Vibració: acció i efecte de vibrar. Vibrar: estar, un cos, en vibració; estar afectat per una emoció. L’Ultrasons es defineix a si mateix com un festival de músiques en vibració, és a dir, de músiques que ens afecten, que mouen alguna cosa en el nostre interior, que ens emocionen. Pas a pas, i amb unes idees clares, aquest certamen ha sabut posicionar a l’Alcora en el mapa cultural de la Comunitat Valenciana, fins al punt de ser considerada una de les cites culturals més importants de la tardor. És l’Ultrasons, avui dia, un esdeveniment ineludible.
Aquest 2019 es presenta amb una gran il·lusió per una raó molt senzilla: el festival celebra el seu desè aniversari. Sí, així és, deu anys compleix ja i ho fa, com asseguren des de l’organització, «mantenint l’essència i filosofia amb la qual va néixer: pluralitat, promoció de noves propostes i compromís cultural amb l’entorn». Així, del 18 al 27 d’octubre, l’Alcora ofereix una extensa programació musical «amb llaços a altres disciplines artístiques», expliquen. I és que, segons els organitzadors, la present edició està pensada «per a donar a conèixer nous projectes i descobrir emocions en la capital de l’Alcalatén».
PROTAGONISTA
Un any més, el saló gòtic de la Casa de la Música de la localitat serà el centre neuràlgic d’aquest festival en el qual hi ha, ja ho avancem, noms de gran rellevància, com el de l’artista californià Dorian Wood. Ni què dir té que la presència de Wood suposa un salt qualitatiu d’importància, perquè parlem d’un artista polifacètic, compromès, posseïdor d’un carisma vocal únic, un amant de l’experimentació i avantguardista que ha sabut trencar múltiples barreres. És més, sempre ha buscat glorificar tant la santedat com la irreverència de la intimitat a través de les seues propostes escèniques que s’assemblen molt a performance en les quals el seu cos corpulent i la seua veu sempre aconsegueix delectar al personal.
Estretament relacionat amb la província de Castelló, gràcies a la promotora Born! Music i al baixista Xavi Muñoz, habitual en els seus gires, Wood va commocionar novament al món amb el seu últim treball, Xavela Lux Aeterna, probablement el seu projecte més personal i un tribut únic a la llegendària Chavela Vargas, amb qui el californià manté una relació especial, o més aviat una connexió intensa amb l’artista mexicana, encara que d’origen costa-riqueny, com el propi Dorian Wood. «Chavela és una presència divina», afirma el cantant i compositor el treball del qual explora la figura de Vargas, i ho fa entrellaçant algunes cançons que va popularitzar ella amb altres composicions originals i amb temes folklòrics de Costa Rica.
En aquest 2019, en el qual l’Ultrason celebra la seua primera dècada de vida, també es commemora el centenari del naixement de Chavela Vargas, ànima resplendent i veu de fúria, dolor i cremor. Per a l’artista Dorian Wood, el camí a Chavela ha estat tant un Sant Greal com un viatge d’acte reflexió. Així doncs, és aquest un treball que aprofundeix en la nuesa de l’ànima, la renúncia de pàtria i la súplica a un món que porta a les seves mans la sang de la marginalització d’éssers humans.
El 19 d’octubre, a partir de les 19.00 hores, Dorian Wood emmudirà el saló gòtic de l’Alcora amb aquest treball que és, més aviat, una declaració d’amor.
ALTRES DESTACATS
Eixa o Tarta Relena seran altres protagonistes d’aquesta desena edició de l’Ultrasons. El projecte liderat per Isabel Latorre, i que ha vist la llum aquest mateix any sota el nom d’Eixa, resulta extremadament interessant gràcies al seu primer disc titulat Invisibles. Què té d’especial aquest treball, per què ens pot atraure? El fet que cada cançó sigui un univers únic de sonoritats basades en la novel·la Les ciutats invisibles d’Italo Calvino és definitori. Aquesta és una obra fascinant de la literatura universal, d’imaginació desbordant i en la qual el propi Calvino defineix a la ciutat com un conjunt de moltes coses: «memòries, desitjos, signes d’un llenguatge; són llocs de barata, com expliquen tots els llibres d’història de l’economia, però aquestes barates no ho són només de mercaderies, sense també barates de paraules, desitjos, de records…». Compositora audiovisual, lligada a les arts escèniques, divulgadora musical... Eixa segur commou.
Quant a Tarta Relena, conjunt format per la contralt Marta Torrella i la soprano Helena Ros, dir que és un projecte que aposta per la veu, però d’una manera original. Cant a capella amb pinzellades d’electrònica amb l’objectiu de submergir-se en una altra esfera de la sonoritat musical vocal. Ambdues han buscat i busquen «la complexitat en la senzillesa i la màxima expressió amb el mínim d’elements», com afirmen des de l’organització de l’Ultrasons. Aquest 2019 han presentat també el seu primer treball discogràfic, Ora Pro Nobis, una obra que viatja passant per Creta, Còrsega, aprofundint en melodies sefardites i, sobretot, amb un fil sempre lligat a Mallorca. Cada tema és una visió molt particular d’allò que han sentit, reinterpretant-ho amb mestratge.
MÉS NOMS
Mauri Edo, conegut sota el seu pseudònim Subespai, presentarà Horitzons distòpics, un treball amb el qual vol preparar a l’oient «per a la banda sonora dels temps que s’acosten». Edo, músic experimental barceloní però instal·lat a Austràlia, ofereix loops, enregistraments de camp, sons oposats i electroacústica minimalista per a crear atmosferes sonores inexistents. L’experimentació rítmica també serà un dels motius de la «Sessió Coconut-a», amb Fonki Cheff, i de l’actuació de José Luis Miralles.
Hauran més actuacions, i alguna que una altra sorpresa en aquest desè aniversari d’un cicle que, a més de fixar la seua mirada cap a l’exterior, no oblida l’àmbit local i la combinació d’altres disciplines artístiques. Així, es podrà veure la intervenció artística de P.X.L. i Daniel Padilla Bloop, i els alumnes de l’IES l’Alcalatén explicaran en un col·loqui-concerto el treball i intimitats de portar a escena el musical Tot és possible. Finalment, un detall de relevància, l’entrega del Premi Ultrasons 2019 a Enrique Salvador per la seua difusió de tradicions locals. A vibrar!
