«Fa anys que Jesús Gallardo, Juan de Ribera i jo volíem col·laborar en un projecte comú. Ara he vist l’oportunitat i he format un octet amb temes i arranjaments completament originals». És Chema Peñalver el que em va dir això a principis d’aquesta mateixa setmana.

El clarinetista castellonenc és un dels més grans divulgadors del jazz a la província. La seua carrera està plena de projectes que han servit per acostar aquest gènere musical a tots aquells interessats en aprofundir en altres sonoritats i estils. Des del jazz més clàssic, el bebop o el swing, Peñalver ha demostrat i segueix demostrant que és un nostàlgic, un somiador, algú que creu, com molts de nosaltres, que no cal perdre de vista l’essència de les coses. Dic això perquè el jazz és pura essència, pur sentiment, és ritme i improvisació, és llibertat, és imaginació.

Després de rendir-li el seu particular tribut a tota una icona com Benny Goodman —prèviament ho va fer amb Glenn Miller—, Peñalver va decidir seguir explorant, atrevint-se a «coquetejar» amb aquest so New Orleans que tantes i tantes alegries li ha donat. Cal no oblidar que aquest treball discogràfic d’homenatge al gran Goodman, editat per Sedajazz Records, està considerat com el primer àlbum liderat per un clarinetista de jazz espanyol, tota una fita per a un músic que és, també, honest i humil, un amant del jazz silenciós.

Després d’aquest disc van arribar altres, en els que va tornar a demostrar com d’incombustible és a l’hora de difondre la màgia del jazz mar enllà. A destacar el seu disc Chema Peñalver Old and New Gypsy Jazz, en el qual segueix l’estela del swing, encara que en aquest cas la que al seu dia va batejar el mític Django Reinhardt en la dècada dels 30 del segle passat com a Gypsy Jazz o Jazz Manouche, atès que en gran mesura els seus orígens són francesos. No cal dir que Peñalver domina aquest estil com pocs músics al país, tot i que les seues inquietuds ara l’han portat per altres camins.

NOU PROJECTE

Tal com em comentava el propi Peñalver, a partir de composicions originals ha anat vertebrant una iniciativa especial per la seua ambició, ja que busca fusionar el jazz amb altres gèneres com el funk, el soul i el rock; gèneres, tots ells que sempre han estat lligats, d’una manera o altra, al jazz, però que compten amb una identitat pròpia i molt marcada. Així, amb un nou format —un octet— presentarà el proper 22 de novembre Blowing the Groove, i ho farà dins del programa de la segona edició de les Jornades Músiques del món i la seua aplicació a l’aula: L’educació musical com recurs per a la integració i la convivència social que organitza i promou la Universitat Jaume i de Castelló.

Al Cafè dels Sentits de l’UJI, a partir de les 12.30 hores, actuarà Peñalver amb músics reconeguts i consolidats en l’escena jazzística local i de la Comunitat Valenciana com el ja esmentat bateria Jesús Gallardo i el pianista uan de Ribera, el veterà baixista José María Parreño i una secció de vent integrada per components de l’UJI Big Band, amb Inma Martínez, Alberto Martín, Carlos Valls i Adolfo Cebreiro.

ORIGINALITAT I COMPROMÍS

Aquest Blowing in the Groove està constituït íntegrament per un repertori original que, com reconeix ell mateix, «mostra les possibilitats de fusió del jazz amb el funk, el soul i el rock». En aquest sentit, seguint la tradició de les big bands del segle passat, Peñalver escriu la seua música, com afirma, «dotant de gran protagonisme als instruments de vent que, al costat d’una poderosa secció rítmica», el que provoca que oient obtingui aquesta «sensació contagiosa, expansiva i infinita del ritme: el groove». De nou, el clarinetista de Castelló deixa clar que és un dels més actius de la seua generació, gràcies, també, a la seua triple faceta com a docent, investigador i músic —en l’àmbit educatiu hem de destacar el seu «particular repte», que va iniciar el any passat, i que té a veure amb el jazz i la seua relació amb l’educació en valors—.

Aquest nou projecte serà el protagonista d’aquesta jornada commemorativa en la Universitat Jaume I de Castelló en la qual tindran lloc una sèrie de conferències, taules rodones, debats i un concert dedicat a la festivitat de Santa Cecília. Novament, Peñalver sorprèn a propis i estranys amb aquest nou gir que fa en la seua carrera professional i musical, i tot això envoltat d’amics que viuen i senten el jazz com ell ho fa, ferventment.