Molt probablement, mai s’hagi abordat la música tradicional valenciana des d’una perspectiva històrica. Almenys, no de la manera en què Capella de Ministrers ha dut a terme en el seu últim treball discogràfic, que ha anomenat Arrels.

La formació dirigida per Carles Magraner ha fet una selecció del cançoner tradicional valencià i ho interpreta amb els criteris que ha desenvolupat en més de 30 anys en la música antiga, àmbit en el qual és un referent internacional i que ha estat reconegut recentment a els Premis Internacionals de Música Clàssica (ICMA) 2018.

A través dels versos de cinc poetes valencians: Vicent Andrés Estellés, Marc Granell, Jaume Pérez Muntaner, Begonya Pozo i Isabel Robles, i prestigiosos músics i cantants, Capella de Ministrers posa en valor l’immens patrimoni artístic de la música tradicional de la Comunitat Valenciana, alhora que reformula la tradició oral, amb la presència dels versaors, adaptant-la per incloure les belles poesies escrites per aquest treball al cant d’estil, peteneres, cants de batre, cançons de bressol...

El disc, que va acabar de prendre forma al Festival Arrels de Torrent celebrat al febrer, inclou 15 temes que suposen un periple musical de nord a sud amb cançons de Castelló: Morella (Els Ports), la Vall d’Uixó i la Vilavella (la Plana Baixa); València: Alcàsser i Picassent (L’Horta Sud), l’Alcúdia i Guadassuar (La Ribera Alta), i Xàtiva (La Costera); i Alacant: Mur (El Comtat), Xixona i Alacant (l’Alacantí).

PROFUNDA INVESTIGACIÓ

Capella de Ministrers ha realitzat en aquest treball una gran tasca d’investigació i musicològica que ha permès establir els vincles entre la tradició oral i altres formes més arcaiques de composició que formalment utilitzen elements comuns i estructures harmòniques similars.

Per dur a terme aquesta proposta, el conjunt ha comptat amb la col·laboració dels cantants Josep Aparicio ‘Apa’ i Elia Casanova, i músics com Sara Águeda (arpa), David Antich (flautes), Pau Ballester (percussió), Robert Cases (tiorba i guitarra), Lixsania Fernández (viola i violone), Eduard Navarro (bandúrria, cornamusa i dolçaina) i Aziz Samsaoui (qanun).

REVALORITZACIÓ ARTÍSTICA

En la presentació del disc, que va tenir lloc a l’edifici La Nau de València, van estar presents Ana Bonmatí, directora de Gestió Cultural de la Universitat de València, Josep Vicent Frechina, musicòleg, i el mateix Carles Magraner. Frechina va assegurar que «el treball té dues vessants d’interès: la capacitat de situar-nos en un moment de la història en el qual la música popular i l’acadèmica encara no han separat els seus camins; i la revalorització artística d’un repertori subestimat o, almenys, no reconegut com es mereix».

L’estudiós considera que Capella de Ministrers ha posat en valor «un colossal patrimoni de música antiga» que ha interpretat arreu del món i creu que és «una magnífica iniciativa realitzar la mateixa operació amb la música que ens ha arribat oralment perquè té idèntica necessitat de rehabilitació pública». Així mateix, va subratllar que «els valencians tenim la sort de conservar un patrimoni musical tradicional de dimensions gegantines amb 11.700 peces de música i literatura tradicional» que destaca per la seua rellevància artística. Finalment, va concloure la seua dissertació dient que «ens trobem davant d’un treball veritablement transcendent».

Per la seua banda, Carles Magraner va assegurar que «el disc serà distribuït, físicament, en 28 països i digitalment a tot el món» i entén que «cal exportar aquest llegat amb orgull, per la riquesa i valor que atresora». El violagambista i també musicòleg va tenir també paraules d’agraïment per als poetes, músics, cantants i l’equip que «ha fet possible aquesta col·laboració excepcional en un projecte que presideix l’emoció i que connecta amb la nostra memòria i la nostra història».

30 ANYS DE TREBALL

Capella de Ministrers, que va celebrar tres dècades de presència en prestigiosos auditoris nacionals i internacionals el passat any 2017, ha treballat amb rigor en la recuperació d’un patrimoni musical que ha rescatat i difós en 1.500 concerts, un llegat que ha recollit en discos propis, participacions, recopilatoris i àlbums promocionals.

Cal destacar que la seua activitat ha anat més enllà del que és estrictament musical, realitzant incursions en les arts escèniques en col·laboració amb reconeguts directors com Àlex Rigola, Juli Leal, Vicent Genovés, Jaume Martorell i Bigas Luna; amb coreògrafs com Santiago Sempere, amb el Cor de la Generalitat Valenciana, amb músics d’altres disciplines com Joan Enric Lluna o Miguel Marín, fins i tot amb reconeguts artistes del panorama contemporánero com Isabel Muñoz, Eva Lootz o Carmen Calvo.