Des dels seus inicis fins als nostres dies els gèneres policíac i negre —tant el literari com el cinematogràfic— han estat extraordinàriament prolífics i han evolucionat molt fins a no semblar-se en absolut al que van ser en els seus inicis. Han patit diverses transformacions i s’han fos i refós amb altres gèneres narratius que els han enriquit i els han donat noves perspectives.

A les clàssiques històries d’un tall marcadament detectivesc, és a dir, les que van donar nom al gènere negre allà a la dècada dels 20, 30 i 40 del passat segle XX, la resolució aparentment senzilla d’un crim servia per presentar-nos un escenari en què el bé i el mal s’enfrontaven cara a cara. Eren històries violentes, d’ambients sòrdids, protagonitzades normalment per individus derrotats o en decadència però amb un marcat sentit de la justícia moral; per aquest motiu buscaven sempre la veritat o, si més no, algun indici d’ella, tot i que potser aquesta recerca els condueixi a la mort.

Avui en dia, el gènere negre, policíac o criminal, ha mutat, fins al punt d’erigir-se com una de les millors plataformes per dur a terme una denúncia social més que necessària, mostrant un inconformisme que aixequi butllofes als diferents estaments polítics i administratius que regeixen les nostres vides. Així mateix, aquest gènere literari s’ha centrat en la profunda exploració psicològica dels seus personatges, és a dir, a desentranyar la psique humana per intentar comprendre el seu comportament, missió prou complicada, ja que com diu Carlos Zanón, un dels grans autors del gènere en l’actualitat, «hi ha un aspecte que no es valora: res és el que sembla i tots tenim alguna cosa que amagar... tots tenim una doble o triple vida, secrets...».

La proliferació de títols i autors en aquest camp de la narrativa actual es déu, en gran mesura, a l’auge del descontentament ciutadà provocat per les, de sobres conegudes, martingales del poder, de manera que aquestes novel·les són un fidel reflex de la societat contemporània incoherent, abusiva, sempre desconcertant i indecent. Interessa i molt aquesta destresa per desemmascarar tots i cada un dels atropellaments de les autoritats, així com la hipocresia i perversitat que l’ésser humà és capaç de mostrar per culpa de la por, la incomprensió o el dubte.

Sens dubte, aquests enigmes i acusacions són una crida massa atractiva com per resistir-se. El mal, la seua gènesi, segueix captivant a milers i milers de lectors any rere any, i no era estrany que aquests necessitessin un espai que compartir, com no, amb els propis autors, creant així un punt de trobada entre tots dos mons. D’aquí l’aparició dels diferents festivals de novel·la negra que hi ha al nostre país, entre els quals es troba, com no, el Castelló Negre, que poc a poc ha anat assentant-se fins a configurar una cita multidisciplinària i, sobretot, completa i atractiva —tota la programació es pot consultar a la web www.castellonegre.es—.

‘CASTELLÓ NEGRE’17’

Des del seu naixement, Castelló Negre s’ha definit a si mateix com «el principal festival de gènere negre al litoral mediterrani». A alguns potser els sembli massa pomposa tal afirmació, més tenint en compte que a la capital del Túria se celebra el certamen València Negra. No obstant això, aquesta cita es centra únicament i exclusivament en la ciutat de València, quan el nostre festival sempre ha buscat la implicació de tota la província castellonenca, arribant a estendre els seus tentacles per més ciutats en cadascuna de les seues edicions.

Ja han passat set anys des que un col·lectiu d’escriptors, cineastes i artistes plàstics es van disposar a crear un nou escenari per al desenvolupament cultural, retent homenatge a autors clàssics i contemporanis del gènere negre. Va ser Norris & Bronson l’empresa encarregada d’impulsar aquest festival amb la col·laboració de la Diputació de Castelló, i a poc a poc els ajuntaments de la capital de la Plana, Benicàssim, la Vall d’Uixó, Nules i Peníscola, i la llibreria Plácido Gómez, entre molts altres col·laboradors. Tots i cada un d’ells han aconseguit difondre «la cultura en clau negra a tot el territori de la província de Castelló», i per això, cada any, com dèiem, la programació es desglossa en diferents seus i espais escènics de diferents municipis .

