Emoció, humor, tensió i passió. Aquests són els ingredients principals d’una activitat que vol visibilitzar la dramatúrgia viva valenciana entre el públic des d’un enfocament territorial i vertebrador.

La Direcció Adjunta d’Arts Ecèniques de l’Intitut Valencià de Cultura ha impulsat a tot el territori valencià un torneig de dramatúrgia emocionant i addictiu, que neix a partir de l’èxit que va tindre al prestigiós Festival Temporada Alta de Girona de la mà del dramaturg Jordi Casanovas.

Es tracta d’un combat molt singular en què vuit dramaturgues i dramaturgs de Castelló, València i Alacant s’enfronten per parelles mitjançant dos textos de quaranta minuts llegits per dos intèrprets en un ring de boxa. El públic és qui votarà l’obra vencedora d’un emocionant torneig amb quarts de final, semifinals i la gran final que se celebrarà al Teatre Rialto de València.

Els púgils de l’edició 2018 són, tal i com van anunciar des de l’IVC: Josi Alvarado, Pascual Carbonell, Jerónimo Cornelles, Paula Llorens, Adrià Novella, Javier Sahuquillo, Ruth Sancho i Núria Vizcarro. Les dos últimes —Sancho i Vizcarro— són les protagonistes de l’«enfrontament» de quarts de final que tindrà lloc al Teatre Principal de Castelló el dimecres que ve, 23 de maig. Elles són dos autores de la nostra província que potser siguin poc reconegudes però que poden presumir d’una trajectòria important. De fet, Sancho pot presumir ara mateix d’haver guanyat el II Certamen de Poesia de l’Ateneu Mercantil de València amb el seu poema Ausencia, i Vizcarro, guanyadora el 2012 del XVIII Premi Nacional de Teatre Castelló a Escena amb l’obra Teresa, és membre fundador de La Ravalera, companyia especialitzada en espectacles en espais no convencionals, i creadora i organitzadora de la Fira de Teatre Breu de Castelló La Ravalera que fins fa no res vam poder gaudir a la capital de la Plana.

UN IMPULS

Tal i com ens va dir Ruth Sancho, amb qui vam poder parlar aquesta mateixa setmana, aquest torneig de dramatúrgia que organitza l’IVC «és una oportunidad única querquè ens dóna veu als dramaturgs i dramaturgues de petites poblacions». Per Sancho, activitats com aquesta són «una finestra molt important, perquè malauradament el teatre és un gènere poc conegut».

Així, amb la intenció «d’animar als joves», el Teatre Principal castellonenc obri les seus portes de forma gratuïta perquè tots aquells que estiguin interessats en el món del teatre, de la seua creació, puguin conèixer a alguns dels autors més representatius de l’escena valenciana actual.