Si existeix un nom de rellevància a nivell europeu entorn de la música coral, aquest és el del director alemany Karl-Friedrich Beringer. Elogiat per les interpretacions de les grans obres simfòniques corals de Johann Sebastian Bach, Georg Friedich Händel, Wolfgang Amadeus Mozart, Felix Mendelssohn i Johannes Brahms, la seua carrera professional es remunta a la dècada dels anys 70, quan va assumir, en 1978, la direcció del Windsbacher Knabenchor o Cor de nens de Windsbach, un dels més famosos del món i tota una institució a la regió de Baviera.

Al capdavant d’aquesta formació es va mantenir durant més de 30 anys, fins a 2011, i durant aquest període va arribar a aconseguir el que molts han definit com «un nivell artístic extraordinari». Els mèrits que ha anat collint en aquest temps Beringer són nombrosos i tampoc convé avorrir al lector fent una llarga enumeració de tots ells. Sí resulta d’interès la seua aportació, batuta en mà, a altres formacions orquestrals i també corals, com el Cor de la Generalitat Valenciana, dirigit per Francesc Perales, amb els qui interpretarà al capdavant del conjunt Estil Concertant —l’11 d’abril, a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló— un programa que pren al mestre de mestres, és a dir, a Bach, com a punt de referència.

Del Cor de la Generalitat s’ha dit, i amb raó, que és, sinó el millor, un dels millors de tota Espanya. És el cor titular del Palau dels Arts de València i amb això podria estar ja tot dit, encara que no està de més recordar que posseeixen un premi Grammy llatí, pel seu enregistrament Verdi Domingo, al millor àlbum de música clàssica, i que han registrat les seues veus en segells com Sony, Decca i Deutsche Grammophon al costat de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana i amb solistes com Plácido Domingo, Juan Diego Flórez o Andrea Bocelli. Al llarg dels seus 32 anys de vida, han acompanyat a il·lustres de la direcció com Claudio Abbado, Rinaldo Alessandrini, Fabio Biondi, Valeri Guérguiev, Sir Neville Marriner, Lord Yehudi Menuhin, Marc Minkowski, Georges Prêtre... Senzillament, impressionant, com la labor del seu director, Francesc Perales.

De l’Estil Concertant, dir que és obra i gràcia de Marisa Esparza. Des de 1998, aquest ensemble porta desenvolupant la seua activitat centrada en la interpretació d’autors del barroc i classicisme europeu, incidint en els compositors espanyols i valencians del segle XVIII, amb el caràcter i instruments de l’època. En aquesta ocasió, com assenyalàvem, serà Karl-Friedich Beringer qui se situï al capdavant de la formació, acompanyat també pel concertino Hiro Kurosaki. El violinista austríac d’origen japonès és actualment un dels artistes més demandats en l’àrea de la interpretació historicista.

REPERTORI

En el concert d’aquest pròxim dia 11, els assistents a la sala simfònica de l’Auditori tindran oportunitat d’escoltar en la primera part peces de compositors com Antonio Montesinos i José Pradas, a més del O ewiges Feuer, o Ursprung der Liebe. BWV 34, de J. S. Bach. Després del descans habitual, la Corrente italiana, de Joan Baptista Cabanilles —amb instrumentació i adaptació de Marisa Esparza— i, de nou, Bach, amb la interpretació del seu Magnificat BWV 243. En definitiva, un concert barroc de molta qualitat.