes de comunicació social i institucional que derivaven.

És per tot això que les noves generacions de professorat i d’estudiants que estudien als conservatoris o escoles de música veuen cada vegada més i d’una manera més natural que un violinista pugui estudiar, per què no, a la mateixa institució els seus concerts romàntics i després tingui classe d’improvisació on pot estudiar els seus estàndards de jazz o, per què no, tocar algun tema de Prince.

--Les tres edicions anteriors del Curs Internacional de Música de Benicàssim van ser un èxit. Quina diries que és l’aportació dels cursos d’estiu a la formació dels alumnes?

-Primer de tot l’alumne busca noves fonts d’informació, ampliar repertori per al següent curs perfeccionant aquells aspectes que no ha tingut temps durant el curs. A Europa tenim molts cursos a escollir i cada alumne opta segons les seues necessitats. Al meu entendre crec que és un bon moment per treballar aspectes que no has treballat durant l’any i una bona excusa per poder conèixer nous estils amb el teu instrument.

--En l’estat actual de retallades a les escoles de música i conservatoris i la disminució d’hores d’ensenyaments musicals a les escoles, en quina mesura penses que les futures generacions es poden veure afectades per aquest retrocés dels ensenyaments culturals i artístiques? Quins aspectes de l’educació musical creu que són essencials en el desenvolupament educatiu?

-En referència d’aquest assumpte de les retallades, cal dir que han fet que s’encareixin els preus dels estudis en els conservatoris repercutint als alumnes d’una manera directa. També aquesta realitat fa que molts alumnes un cop graduats amb el títol superior optin per fer el màster fora del nostre país.

--Hi ha un però, no?

-Però si comparem els preus d’un màster en interpretació de violí a Alemanya (menys de 100 euros) i a Espanya (més de 6000), s’arriba a un punt ridícul quan en aquest país hi ha molt talent i, sobre tot, molt per fer. Per a mi, l’educació musical és essencial en el desenvolupament educatiu dels infants.

Sense anar més lluny, a Suïssa s’incorpora la formació musical en la seua constitució. Us imagineu un panorama musical igual a Espanya? La música propicia el desenvolupament de la intel·ligència en els nens. Hi ha estudis científics que així ho demostren. Només per això se li hauria de donar un valor diferent a la música.

--Algun consell per als alumnes de música que tinguin ganes d’expandir els seus horitzons i viure noves experiències amb la improvisació, el jazz i la música moderna?

-Avui dia el músic ha de ser tot terreny i la improvisació li pot ajudar a entendre millor la música, ja que es treballa d’una manera vertical (descodificació d’acords). La improvisació és una activitat creativa instantània, fruit d’establir un diàleg sobre el fonament d’un llenguatge adquirit i plasmar amb sons el pensament musical. Aquest ha estat l’ingredient més important del jazz des dels seus inicis, però encara ho ha estat més, tot i que sovint ho oblidem, en la música clàssica. Els grans compositors clàssics eren alhora grans intèrprets, compositors i improvisadors, Johann Sebastian Bach, Ludwig van Beethoven o Franz Liszt, entre d’altres.