Fa 105 anys moria l’escriptor irlandès Bram Stoker, autor del que realment sabem poc, molt poc, tret que parlem de Dràcula, que aquest 2017 celebraria els seus 120 anys de vida. Com tants altres escriptors, una sola obra va eclipsar a la resta de la seua producció literària que, segons sembla no era excel·lent, ni molt menys. No obstant això, va escriure Dràcula, obra mestra de la literatura de terror. Com va ser això possible? Es pot escriure un llibre genial sent mal escriptor? Pel que sembla, sí. Stoker ho va fer.

A Espanya, a part de l’arxiconeguda història del comte vampir, ens han arribat tot just quatre obres menors seues: La joya de las siete estrellas (publicada originalment al 1903), La dama del sudario (1909), La guarida del Gusano Blanco (1911) i El invitado de Drácula (1914) —si bé aquesta última es va publicar de forma pòstuma—. La resta de la seua producció queda encara inèdita al nostre país i molts es pregunten el perquè, cosa que no fa més que augmentar el pensament que Rodrigo Fresán va compartir en el pròleg del Drácula que va publicar Literatura Mondadori allà pel 2009: «Stoker és molt mal escriptor, un exemple clàssic de creador fluix —no hi ha més que llegir-li en el seu anglès original— que de sobte crea una obra genial». És a dir, Stoker va publicar molts més contes però cap va aconseguir o va tenir la repercussió popular i artística de la seua cèlebre història vampírica.

EXPLICAR L’ÈXIT

Si busquéssim una justificació o explicació sobre l’èxit de Dràcula, ens podríem centrar en la seua història, en allò que narra Stoker, és clar, història que a molts escriptors en l’actualitat els ha arribat a avorrir —cosa que han confessat obertament—. Però en lloc de centrar-se en l’acció que es narra, cal fixar-se més en l’atmosfera que recrea Stoker. «Es crea un espectacle al voltant d’un personatge que apareix molt poc. És més interessant i fascinant l’ambient que el que passa. La narració condueix al personatge», comentava l’escriptor català Enrique Vila-Matas, un personatge que, per Rodrigo Fresán, «és fascinant». Aquesta és la clau, la construcció d’un personatge que es porta a terme a poc a poc, que el lector va coneixent a través de diaris i cartes entre la resta dels personatges protagonistes. En altres paraules, Dràcula, un ens hipnòtic que genera en el lector ansietat i desassossec.

Les ciències ocultes i el folklore fan acte de presència en aquesta narració impregnada de sang que, com tantes altres, pretenia il·lustrar l’eterna lluita del bé contra el mal. És, Dràcula, d’aquest gènere que en plena època victoriana va donar vida a altres «il·lustres» monstres com Frankenstein o el Dr. Jekyll i Mr. Hide.

Què sabem realment de Dràcula? Qui va ser en veritat? En qui es va inspirar Stoker? És sabut que Stoker es va fixar en diversos personatges per a la creació de la seua gran obra. El primer de tots va ser Vlad Draculea, Vlad el Fill del Dimoni / Dragon, o conegut com Vlad Tepes, l’empalador, príncep de Valaquia (Romania), si bé en la novel·la no hi ha cap referència al passat del comte. No obstant això, i com va reflectir Beatriz García en un article recent, «hi ha qui creu que la musa sanguinària de l’autor no va ser Vlad, o almenys no completament, i que va poder prendre de referència a una figura tan maligna com seductora, Elisabeth Báthory, coneguda com ‘la comtessa sagnant’, que va torturar i va assassinar a centenars de joves verges per utilitzar la seua sang com a cosmètic i va ser condemnada a morir emparedada en la seua alcova».

