Cristóbal Saborit sorprèn amb aquesta mostra fotogràfica on revela les petjades de la crisi que ha afectat i assolat al sector ceràmic de gran part de les comarques de la província de Castelló. Una crisi que ha deixat al seu pas espais buits, abandonats a la força, i que trasllueixen la tristesa de tots aquells treballadors que s’han vist obligats a canviar la seua manera de vida. És aquesta una situació que ha afectat i repercutit no només a la indústria i els seus treballadors, sinó també a les poblacions que alberguen aquesta indústria. En aquest sentit, l’artista de l’Alcora capta amb el seu objectiu aquests vestigis que al seu dia van ser el motor i l’orgull de la nostra indústria.
Artista reconegut per la seua tasca en el món de la ceràmica, que compta amb una gran trajectòria en el seu haver a nivell nacional, Saborit ha cregut oportú evidenciar i plasmar les conseqüències d’una crisi que ha pogut viure de primera mà com alcorí. Davant d’aquest fet, s’ha vist obligat a denunciar-ho, mitjançant una sèrie de fotografies amb les que pretén deixar constància del paisatge desert i gris que ha cobert i es desenvolupa al llarg de tota la seua comarca.
Saborit planteja l’exposició que es pot visitar ara a la Llotja del Cànem com un viatge de descobriment cap a l’interior de les fàbriques. Un interior que, encara que conservi la seua façana i la seua estructura amb una aparent normalitat, està totalment desolada. L’artista es dedica, de forma gairebé poètica sota el títol Temps de silenci, a reflectir el naufragi, és a dir, les restes del que en el seu dia va ser l’esplendor econòmic principal de la província, on el temps s’ha aturat, donant lloc a la fi d’un període de prosperitat i auge econòmic. Per a això, se serveix de les notícies que es van fer ressò d’aquests esdeveniments recopilats en els diferents mitjans de comunicació amb data del 19 de juliol de 2009 i en què s’explicava amb dades que aquesta última crisi havia tancat el 10% d’empreses del taulell i que, per tant, es triplicava l’atur a Castelló. Així mateix, es fixa en com aquesta crisi ha castigat especialment als tretze municipis del triangle de la ceràmica, que se situen a les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa i l’Alcalatén, ja que l’atur a aquestes comarques ha estat molt més urgent.
La present mostra està disposada en un mateix format on el color i els contrastos juguen un paper molt important davant l’espectador. Grocs ocres sobre fons negres amb petits matisos blaus o vermells, que semblen recrear tant els diferents efectes lumínics com els períodes de llum i foscor que s’han viscut al llargs de tots aquests anys. Colors saturats en fortes contraposicions entre clars i foscos que arriben a desdibuixar i tacar en alguns casos la imatge, mentre que en altres la nitidesa és tan forta que es veu perfectament l’efecte mirall que busca i aconsegueix.
Sens dubte, s’aprecia el caràcter testimonial que es respira a la sala i que el mateix artista ha volgut atorgar servint-se d’un mitjà d’expressió artística com la fotografia, molt més realista i directa associada al rigor documental. I, subratllar que, encara que les façanes es presenten íntegres, són simples reflexos del que un dia van ser.
Aquesta és una mostra que, en gran mesura, pretén fer visible la situació que regna a la majoria de les poblacions de les nostres comarques i que avui viuen moltes persones a causa de la crisi. Saborit tracta de trencar tot aquest temps de silenci, evidenciar-ho per no oblidar.
