Que Josep Maria Pou és un dels actors més emblemàtics i poderosos de l’escena no és cap secret. Pocs han sabut enfrontar-se a personatges tan complexos i potents com Orson Welles, el rei Lear, el capità Ahab de Moby Dick o el filòsof grec Sòcrates. I pocs han sortit triomfants de tals empreses, demostrant una vegada i una altra que és un mestre de la interpretació —un tità com el vaig definir després de veure’l en directe—.
L’any passat vam tenir ocasió de sentir la força irresistible de la seua encarnació d’aquest personatge obsessionat amb la venjança i que manté un règim tirànic a bord del Pequod, el capità Ahab, figura ja mítica de la literatura universal gràcies al clàssic d’Herman Melville. La seua primera visita a Castelló va ser tot un esdeveniment, amb un aforament complet i pura sorpresa. Ara torna a la capital de la Plana, i ho fa de la mà de qui és probablement un dels millors, sinó el millor, director teatral actual, com és Mario Gas. Tots dos han fet del text d’Ernesto Caballero una obra d’alt voltatge dialèctic. Es tracta de Viejo amigo Cicerón, en la qual Pou es fica en la pell del cèlebre orador romà, «protagonista destacat de les intenses lluites i les violentes transformacions esdevingudes en el segle primer anterior a la nostra era», com explica l’autor de l’obra, i director del Centre Dramàtic Nacional, qui remarca que «Josep Maria Pou és Ciceró personificant la integritat moral de qui manté la coherència de les seues conviccions polítiques encara en les més adverses circumstàncies».
Vigència
L’acció d’aquesta peça teatral, estrenada en la 65 edició del Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, transcorre en una antiga Roma somiada en una biblioteca actual, i amb ella, a través d’ella, Ernesto Caballero ens convida a reflexionar sobre l’ètica, la moral, la justícia i la convivència, guiats pel cèlebre orador Ciceró.
No són pocs els crítics que han destacat la seua absoluta vigència, a causa de l’exhortació política i de pensament que ofereix qui fora un dels més grans retòrics i estilistes de la República romana, ja que Ciceró parla de coherència, compromís i responsabilitat, sentit comú, aspectes que avui dia gran part de la cúpula política mundial sembla haver perdut o menyspreat en pro de cert totalitarisme encobert. No resulta estrany que el mateix Josep Maria Pou afirmi que li encantaria fer de Ciceró en el Congrés dels Diputats.
En l’obra dirigida per Mario Gas, i coprotagonitzada per Bernat Quintana i Miranda Gas, «descobrim a un Ciceró humà, un intel·lectual que va analitzar les diferents dimensions de la vida en societat des de la raó i el sentit comú», en paraules d’Ernesto Caballero. Així, ens endinsem a poc a poc en aquest univers ciceronià de contínua lluita contra les mesquines ambicions personals i deslleialtats i tot això amb una mirada del present que queda reflectida també a través de la seua posada en escena traslladada a la nostra època. «La nostra proposta —explica l’autor teatral de l’obra— participa de característiques pròpies del món de l’home i la dona dels nostres dies, tant és així que en el text apareixen expressions pròximes al llenguatge concís i col·loquial del nostre temps presentant una obra la principal intenció de la qual és, a la manera ciceroniana, suscitar el debat cívic del nostre moment històric, tan inquietantment similar al que va viure Marc Tul·li Ciceró».
Representació
Polític, jurista, orador, filòsof, divulgador... Ciceró podria encarnar la cèlebre màxima de Terenci, perquè res de l’humà li resultava aliè, i això és el que Josep Maria Pou transmetrà amb la seua interpretació, al mateix temps que ens farà veure «a un pensador consumit pel seu desig d’immortalitat i el seu anhel de marcar la posteritat amb la seua trajectòria vital». Aquesta peça, aquest personatge, aquesta direcció i aquests actors oferiran el 14 de desembre en el Teatre Principal de Castelló una profunda reflexió sobre la realitat política, social i cultural de la història universal. Cal aprofitar aquesta oportunitat meravellosa.
