Les xarxes socials poden aconseguir fites sorprenents, cal reconèixer-ho. El primer semestre del 2015, més de 50.000 internautes van seguir amb emoció el relat a Twitter d’Antonio Hernández Marín (@deportado4443), un presoner espanyol que va tuitejar minut a minut com era la vida i la mort en un camp de concentració nazi. A través del seu relat es va donar a conèixer la tragèdia oblidada dels més de 9.300 espanyols i espanyoles que van patir el pitjor dels inferns creat per l’ésser humà: els camps de la mort de Hitler. Dos terços d’ells, 5.500 homes i dones, van morir entre els filats de Buchenwald, Dachau, Ravensbrück, Auschwitz i, especialment, Mauthausen.

Aquella iniciativa, que va constituir un veritable fenomen en les xarxes socials, es converteix ara en un llibre-còmic publicat per Ediciones B. Els autors són el dibuixant Ioannes Ensis i el periodista Carlos Hernández de Miguel, creador del compte de Twitter i autor del best-seller Los últimos españoles de Mauthausen.

Deportado 4443 respecta bona part dels textos que va tuitejar Hernández de Miguel, si bé ha necessitat una petita transformació per adaptar-los a una obra en la qual els punyents tuits s’han convertit en il·lustracions molt realistes que reflecteixen les tortures, els assassinats, les humiliacions a què van ser sotmesos els espanyols per part de membres de les SS.

En les seues il·lustracions trobem personatges reals, presoners espanyols, les històries dels quals coneixem gràcies als seus propis relats o al testimoni dels seus companys supervivents; començant pels dos narradors: el murcià Antonio Hernández Marín i el d’Albacete Antonio Cebrián Calero.

PROTAGONISME VALENCIÀ

La Comunitat Valenciana va ser una de les que va comptar amb un major nombre de deportats. Segons les últimes dades, van ser 631 els valencians que van passar pels camps nazis: 279 de la província de València, 191 d’Alacant i 161 de Castelló. La història d’algun d’ells apareix reflectida en aquesta obra, com la de l’alacantí Rafael Antonio Terres, que va salvar la seua vida al camp de concentració per la seua habilitat a l’hora de tocar el clarinet. Al costat del clarinetista de Mauthausen, a les pàgines també es recorda al valencià César Orquín i a Joaquín Olaso, o el barceloní Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen i responsable màxim del robatori dels negatius que provaven els crims comesos pels SS i que acabarien sent utilitzats en els judicis de Nuremberg contra els màxims dirigents de l’Alemanya nazi.

«L’èxit de @deportado4443 es va produir perquè tots els seus missatges responien a la realitat; no hi havia res inventat...», afirma Carlos Hernández, per afegir que, «igual passa amb el còmic. Cada il·lustració està perfectament documentada; cada història que s’explica és rigorosament real». De fet, Hernández va passar més de dos anys investigant, visitant arxius i entrevistant als escassos supervivents per escriure la seua obra Los últimos españoles de Mauthausen i, alhora, construir el relat a Twitter que va personalitzar en la figura del seu oncle: el presoner nº 4443 de Mauthausen Antonio Hernández Marín.

Per la seua banda, Ioannes Ensis, nom de guerra del dibuixant Juan Espadas, va descobrir el compte de Twitter i va buscar la forma de contactar amb el seu autor: «Vaig tenir sentiments molt profunds, com un rumor que sorgeix dels budells i del cor i es converteix en un bram. La majoria dels còmics neixen del cervell, d’una idea que potser hem estat perseguint durant anys. Aquest còmic va néixer dels budells. Volia, o millor dit, havia de il·lustrar tots i cada un d’aquests tuits», assegura.

Una obra dura emocionalment, crua, però que cal recordar. De la perversitat i la foscor a l’oblit i ara al redescobriment per a tots nosaltres.

____________________

DEPORTADO 4443

de Ioannes Ensis / Carlos Hernández de Miguel

Editorial: Ediciones B

Barcelona, 2017