A l llarg dels anys, Chimo Serrano ha demostrat que la diversió és una constant en la seua faceta artística. Salvant les distàncies, perquè Dalí era molt Dalí, aquesta recerca d’una realitat alternativa més enllà de les explicacions raonables és una cosa que Serrano posa en pràctica, igual que el mestre de Figueres ho va fer en el seu dia. I és que no hem d’oblidar una faceta que l’art també exerceix, com és la lúdica. Ja ho va dir el filòsof Hans-Georg Gadamer en el seu escrit L’element lúdic de l’art: «El primer que hem de tenir clar és que el joc és una funció elemental de la vida humana, fins al punt que no es pot pensar en absolut la cultura humana sense un component lúdic».

Gadamer assegurava que «val la pena tenir present el fet elemental del joc humà en les seues estructures perquè l’element lúdic de l’art no es faci patent només d’una manera negativa, com a llibertat d’estar subjecte a un fi, sinó com un impuls lliure». En aquest sentit, Chimo Serrano sempre ha sentit aquest impuls i ha exercit aquesta llibertat a l’hora de crear les seues instantànies una mica surrealistes.

En el seu nou projecte expositiu, Pool Fiction, que es va inaugurar aquest passat dia 10 de novembre al Club Palasiet de Benicàssim, torna a demostrar que la seua obra parteix d’aquesta premissa, de la importància que té el joc i el caprici en la seva mirada fotogràfica , sense oblidar que tot això part d’una anàlisi i reflexió de la realitat.

UNIVERS PROPI

Tal com assenyala el crític d’art Joseph Freischben, aquesta exposició «va més enllà, és un divertiment i és una reflexió, és un joc i és un concepte, una partícula i un univers». El projecte o idea parteix d’un joc de paraules, o millor dit, de la similitud fonètica entre el títol de la cèlebre pel·lícula de Quentin Tarantino Pulp Fiction. D’aquest film pren «prestat» el nom d’aquesta mostra substituint el «pulp» pel terme «pool», que traduïm com piscina. Això li serveix per iniciar el seu particular propòsit, que no és altre que rendir una espècie d’homenatge a un dels quatre elements essencials: l’aigua.

L’aigua de les piscines li serveix per idear una sèrie d’imatges úniques, com les que sol realitzar. Com diu Freischben: «El tema té una doble virtualitat, ja que d’una banda connecta amb el contenidor, famós centre termal, temple del benestar a través de l’ús del líquid element amb una llarga tradició, i d’altra banda, continua la línia de treball de l’artista que vam poder veure i sentir amb caràcter genèric en la sèrie Ironic Art i de manera més específica amb Hidrophoto i Aqua».

Chimo Serrano s’inspira en la font de la vida i d’alguna manera la converteix, la transforma al seu gust a través del seu lent, de la seua càmera. «Chimo utilitza el color i l’aspecte de l’aigua mostrant diferents possibilitats, tot i que l’aigua és incolora i transparent, aquí la contemplem amb múltiples colors: blavosa, verdosa, groguenca, clara o fosca, fins i tot negra. I la veiem fluint, saltant, formant ones o en repòs, inspirant tranquil·litat o inquietud, vulnerabilitat o fortalesa, convidant al plaer o a la lluita», adverteix Freischben. És cert que en les seues imatges sempre hi ha sorpresa a causa d’aquests elements que incorpora de forma aparentment arbitrària i amb les que aconsegueix que l’obra tingui aquesta sensibilitat única.

No cal dir que Serrano torna a demostrar la seua inquietud en aquesta exposició, una inquietud i imaginació desbordant que el fan mereixedor de l’etiqueta de «original», ja que original és el plantejament i desenvolupament d’aquesta mostra en què torna a induir l’espectador al fet que s’estranyi de tot el que veu al seu voltant.