Hi ha qui diu, d’altra banda, que Stoker s’inspiraria en l’actor Henry Irving, un estel de l’època, per al qual va treballar durant 29 anys com a representant i secretari, i la malaltissa relació d’ambòs va inspirar de lluny la pel·lícula L’ombra de l’actor. I també podria ser, que l’autor irlandès prengués molt seriosament les seues xerrades amb un estrany orientalista hongarès anomenat Arminius Vámbéry amb el qual es va entrevistar en diverses ocasions. Fins i tot es parla que Stoker es va fixar en Franz Liszt, el gran compositor, per a fixar l’aspecte del comte Dràcula, Com veuen, hi ha mil i un misteris per desvetllar encara sobre la gènesi d’un personatge que s’ha convertit en llegenda gràcies a la literatura, una obra que el mateix Oscar Wilde va considerar que era l’obra de terror millor escrita de tots els temps gràcies, en part, a la pràctica d’aquests exercicis efectistes que la literatura d’aquest gènere utilitzava per sorprendre i sobresaltar el lector a cada pàgina .

Sens dubte, la capacitat per deixar en l’aire els detalls més importants de la història, buscant així conservar l’halo de l’inexplicable i misteriós van fer d’aquesta obra de Stoker una autèntica fita dins la literatura universal, provocant curiosos contrasts, aportant l’energia en creences d’altres èpoques i altres mons, fent que el sobrenatural mai deixi d’inquietar.

REEDICIONS

Que un clàssic com Dràcula. Segueix sorprenent, segueix estranyant. Una de les publicacions més recents és la que l’editorial Reino de Cordelia va presentar fa un parell o tres d’anys amb les il·lustracions de Fernando Vicente.

Un any, «encara que no de continu», va necessitar l’il·lustrador per completar els dibuixos d’aquesta bella edició que compta amb la traducció de 1993 de Juan Antonio Molina Foix i un pròleg del filòleg i poeta Luis Alberto de Cuenca.

L’obra, per a aquells que no ho sàpiguen o no hagin tingut el plaer de fullejar-la, conté unes 40 imatges grans, diverses d’elles a doble pàgina, i altres 30 petites que segueixen l’essència mateixa del llibre, és a dir, que Fernando Vicente va fugir de les representacions que de Dràcula ens han arribat a través de la cinematografia. Sabent que el món del cel·luloide ha generat un mite tan implantat en l’imaginari popular, difícil era la «missió» encomanada a Vicente. De fet, ell mateix confessa que des de l’editorial li van preguntar, a mesura que avançava en el projecte, per què no dibuixava més creus i alls. Al que Vicente contestava que preferia «no ensenyar massa la cara del personatge per mantenir certa curiositat en el lector», com va fer el propi Bram Stoker.

NIT DE TERROR

Aquest dimecres, 25 d’octubre, a la Biblioteca Pública Mª Dolores García de la Vall d’Uixó es durà a terme una lectura i tertúlia literària «per a profans» d’aquest clàssic de la literatura que ve a completar la Nit de Terror del proper dia 31.

Serà a la pròpia biblioteca i al paratge de les Coves de Sant Josep on transcorri aquesta jornada cultural al voltant de l’obra de Dràcula il·lustrada per Fernando Vicente. A les 18.30 hores, d’aquest mateix dia 31, a les extraordinàries grutes es durà a terme un taller de caracterització per als més petits, organitzat pel Centre Instructiu d’Art i Cultura. Aquesta activitat lúdica precedirà la conferència que l’acadèmic de la llengua, José María Merino —autor, entre altres, d‘El río del Edén, El lugar sin culpa o La orilla oscura—, ofereixi a la sala dels ratpenats de les Coves de Sant Josep, una xerrada singular ja que és, en realitat, una mena de «poesia vampírica musicada». Una experiència irrepetible.

A tot això, cal afegir l’exposició amb algunes de les il·lustracions que Fernando Vicente va crear per a l’edició d’El Reino de Cordelia, com ja va succeir el passat 2015 en la mostra que dins el festival literari Castelló Negre es va dur a terme a l’Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació Provincial (ECO).

Tant les il·lustracions de Vicente que podrem gaudir, com la història que va escriure fa ja 120 anys Bram Stoker, l’ocult, o més aviat allò que s’intueix però no s’arriba a veure en la seua totalitat, seguirà torbant la nostra imaginació, seguirà captant la nostra atenció.