Dos directors de l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) que al seu torn han estat també directors del Museo Nacional de Art Centro Reina Sofía de Madrid (MNCARS). Tomás Llorens i Juan Manuel Bonet són dos de les màximes referències de l’art contemporani a Espanya. Com a historiadors de l’art, gestors i crítics, formen part essencial de la història cultural recent i tots dos, curiosament, estaran la setmana vinent a Castelló per a impartir sengles xerrades.

Convidat per la Fundació Caixa Castelló amb motiu de la presentació del catàleg de l’exposició Monocroms. Infinits matisos en un únic color, Bonet, autor d’un dels textos que apareixen en aquesta publicació, conversarà amb Javier Martín, comissari de la mostra, sobre els «Infinits matisos del col·leccionisme i de l’art contemporani». Ho farà el 20 de febrer, a partir de les 19.30 hores, en la mateixa Sala San Miguel on s’exhibeixen obres dels fons de la col·lecció Ars Citerior de la Comunitat Valenciana i d’artistes com Gerardo Rueda, Manuel Rivera, Francisco Farreras o Guillermo Lledó, José Mª Yturralde, Manuel Blázquez, Eutiquio Estiratge, Ana Peters o Robert Ferrer i Martorell. Considerat com un dels experts en pintura contemporània més importants d’Espanya, Bonet és autor d’una obra de referència: Diccionario de las Vanguardias en España (1907-1936).

Per part seua, l’almassorí Tomás Llorens, impartirà la xerrada El triangle museístic de la democràcia gràcies a l’Ateneu de Castelló. Serà un dia després del col·loqui que mantindran Bonet i Martín a San Miguel, el 21 de febrer —a les 19.15 hores, a la Casa de la Cultura—. Així, tindrem oportunitat d’escoltar al que fos també conservador cap de la col·lecció Thyssen-Bornemisza, a més d’autor de nombroses publicacions sobre la Història i crítica d’art, l’arquitectura o semiòtica, un professional que ha comissariat algunes de les millors exposicions a Espanya de les últimes gairebé quatre dècades, a més de ser condecorat amb la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts en 2007.

Segons explicava Llorens en un article signat per ell mateix en 2016, el Museo del Prado, encara que les seues col·leccions de pintura sempre han estat entre les millors del món, «va viure una vida somorta, quan no mortificada, la major part del segle XX». No obstant això, afirma el d’Almassora, actualment «és un museu modern, ben dotat i ben gestionat, que exerceix exemplarment les funcions educatives i culturals que li corresponen. Un èxit rotund de l’Espanya democràtica». El Prado seria, per tant, el primer costat, el més important, d’aquest triangle museístic de la democràcia del qual parlarà en la seua xerrada i que es complementa amb el Reina Sofia i el Thyssen, si bé, en haver estat implicat en la seua creació Llorens sempre sol dir que «això em desqualifica per a jutjar-los». Encara amb tot, s’atreveix a afirmar «que el balanç és positiu en tots dos casos».