Trenta anys dedicats a la recuperació del patrimoni musical espanyol, traduïts en un llegat compilat en 53 discos propis amb rigor i sensibilitat. Capella de Ministrers, la formació de música antiga fundada per Carles Magraner, és tota una institució en l’àmbit de la musicologia. En aquest període de temps han realitzat una tasca d’investigació històrica formidable, redescobrint la música de la corona de Castella i d’Aragó, árabeandalusí, sefardita, cristiana, medieval, renaixentista, barroca...

Amb motiu de tal celebració, d’aquestes tres dècades d’incessant activitat, aquest 2017 es posarà en marxa la Fundació Cultural Capella de Ministrers, tal com el mateix Carles Magraner ens comenta dies abans d’actuar a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Aquesta fundació serà un Centre Internacional per a la Música que té una missió més col·lectiva de recuperació, salvaguarda i difusió del patrimoni i la tradició musical.

CONCERT A CASTELLÓ // Dissabte que ve, 11 de març, serà quan el conjunt valencià celebrarà a la capital de la Plana el seu trentè aniversari, i ho faran amb un programa que, en certa manera, es vincula a la província. «Interpretarem el Llibre Vermell de Montserrat, la peça final del qual es relaciona amb el convent de Sant Francesc a Morella», ens explica Magraner, qui incideix en el fet que «Castelló s’ha configurat en els darrers anys com una província singular en l’àmbit de la recuperació musical». El director de Capella de Ministrers es refereix, com no, a l’organització de cites com el Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscola Festival Internacional de Música Antiga i Barroca de Peníscolao l’Early Music Morella —la propera edició d’aquest festival únic pel seu plantejament i escenari tindrà lloc del 21 al 27 de juliol—, sense oblidar-nos de certàmens ja extints però sempre en la nostra memòria com la Tardor Cultural de Vilafamés.

LLIBRE VERMELL // El Llibre Vermell és una miscel·lània sacra produïda a l’scriptorium del monestir benedictí de Montserrat, on encara es conserva, escrita entre la darreria del segle XIV i principis del XV. El nom prové de l’enquadernació del segle XIX en vellut vermell, substituïda avui dia per una altra de pell vermella.

L’última de les seues composicions, «i potser la més notable», com afirma Maricarmen Gómez Muntané de la Universitat Autònoma de Barcelona, és Ad mortem festinamus, la versió musicada més antiga que es coneix de la Danza de la muerte. «Idèntica composició, solament que escrita en notació quadrada gregoriana en lloc d’en notació mesura», diu Gómez Muntané, apareix a la part inferior d’un deliciós fresc de la sala capitular del ja esmentat convent de Sant Francesc a Morella; «aquest representa la Dansa de la mort, dansada a rotllana al voltant d’un cadàver per homes i dones que fan referència als diferents estaments de la societat», explica.

Capella de Ministrers oferirà aquest recull de cançons dels segles XIII i XIV que són patrimoni de tots nosaltres, i ho farà acompanyats per la soprano Elia Casanova, el baríton Jordi Ricart, l’Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats i el conjunt Lluís Vich Vocalis. Recordin, 11 de març, a les 19.30 hores.