«De rei a rei i tiro perquè és la llei...» L’any en el qual es compleix el 400 aniversari de la mort de Shakespeare, Ornitorincs revisita una de les seues obres mestres, Macbeth, transformant-la en una divertida i sorprenent comèdia musical. Amb veus en rigorós directe, la música serà un element fonamental per a explicar i cantar la història del sanguinari rei escocés, tal i com el proper 23 d’octubre es podrà comprovar a l’Auditori de la Vall d’Uixó.

L’argument de l’obra es planteja a partir de la trobada de Mecbeth i Banquo, dos soldats recompensats per les seues accions en la guerra, amb dues bruixes. Aquestes li diuen a Mecbeth que un dia serà rei d’Escòcia. Així mateix, li anuncien a Banquo que els seus descendents seran reis. I clar, no tots els dies apareixen unes bruixes anunciant-te que seràs coronat, per la qual cosa Mecbeth s’obsessiona i li l’explica a la seua dona, Lady Mecbeth, qui decideix que cal passar a l’acció. Tots dos assassinen a Duncan, l’actual rei d’Escòcia. A partir d’aquest moment, el personatge de Mecbeth comença a recórrer una espiral que acaba per consumir-li. Es tortura pel seu crim i sent amenaçat el seu poder, sobretot per part del seu millor amic Banquo i del seu prole. Lògicament —per a ell—, decideix assassinar-ho. Cada vegada està més trastornat i, enemic que s’imagina, enemic que passa a criar malves. Açò li crea innombrables enemistats entre els nobles, que decideixen enderrocar-ho, previ pas a millor vida, clar.

No hi ha tant camí entre Macbeth i Mecbeth. No hi ha tant recorregut des de la tragèdia fins a la ironia tràgica, al cap i a la fi en la comèdia sempre subjau el drama. Bruixes, prediccions, ambició, assassinats, fantasmes, castells, batalles, boscos que es mouen... són indubtablement també elements per a la diversió, per riure sense prejudicis.

La paròdia a Mecbeth està servida, la música i les cançons ja ressonen, i comença la màgia del teatre. Qui sap si també a Shakespeare, aquesta bogeria de la companyia Ornitorincs hagués divertit. Com afirma el director de l’obra, Jaime Puchol, «en Ornitorincs ens plantegem en aquest nou projecte atraure un públic jove, a més del ja habitual, mitjançant un clàssic d’aquestes dimensions que barreja ambició, poder, amor, passió, màgia i destrucció, però a través del tamís de la paròdia del que tan necessitats estem en l’actualitat». Així, com si d’una creació dels Monty Python es tractés, «pretenem esmicolar el text, convertir en risibles les escenes violentes i traslladar al burlesc l’atmosfera de misteri i malson que impregna l’obra, aprofitar la trama per satiritzar el nostre moment present i projectar una mirada crítica i irònica a la nostra societat actual, evidenciant així la vigència del text de l’autor anglès».