Hem d’aprendre molt encara, i hem de treballar i lluitar per aconseguir una igualtat real entre sexes. A pesar que molts no creen en la desigualtat, avui dia les dones segueixen en un segon pla en pràcticament tots els àmbits de la vida pública i privada.
Al món de l’art, no anava a ser una excepció. Moltes han estat les dones que van ser silenciades o directament ignorades, l’art de les quals mai es va donar a conèixer pel sol fet de néixer amb el sexe «equivocat». Ai, els homes i el seu incomprensible raonament! Resulta estúpid, si més no, pensar que una obra és millor per haver estat creada per un home. Però així hem estat, i així som, doncs en l’actualitat aquesta barrera no ha estat traspassada encara, no íntegrament.
En ple segle XXI és difícil imaginar el que van haver de passar aquelles dones artistes d’altres èpoques. No només no es valorava la seua feina, sinó que en molts casos ni tan sols estaven autoritzades per realitzar segons quins oficis. Davant d’això, i suposant que ara la major part de la societat té una visió molt més àmplia, més lògica i equànime, segueix sorprenent el fet que alguns estudis asseguren que els treballs de les artistes més cotitzades tinguin un valor fins a deu vegades menor que els dels seus companys homes. I no només això, ja que la repercussió de les seues exposicions no és la mateixa, ni la seua presència als mitjans. Per què? No és hora de trencar definitivament amb aquesta diferència incomprensible?
LES DONES EN L’ART
El Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana ha posat en marxa el projecte 4G #4 lectures des del gènere al Museu de Belles Arts de Castelló. Aquesta iniciativa, ideada per l’educadora Sofía Alberto, vol crear un espai per a la reflexió sobre la presència de les dones en els espais per a l’art.
La proposta ha sigut el projecte seleccionat en la convocatòria Reset del Consorci de Museus per a relectures de gènere i multiculturalitat, un programa que segons José Luis Pérez Pont té «la finalitat d’introduir en els museus i centres d’art de la nostra Comunitat un debat sobre la invisibilitat de les dones artistes en la història de l’art i per tant la seua absència en la majoria de les col·leccions dels museus de belles arts de l’estat Espanyol».
4G #4 lectures des del gènere és un programa de mediació educativa que pretén oferir noves possibilitats de relectura del patrimoni del Museu de Belles Arts de Castelló des de l’educació artística i perspectives crítiques de gènere i multiculturals. Així, a través d’un replantejament dels discursos i pràctiques culturals, la proposta vol generar espais de trobada entre les institucions i la ciutadania a través de la reflexió, acció i creació conjunta, des d’un enfocament horitzontal i feminista, incentivant l’aprenentatge significatiu, el gaudi de l’art i la participació en la pròpia experiència estètica.
QUATRE EIXOS TEMÀTICS
4G #4 lectures des del gènere gira entorn de quatre eixos temàtics sobre els quals es distribuiran tres tipus d’activitats al llarg d’una programació de sis mesos. Els eixos temàtics són: en primer lloc «Absències», en la que es proposa reflexionar sobre la recuperació de la memòria en el museu i problematitzar l’hegemonia masculina en els relats i l’absència de veu de grups minoritzats com les dones. En segon lloc «Mirades», que busca repensar com ens acostem a les imatges i visibilitzar el poder que exercix l’hegemonia masculina de la mirada en les polítiques d’interpretació de l’art. Un tercer bloc de tallers titulat «Ficcions» vol preguntar-se sobre com construïm la nostra identitat des de la producció i consum cultural, pensant en el gènere com a ficció i performance. En quart lloc «Acció» obri un espai de connexió entre art i política i explora la influència dels moviments feministes en la transformació de les nostres societats contemporànies.
Per al desenvolupament d’aquestes idees, Sofía Alberto proposa diverses activitats associades, com visites comentades, basades en una metodologia dialògica i participativa que partirà de les experiències dels i les visitants; diàlegs, trobades intergeneracionals per a la producció col·lectiva del coneixement i l’exploració de formes alternatives d’incorporar les veus dels usuaris al museu des d’una perspectiva de gènere; i tallers performatius, xicotets gestos i transformacions dins de l’espai del museu per a trencar les nostres inèrcies corporals i construir nous moviments i altres imaginaris possibles des de l’artístic.
Cal recordar que la convocatòria Reset va seleccionar dos projectes, 4G #4 lectures des del gènere per al Museu de Belles Arts de Castelló, i D’objecte a subjecte per al seu desenvolupament al Museu de Belles Arts Gravina d’Alacant. Segons Pérez Pont, «el nostre objectiu és completar la narració històrica, generalment realitzada sota una perspectiva masculina i etnocèntrica, de manera que siguem capaços de contar eixa altra mitat de la història, aquella construïda per les dones i invisibilitzada al llarg del temps». Ja era hora, no?