CARACTERÍSTIQUES I NOVETATS

Com bé sabem, Castelló Negre no és només literatura. Hi ha també tallers temàtics, conferències, exposicions, projeccions, maratons cinematogràfics, presentacions d’obres, concursos literaris, xerrades i col·loquis o fins i tot «una col·lecció pròpia de relats en els quals el crim i la denúncia social trenquen les estructures de qualsevol bondat humana preconcebuda», en paraules de l’organització.

Quines novetats hi ha aquest any en cadascuna de les seus del festival? Això mateix li vam preguntar a Pablo Sebastiá, un dels «culpables» de l’aparició d’aquest certamen que va a més. Ha estat el mateix Sebastiá, autor de títols com El último grado, La sonrisa de las iguanas, La agenda Bermeta, Secreto de Estado o El último proyecto del Doctor Broch, qui ens ha desgranat algunes de les primícies de la present edició, entre les quals caldria destacar la inclusió de La Bohemia, el centre cultural del carrer Císcar, al mapa d’activitats que tindran lloc a Castelló capital. De fet, en aquest espai que ja ha celebrat el seu primer any de vida, tindrà lloc gran part de la programació. Sota el títol de Crímenes en La Bohemia es desenvoluparan de l’11 al 13 de maig presentacions de llibres com el de Joan Carlos Núñez —La escalera del gallinero (La Pajarita Roja)—, la col·lecció «Castelló Negre» que publica Unaria Ediciones —i que compta ja amb obres de Joan Feliu, Luis Aleixandre i Mª Dolores Almeyda— o el retorn de les cèlebres «12 Plumas Negras», aquest grup heterogeni d’autors de la terra —tots ells professionals del món de la comunicació i escriptors— que ara tornen amb una nova antologia que formarà part també de l’esmentada col·lecció que edita Unaria —el segell de la icombustible Amelia Díaz—.

A Benicàssim, ens explica Pablo Sebastiá, «la principal novetat és que, més enllà de seguir apostant pel cinema, el festival introdueix de manera rellevant el teatre». Així, a més de projectar films tan emblemàtics com Bonnie & Clyde —d’Arthur Penn i protagonitzat per Warren Beatty i Faye Dunaway— o Cayo Largo —amb l’inigualable Humphrey Bogart, Edward G. Robinson i la merevallosa Lauren Bacall— tindrem oportunitat de veure el diumenge, 14 de maig, al Teatre Municipal l’obra Los que llegan por la noche, de Vicente Marco, dirigida per Juli Leal i protagonitzada per Carme Juan y Tonino Guitián.

Demà dilluns, 8 de maig, tindrà lloc una de les grans novetats en tots els nivells d’aquesta cita «negra». Serà al Palau de Congressos de Peníscola, a partir de les 12.00 hores, i de la mà de la companyia La Maquineta, que presentaran l’obra La vuelta al mundo en 80 días, un musical basat en la novel·la de Jules Verne, gènere policial / aventures, perfecte per introduir els més joves en el gènere negre. Vuit instituts i col·legis de Castelló, Peníscola i Benicarló, abarrotaran l’auditori de la ciutat costanera.

A la Vall d’Uixó els més joves són també protagonistes, ja que des del passat dia 3 poden gaudir d ‘ «activitats literàries policíaques» a través de les xerrades que ofereixen autors com Luis Rodríguez, Luis Aleixandre, Joan Feliu, Pere Cervantes o el propi Pablo Sebastiá. I per últim però no per això menys important, la presència aquest any de Nules dins de la programació és, sens dubte, un dels majors reclams. Els dies 10 i 12 de maig es realitzaran les presentacions de Trilogía del mal, de María José Moreno, i Algunos van a morir, de Mª Dolores Almeyda, a l’IES Gilabert Centelles i la Biblioteca Municipal respectivament. Així mateix, es projectarà de forma gratuïta la pel·lícula El hombre de las mil caras —amb Eduard Fernández i José Coronado— el divendres, dia 12, al Teatre Alcázar.

Carlos Salem, un altre dels autors més notables del gènere negre, va dir una vegada: «La novel·la negra no és la novel·la que parla del món del crim, això es va ampliar, la novel·la negra és la que parla del crim que hi ha en el món, del crim latent... i som més els que volem sentir-nos del costat de l’heroi, encara que sigui un heroi amb la pota trencada». En aquest certamen es pretén parlar clar sobre això mateix, apropant aquestes problemàtiques a les noves generacions d’una manera atractiva i subtil gràcies al poder de la paraula i la imatge. Com dèiem, Castelló Negre és molt més que un festival literari, és un festival que també busca crear consciència.