+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

MÚSICA

Capella de Ministrers viatja al ‘Quattrocento’

El conjunt valencià que dirigeix Carles Magraner presenta un nou treball discogràfic

 

Sara Llopis
11/06/2017

Quattrocento és el nou treball discogràfic del conjunt Capella de Ministrers, un disc que aborda la música i dansa de la Corona d’Aragó a Nàpols al segle XV. Aquest és el àlbum número 54 de la formació en un any en què commemora el seu 30 aniversari de presència en el panorama nacional i internacional com un dels referents de la música antiga per la seua tasca de difusió del patrimoni musical des de l’Edat Mitjana al segle XVIII.

Cal remarcar que aquest treball discogràfic va tenir la seua gènesi en el marc de l’Early Music Morella, Acadèmia i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista, que organitza l’Associació Cultural Comes, i que serà l’eix central en la seua sisena edició que tindrà lloc del 21 al 27 de juliol a la capital de la comarca d’Els Ports.

El repertori musical escollit en el disc és un clar exemple de la circularitat entre l’estil popular i l’estil culte del repertori musical i coreic de la cort aragonesa en els entreteniments teatrals del Quattrocento napolità. El cançoner que millor representa aquest repertori és el manuscrit 871 de Montecassino ja que es considera vinculat a la cort napolitana del regne aragonès.

RENAIXEMENT I HUMANISME

El Quattrocento és un dels períodes més rellevants i prolífics del panorama artístic europeu. Es desenvolupa al llarg de tot el segle XV i és el bressol del Renaixement. A la Itàlia no unificada d’aquest segle, l’art, la dansa o la música representaven una forma d’ostentació del poder dels governants davant d’altres regions.

En la cort d’Alfons el Magnànim (1396-1458) a Nàpols van estar els millors músics i teòrics musicals aragonesos o flamencs de l’època (Oriola o Tinctoris), es va viure un renaixement del teatre antic (Sannazaro o Carite) i també de la dansa (Doménico di Piacenza o Antonio Cornazano), on amb els primers tractats de ball es buscava una concepció humanista i neoplatònica de la dansa com una manifestació dels moviments de l’esperit. Així trobem a les corts italianes del segle XV, entre elles l’aragonesa, el gresol perfecte on creix la cultura de l’humanisme, una identitat i esperit que ara Capella de Ministrers torna a oferir-nos en clau musical.