Com a tants altres, Franco Baggiani li deu la seua passió pel jazz a la passió que sentia el seu pare. No poques vegades ha reconegut que sense la seua influència no s’hagués convertit en la persona i en l’artista polifacètic i versàtil que és.

La necessitat d’experimentar ha estat sempre, si escau, un fet destacable. Cadascun dels seus treballs és una nova aventura en la que sol reunir-se amb alguns dels millors músics de jazz de qualsevol racó. El seu objectiu, normalment, és crear una espècie de «jungla sonora» perquè l’espectador, l’oient, entri en una dimensió acústica totalment inesperada. Com ho aconsegueix? Potser el fet d’haver estat arranjador de nombroses partitures per a grups i grans bandes, així com bandes sonores per a cinema i televisió, li hagin servit per desenvolupar aquesta capacitat. La seua faceta com a investigador també li ha permès no ser «un compositor del corrent principal, i això és el que m’agrada. Mai m’ha agradat anar al segur escrivint peces comercials. Si cedís davant aquesta temptació no podria estar a l’avantguarda», explica un Baggiani que en la dècada dels 80 va prendre com a model el jazz electrònic que aquest geni anomenat Miles Davis estava desenvolupant.

INFLUÈNCIA DAVIS

Prenent com a exemple a seguir a Miles, no cal dir que les seues propostes musicals han estat sempre arriscades, si bé aquest «risc» mai li ha preocupat gens ni mica.

El seu afany per innovar ha portat al músic florentí a ser més conegut en el nord d’Europa —molt més donats a l’experimentació— o al Canadà i Anglaterra. Amb ell, allò de no ser profeta a casa seua sembla ser encertat, cosa que pot resultar si més no estrany en pensar en altres trompetistes del calibre d’Enrico Rava, Paolo Fresu o el pianista Stefano Bollani. El camí de cada un és sempre divers i la vida, com diuen, dóna moltes voltes.

Baggiani és conscient que trobar un espai adequat a Itàlia per proposar un cert tipus de treball musical o discogràfic, «es torna cada vegada més difícil» per un fet que està afectant molts altres àmbits, com és la reducció o nul·la inversió en cultura. Encara que el seu discurs resulti un tant pessimista, el trompetista italià lluny de resignar-se davant les adversitats continua buscant solucions per donar curs a la seua creativitat, als seus projectes. Tant és així que ha aconseguit establir una sèrie de connexions amb músics de diferents parts del món, com el castellonenc Fernando Marco, qui sembla no haver dubtat a compartir experiències sobre l’escenari amb ell.

CONCERT

Precisament, Baggiani actuarà dissabte que ve, 17 de juny, al costat del guitarrista i el seu quartet —els mítics per no dir ja immortals Ricardo Belda, Luis Llario i Diego Clanchet—, a l’Espai de la Música Mestre Vila de Benicàssim. Serà aquest el concert que clausuri la present edició del Benicàssim Jazz Festival en el qual han participat Eri Yamamoto, Champian Fulton i Scott Hamilton, Bruce Barth o Jerry Bergonzi.

«Cool jazz» amb marcat accent mediterrani per tancar una cita que esperem vagi a més, perquè els amants del jazz a la província som uns quants i necessitem el nostre espai.