Quan s’és jove l’ésser humà desborda vitalitat, es creu l’amo i senyor del món. Kafka solia dir que “la joventut és feliç perquè té la capacitat de veure la bellesa”. Aquesta capacitat, no obstant això, minva a mesura que envellim perquè deixem de viure de l’esperança, dels somnis. Els ideals que en altre temps crèiem inexpugnables es tornen en mers records d’una època gairebé fantasmal. La innocència perduda, aquest desig per aprendre, aquesta sensació de ser invencibles i immortals, s’esfuma any rere any, fins al punt de creure el que George Bernard Shaw digués en el seu moment, que “la joventut és una malaltia que es guareix amb els anys”.

Antón Chéjov també va ser jove, també veia el món d’una forma ingènua. D’aquest període queda una abundant obra àgil i còmica, escrita amb l’objectiu de guanyar-se la vida i de contribuir al benestar familiar. Publicada en revistes i periòdics, bona part d’aquests textos no apareixen en les seues Obres Completes en ser considerades, en el millor dels casos, per ell mateix i pel seu protector León Tolstoi, com a obra “de segona”.

No obstant això alguns d’aquests vigorosos i delirants contes, esbossos, sàtires i diàlegs humorístics, van saltar del paper de periòdic al cadafal d’un escenari com per art de màgia.

El propi Chéjov va confessar que havia vist, amb gran satisfacció, com a moltes d’aquestes obres “menors” eren adaptades per companyies de vodevil, per ser representats com a quadres independents en espectacles que a dia d’avui consideraríem de varietats. Abans que el Chéjov de maduresa arribés amb La gavina al Teatre de l’Art de Moscou, el Chejonte de joventut s’havia despatxat a gust en teatres provincians, casinos i cantines. I és que hi ha molt Chéjov on triar, fins al punt de poder afirmar que aquest Chéjov humorista i humanista no ens és del tot estrany, afortunadament.

‘ATCHÚSSS!!!’ // En la llarga llista de textos humorístics que va escriure Antón Chéjov (amb el pseudònim Antosha Chejonte que va usar durant la seua joventut) l’autor, dotat d’una il·limitada capacitat de comprensió i una immensa pietat, va convertir en protagonistes a uns pobres diables que fins llavors solament havien servit de forillo, cor i paisatge de fons d’altres personatges molt més poderosos; a moltíssims homes, dones, nens i fins a animals, cadascun d’ells amb les seves mesquineses i els seus heroismes, les seues covardies, les seues avarícies, les seues ansietats, els seus fastigs, les seues malalties, les seues il·lusions, les seues ridiculeses, les seues petites gosadies i els seus grans penediments. D’ells tracta Atchússs!!’, espectacle teatral que reunirà en el Teatre Principal de Castelló el proper 7 de febrer a Adriana Ozores, Malena i Ernesto Alterio, Enric Benavent i Fernando Tejero.

Prenent un simple i comú constipat com a nexe, l’espectador es trobarà amb un vell actor convertit en acomodador d’un teatre, Dimitri --personatge pres de El cant del cigne, un petit estudi dramàtic de 1886-- qui, al costat del pianista del teatre, fan de fil conductor de la funció, en la qual s’inclouen textos com L’esternut, La seducció, La institutriu, L’ós, La petició de mà, La criatura indefensa o El dany que causa el tabac.

La selecció dels textos es va dur a terme amb l’objectiu de buscar, com diuen els actors de l’obra, “peces molt vitals: pur enginy, pura alegria. Ha estat difícil triar els textos perquè hi havia molt i molt bon material”. El Chéjov de joventut, a Castelló.