L’obra de l’artista Cecilia de Val (Saragossa, 1975) es caracteritza per l’ambigüitat que transmet en la imatge que projecta, ja que tendeix a jugar amb la prima línia que separa la realitat de la ficció. Dit això, no és d’estranyar que parteixi de la realitat que li aporta la fotografia per, tot seguit, experimentar amb les possibilitats que li ofereix tècnicament la instantània a l’hora de conjugar la imatge resultant amb la pintura, l’escultura o performance, creant així alguna cosa totalment nova i diferent. I és que l’artista se serveix de la imatge fotogràfica com un mitjà per assolir una finalitat completament diversa, sempre a través de l’estudi i l’observació, provant i explorant la pròpia identitat i la seua relació amb l’entorn, confrontant formes oposades, que recrea de manera aleatòria i sense tindre un ordre aparent.

En aquesta ocasió l’artista multidisciplinar presenta a l’Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació de Castelló la seua sèrie dedicada al Mont Perdut, el massís calcari més elevat d’Europa amb 3.352 metres d’altura, situat als Pirineus entre França i Espanya. Si alguna cosa caracteritza a aquest massís és que va passar desapercebut davant la mirada dels vianants de valls adjacents, ja que no va ser estudiat pel geòleg i botànic Ramond de Carbonnières (1755-1827) fins a l’any 1787, qui finalment va conquistar el cim del Mont Perdut en 1802.

INVESTIGACIÓ

La present investigació ha portat a l’artista de Saragossa a indagar en les particularitats que ens proporciona el Mont Perdut com a testimoni indiscutible de l’antiguitat, de la societat europea, oferint a l’espectador un excepcional viatge a través del temps gràcies a les peculiaritats que presenta tant la seua sediment marí com la seua alçada, amb una flora molt especial.

Així doncs, aquest projecte documenta un estudi experimental dut a terme durant els dos últims anys, compost per una sèrie de fotografies que De Val ha sotmès conscientment a un procés de (des) revelat, ja que primer les revela i imprimeix en un paper fotogràfic de polièster, per a continuació submergir-les en un recipient amb aigua i algunes gotes d’àcid acètic a una temperatura d’entre 3 i 5 graus centígrads, fins que les extreu meticulosament del recipient. Tot això provoca una reacció a la tinta de la fotografia que comença a desprendre’s del paper d’una manera gradual fins dissoldre’s i convertir-se en líquid, originant un canvi d’estat, deixant el paper intacte, blanc. Pel que es tracta d’un procés de revelat invers centrat en la deconstrucció fotogràfica.

UNA ALTRA ‘MIRADA’

L’artista ens proposa una nova forma de veure i entendre la fotografia, la qüestiona i juga amb ella fins aconseguir extreure d’una imatge inanimada bidimensional altra a la qual dota de moviment, proporcionant una visió i concepte tridimensional. Utilitza la imatge, que deconstrueix i dissol, per assolir una nova gràcies a l’abstracció, donant lloc a una sèrie de partícules, elements flotants sense un ordre aparent que creen buits en l’espai, com si pretengués emular les petites partícules que conformen el ric sediment del Mont Perdut, amuntegades, distorsionades sota formes de prismes regulars però trencats.

En definitiva, l’artista allibera tant a la imatge com al visitant al que li brinda l’oportunitat de veure i distingir formes i sensacions molt diferents de l’original. I és que a més de treballar la deconstrucció fotogràfica, pretén reflexionar sobre el significat de la imatge i les implicacions de la desmaterialització de la fotografia en l’era digital en què ens trobem. Un joc de contrastos i de percepcions visuals, en què revela o revela l’essència que podria amagar-se després de la imatge.