«L’art necessita contrastar les percepcions contemporànies», assenyala Carmela Falomir, una de les responsables dels espais culturals de Vila-real. I ho fa a propòsit d’una mostra que acull fins el 18 de gener de 2020 el Convent, Espai d’Art. Es tracta d’una exposició que, precisament, es titula Percepcions contemporànies i que reuneix catorze obres contemporànies procedents del fons artístic del Museu de la Ciutat Casa Polo, a més d’altres catorze peces d’artistes d’èpoques anteriors «i que, encara que no comparteixen una mateixa estètica o tècnica, tenen com a fil conductor la temàtica», diu Falomir.

Així, el que es pretén és establir un diàleg o fer d’El Convent, Espai d’Art, «un lloc de trobada de distintes disciplines artístiques, i on se’ns proporciona una visió particular de l’actualitat en la qual van viure i viuen tots aquests artistes». I de quins artistes es tracta? En el llistat de noms podem destacar els de Xavier Arenós, Pascual Arnal, Joan Callergues, Arturo Doñate, Mariano Poyatos, Josep Rafael Mesado, Manuel Martí Moreno... Crida l’atenció, això sí, la falta de dones artistes en aquesta exposició que, explica Carmela Falomir, «busca tenir un punt de descans o un moment de repòs per plantejar-nos les dues mirades de la contemporaneïtat creades des del segle XX fins al XXI». Des d’aquí creiem que aquesta mirada resulta incompleta, encara que la qualitat de les peces seleccionades és indubtable.

PUNT DE INFLEXIÓ

L’Ajuntament de Vila-real, a través de la regidoria de Cultura provoca «un punt d’inflexió per reflexionar sobre l’art i la seua contemporaneïtat», afirma Carmela Falomir, o, segueix, «inclús crear un debat sobre la contemporaneïtat». Quin debat és aquest? Una reflexió en la qual es plantegen qüestions com ara: «Aquesta contemporaneïtat és temporal i també espacial? O és anacrònica una vegada ja és passada? Una obra d’art pot ser anacrònica espacial i temporalment? O, al contrari, pot estar fora de la seua contemporaneïtat i, en passar els anys, ser plenament contemporània amb l’art que es fa en aquest moment?», en paraules de la tècnica d’espais culturals de la localitat.

La resposta d’aquestes preguntes, com bé assenayala la pròpia Falomir, «és complicada ja que la capacitat de crítica i d’anàlisi de l’art va transformant-se amb els canvis que es produeixen en les estructures socials, econòmiques i polítiques mundials». Raó no li falta, és clar, i per això recorda les paraules de Guillermina Perales quan diu: «El arte no es cómodo, es investigador, como el ser humano» (Cambios y constantes en el arte, 2014).

Una vegada més, El Convent, Espai d’Art de Vila-real mostra el seu compromís per oferir-nos, mitjançant les diferents dialèctiques i nivells de comunicació, un interessant viatge on comprovar com el que semblen contradiccions artístiques aparents, realment no ho són. L’art necessita «agafar distància del present per crear una línia d’influències artístiques amb el passat», matisa Carmela Falomir, i amb aquesta exposició és evident. Recorden, fins el 18 de gener de 2020.