La ciutat de Castelló sempre s’ha mostrat oberta. O millor dit, una ciutat que ha volgut fer dels seus carrers i places un lloc de reunió, de goig. Aquest esperit és el que ha imperat durant anys, des de la celebració de les festes més tradicionals a les activitats que des del consistori municipal s’han anat desenvolupant per estrènyer llaços i establir aquests vincles que germinen, finalment, en una comunitat fraternal. Així s’entenen iniciatives com ara el ja llegendari programa d’actes que l’Ajuntament, a través de la seua Regidoria de Cultura, organitzava sota el nom de Retorn a la ciutat.

Aquesta benvinguda, que es produïa després del període de vacances en què molts castellonencs marxen a altres racons de la província, poc a poc fou creixent fins a esdevenir una veritable festa de color i diversió en la qual els més petits eren protagonistes indiscutibles. L’objectiu no era altre que rebre amb els braços oberts i amb el major dels somriures a tots aquells veïns que iniciaven novament la seua rutina a la capital de la Plana. Ja se sap, amb una mica d’alegria, tot es porta millor. no creuen?

A aquest Retorn a la ciutat se li va unir més tard un altre festival que buscava fer de Castelló, dels seus carrers i places, un escenari únic. Ens referim al Mare Nostrum, que va beure (es va influenciar) de cites tan emblemàtiques com el Festival d’Edimburg. Aquesta iniciativa, que ràpidament es va fer un forat a l’agenda cultural, va satisfer més la necessitat de companyies teatrals i agrupacions musicals d’aquí, ja que els oferia un espai en el qual poder mostrar la seua vàlua. Dit d’una altra manera, el Mare Nostrum, amb aquesta organització radial tan singular que va proposar amb diversos escenaris en què hi havia activitat de forma simultània i després rotativa, va exercir com a plataforma perquè molts dels nostres joves valors mostressin el seu talent.

EVOLUCIÓ

Sabem que a la vida hi ha aquesta premissa, de vegades irremeiable, de renovar-se o morir. En el cas que ens ocupa potser podríem parlar millor d’una transformació, o una reformulació. L’Ajuntament de Castelló va veure les possibilitats de fusionar les dues cites i crear un nou certamen, molt més potent i professional, que fes les delícies de la societat. Així va néixer la Mostra d’Arts Escèniques que enguany celebra la seua quarta edició.

La Mostra d’Arts Escèniques de Castelló és, com va quedar clar des d’un principi per part de l’organització i el propi consistori castellonenc, un festival de música i teatre a peu de carrer. De nou, és la ciutat la protagonista de l’acció, el lloc en el qual tot passa. Així, del 12 al 14 d’octubre, es tornaran a crear diferents espais en els quals poder gaudir d’un bon nombre d’espectacles i concerts que, ja ho vam advertir, segur conquisten als castellonencs.

El festival, insistim, neix per apropar diferents estils musicals al públic general, promocionant el contacte directe entre ciutadans i músics. Aquest gran esdeveniment tractarà de convertir Castelló, durant tres dies, a la capital musical de la Mediterrània programant múltiples actuacions de diversa índole. El nexe comú del festival és la música, com a vehicle d’entesa mútua i de dinamització cultural.

Aquest festival de carrer elimina, en la majoria dels casos, la distància entre els artistes i el públic per convertir el centre de Castelló en un gran escenari viu en el qual interpretar música amb total llibertat. Dit això, la Mostra d’Arts Escèniques Castelló és un festival de música amb actuacions contínues en horari de matí, tarda i nit, cosa que no sol viure en altres ciutats de la nostra geografia.

A DESTACAR

Durant aquests tres dies comptarem amb la presència, ni més ni menys, de Juan Perro. Sens dubte, serà l’acte principal d’aquesta quarta edició. Dissabte que ve, 13 d’octubre, la banda dirigida per Santiago Auserón es reforma com a sextet per a mostrar el repertori que desembocarà en un nou registre el 2019. En la formació s’ajunten alguns músics selectes, rockers i jazzers, còmplices del projecte de Juan Perro: Isaac Coll (baix elèctric), Joan Vinyals (guitarra elèctrica i cor), Gabriel Amargant (saxo i clarinet), David Pastor (trompeta), Pere Foved (bateria) i el mateix Santiago Auserón (guitarra elèctrica i veu). Durant el concert s’escoltaran versions de temes clàssics i un bon nombre de cançons noves, que vénen a renovar els horitzons de la cançó en espanyol amb una síntesi depurada d’aires afroamericans, afrollatins i ibers. Un concert que va del refinament líric heretat de la millor tradició popular al ritme del r&b i el soul fronterers, enrriquits per improvisacions solistes de primer nivell. Una nit inoblidable.

Però un dia abans tampoc podem obviar les actuacions de la companyia Paraules d’Aire, amb Natura; el grup Dealma; Zoniaz, els elèctrics Miss Black Emotion; Cor de Fusta; el Turista Optimista; la Heidi Bélika; la sempre enigmàtica i riallera Pepa Cases, que presentarà un espectacle de dansa i teatre, però també de música; Leon Goffe; Meter Mano Rara; GEM o El Funeral. Oua Umplute, de Che y Moche. En la jornada de dissabte, la mateixa en què actuarà Juan Perro, destaquem a la Troupe Malabo i el seu Klez 80 Circus, així com XX d’Escandall Teatral, Playa Cuberris o Nuc i el seu espectacle Aigua. I ja diumenge, Vida, de la companyia Javier Aranda i Tempus, dels vila-realencs Visitants, seran, sens dubte, dues actuacions que no s’han de perdre. Un any més, el retorn a la rutina és més satisfactor i ple gràcies a un festival que no deixa de crèixer per al nostre profit.