El segle XX no s’entendria sense el jazz i el jazz no s’entendria sense les composicions de George Gershwin o Cole Porter, ments privilegiades per elaborar melodies perdurables en el temps. Les cançons de tots dos compositors, veritables gegants de la música popular nord-americana, han enamorat a desenes de músics i cantants que idolatro. Difícil resistir-se a aquest àlbum que en 1959 gravaria l’extraordinària Ella Fitzgerald para Verve Records amb les cançons de Gershwin. Amb una portada dissenyada per l’artista francès Bernard Buffet, el Ella Fitzgerald sings the George and Ira Gershwin Song Book va ser el projecte d’enregistrament individual més gran en el qual la cantant va treballar i està considerat com un dels més ambiciosos de la música nord-americana. I és que, no cal oblidar, consta de cinc discs i un total de 59 composicions de Gershwin, incloent les dues suites orquestrals que obren l’àlbum: Ambulatory Suite i The Preludes.

Tots i cadascun de nosaltres ha escoltat alguna vegada en la seua vida les partitures i lletres d’aquests dos germans que en les primeres dècades del segle XX van ser, al costat de Irving Berlin i Jerome Kern, els compositors més rellevants de l’escena de Broadway. La seua influència en autors posteriors és evident, de manera que podem assegurar que van marcar les pautes de la tradició musical del país nord-americà fins al punt de ser considerats avui dia com a clàssics contemporanis, la qual cosa queda reflectit en el fet que el director i pianista britànic Wayne Marshall, al costat de la WDR Funkhausorchester Köln, ofereixi el 26 de gener un concert protagonitzat per la música de George Gershwin.

PROGRAMA // Com dèiem, el conjunt germà, al capdavant del qual es situa Marshall des del passat 2015, actuarà en l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló per oferir un programa de marcat accent nord-americà.

El públic tindrà oportunitat d’assistir a un combat entre dos titans de la melodia com són George Gershwin i Leonard Bernstein --un altre pilar fonamental de la música de la passada centúria--. Per començar, la WDR Funkhausochester Köln interpretarà un dels grans musicals de Broadway mai portats a escena, tant per les seues enginyoses lletres i puntuació melòdica com per la seua sàtira sobre la política nord-americana: Of thee I sing. I de la sàtira política, a la màgica combinació de la música clàssica i el jazz a través d’una obra ja immortal com és Rhapsody in blue, obra de 1924 que establiria la reputació de Gershwin com un compositor seriós; amb el pas dels anys aquest musical s’ha convertit en un dels més populars de tots sent objecte de múltiples interpretacions, des de Brian Wilson i The Beach Boys fins a Herbie Hancock. I per finalitzar la primera part, Gershwin in Hollywood.

Després d’un breu descans, les anomenades danses simfòniques de West Side Story --potser l’obra més coneguda del compositor, pianista i director d’orquestra nord-americà Leonard Bernstein--. Ni què dir que aquest musical va ser innovador pels balls, que formen part de l’acció dramàtica, per la variada música de Bernstein --amb ritmes llatins, jazz i cançons d’amor de gran bellesa melòdica-- i per l’argument, inspirat en el Romeo i Julieta shakespearià. I per finalitzar, l’obertura i suite de Candide, opereta còmica composta per Leonard Bernstein l’any 1956, basada en la novel·la homònima de Voltaire, i que s’ha convertit en una de les composicions orquestrals més interpretades per les formacions musicals del país nord-americà.

Un concert amb tocs de jazz, ritmes llatins... Autèntics clàssics contemporanis.