Donar major visibilitat a la província alhora que s’enriqueix musical i intel·lectualment. Podria semblar una fórmula senzilla però en realitat cal donar amb els ingredients necessaris. Sense una organització coherent i un suport, en aquest cas institucional, important, cites com el Festival de Música Antiga i Barroca de Peníscola no tindrien lloc.

Se sol parlar molt, i més darrerament, del “turisme cultural”. Aquest terme ve a designar, almenys això crec, aquelles propostes --ja siguin festivals de gran repercussió o jornades de caràcter més específic-- que pel seu contingut atrauran centenars o milers de visitants a una zona en concret, aconseguint, així, un impacte econòmic positiu que reverteixi en un major benestar social per a la ciutadania, la qual cosa ha de ser bo per a tots, almenys en teoria. Hi ha, però, diferents estratègies per fomentar el desenvolupament d’aquesta modalitat de turisme. Algunes, les que més diria jo, busquen un impacte immediat, és a dir, centrades únicament en l’aspecte més pecuniari, cosa que resulta lícit, no dic que no. No obstant això, prefereixo les propostes que a poc a poc, pas a pas, van conformant una consciència cultural que germina i que engrandeix el nostre pensament. El cas del certamen musical de Peníscola, que celebrarà de l’1 al 13 d’agost la seua XXI edició, és un clar exemple d’aquesta segona modalitat o estratègia.

Al llarg d’aquests vint anys, Peníscola ha aconseguit atraure alguns dels millors representants de la música antiga i barroca. Aquest any, tal com van anunciar en l’acte institucional de presentació, tornarem a delectar-nos amb alguns membres selectes d’aquest majestuós i sempre agradable “gènere”. Des de Capella de Ministrers, dirigida per Carles Magraner, que presentaran el seu projecte musical al voltant de la figura de Ramon Llull, al grup noruec Trondheim Barok o la mezzosoprano Marisa Martins.

A DESTACAR

Impossible no fixar-se, d’entre tot el cartell, en un dels noms propis d’aquesta XXI edició del festival que tindrà lloc, un cop més, al Castell del Papa Lluna. Aquest nom és el del contratenor Carlos Mena, un dels cantants espanyols més reconeguts internacionalment i, al mateix temps, dels més versàtils, ja que el seu repertori abasta gairebé vuit segles: des del ‘Ars subtilior’ fins a la música dels nostres dies. El vitorià actuarà al costat de Música Trobada, una formació que a poc a poc es va assentant en el panorama musical espanyol. La presència de Mena, a més de la del ja citat Carles Magraner o Rafael Bonavitas, així com també el grup Mediterrània Consort i la cantant Mariví Blasco, entre d’altres, segur conquisten aquesta fortalesa inexpugnable i el cor dels assistents. Aquest és l’enriquiment necessari, sens dubte. H