«L’art ha de ser llera i instrument primordial de coneixement; univers per a la torxa de la sensibilitat i per la necessitat de la mirada». Això escriu J. Seafree, coordinador d’un projecte expositiu que des del passat dijous, 13 de setembre, es pot visitar a les sales de la segona planta del Mucbe de Benicarló.

Sota el títol de Dialogantes 3 Si destaquem aquesta exposició és, precisament, per aquesta varietat de suports, entre els quals no podem obviar la presència dels poemes visuals, tècnica que podria dir-se segueix sent una gran desconeguda per al gran públic però que ostenta un gran poder evocador com queda perfectament reflectit en les peces presents al museu benicarlando.

També resulta d’interès la seua gènesi, és a dir, l’origen d’aquesta iniciativa col·lectiva que va arrencar, com bé remarquen els seus participants, a la tardor de 2015. Va ser a la sala La Paloma de Madrid on un grup d’autors va unir les seues forces establint un diàleg entre les seues respectives obres. No era d’estranyar, per tant, que decidissin titular l’exposició com Dialogantes.

Després de les bones sensacions d’aquest primer encontre, mesos més tard van decidir tornar a provar sort. En aquesta ocasió, va ser el Centre Cultural La Estanción, a San Martín de Valdeiglesias, on es va organitzar l’exposició Dialogantes dos. De nou, aquesta conversa artística va donar bons fruits, i com no hi ha dos sense tres, ara el municipi castellonenc de Benicarló és l’escenari escollit per a aquesta tercera proposta artística que compta amb un total d’onze creadors, tres d’ells de la Comunitat Valenciana. Es tracta de l’alcoià Josep Sou, el valencià Paco Pérez Belda, i la benicarlanda Maria Jesús Montia.

Novament, s’estableix un diàleg artístic, divers tant en les tècniques i els estils, com en les propostes i l’origen dels diferents participants. Així, la primera de les sales d’aquesta segona planta del Mucbe està dedicada a la pintura i reuneix els treballs abstractes, en petit format, d’Ibirico, amb la seua singular sèrie de personalíssims laberints; la policromia alegre dels olis de Maria Jesús de Frutos i les exquisides aquarel·les d’Elisa Gonzalo Tejedor, exponents ambdues d’una figuració pictòrica reconeguda; al costat dels temes onírics i sorprenents de Minot i de Javier López Ribota.

La segona de les sales presenta les fotografies de Carmen Lafuente i de Federico Romero Galán. Finalment, la poesia visual dels ja esmentats Josep Sou, Paco Pérez Belda, María Jesús Montia i J. Seafree, testimoni d’un quefer plàstic-literari de dècades, tan vigent en l’actualitat.

L’exposició romandrà oberta fins el proper 21 d’octubre i no serà l’única de les que el museu de la localitat ha organitzat per aquest mes de setembre. De det, a ella cal afegir l’exposició de pintura d’Alejandro Ferrer Acosta, que es va inaugurar divendres, i la mostra Salvador Dalí. Obra gràfica, que recordem ofereix per primera vegada en la Comunitat Valenciana una sèrie d’il·lustracions originals del geni de Figueres i que encara es pot visitar fins el 23 de setembre.