«La Ruta de la Seda és un dels èxits més significatius de la història de les civilitzacions», afirma Carles Magraner, alma mater d’un dels conjunts musicals més rellevants en l’àmbit de la investigació històrica musical, Capella de Ministrers. El conjunt valencià porta més de 30 anys dedicats a la recuperació d’un patrimoni musical únic, interpretant i reinterpretant partitures d’un passat que forma part de la nostra pròpia idiosincràsia. En aquest sentit, un dels seus més recents projectes està centrat, precisament, en les músiques d’aquells territoris pels quals discorria la cèlebre ruta comercial.
«Per la gran Ruta de la Seda no només circulaven les caravanes comercials, també les cultures dels pobles, els valors espirituals, les idees religioses», expica Magraner, qui es va interessar per aquesta relació entre els pobles d’Orient i Occident que es produïa gràcies a aquest intercanvi econòmic, artístic i cultural. Aquest intercanvi, assegura el violagambista i director del conjunt valencià, va acabar «convertint-se en un camí de transmissió de sabers, d’intercanvi de cultures i de costums. Ens ha construït també a nosaltres, fent-nos més conscients del nostre passat pluricultural, del qual també l’Islam va formar part amb aportacions fonamentals, entre les quals cal destacar la introducció de la indústria de la seda en el continent europeu». Recrear aquest viatge musical per la Ruta de la Seda, assegura Magraner, «és una tasca apassionant que només es pot realitzar des de la humilitat que promou tanta grandesa i diversitat musical». I això és el que van fer amb el seu enregistrament discogràfic en la qual apareixen textos de Germán Navarro i el propi Magraner, amb la col·laboració de Mara Aranda, Elia Casanova i Iman Kandoussi, un treball que interpretaran el 24 de febrer a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló.
VIATGE MUSICAL
Aquest treball realitza un recorregut de més de 7.000 quilòmetres de cultures, músiques i tradicions. El viatge comença al país de la seda, Serindia, fins a l’Extrem Orient, Constantinoble, capital de l’Imperi Bizantí. Des de la ciutat xinesa a la vora del desert de Taklamkan, ens endinsem pel Karakorum en la cultura Índia per després obrir les portes a l’Imperi Persa, a l’Orient Mitjà, entre la frontera de l’Índia i Constantinoble fins a Itàlia, prenent el camí de retorn d’Occident a Orient amb el viatge de Marco Polo per les grans ciutats de la seda al segle XIII. Després d’això el Nord d’Àfrica. L’última baula d’aquest recorregut el trobem en la part més occidental de la Ruta de la Seda, la ciutat de València i el seu Art de Velluters que arrossegant la tradició oriental cap a la Mediterrània recull les influències de la diversitat de la música del Mare Nostrum.
Aquesta barreja de civilitzacions ofereix una riquesa i un valor incalculable, i aquest viatge musical, diu Magraner, ens proporciona a la nostra època «un singular marc per promoure el diàleg entre Orient i Occident i l’acceptació de les identitats plurals, idea fonamental per facilitar la comunicació i l’intercanvi d’experiències entre els pobles».
