Quina relació pot tenir Kim Kardashian amb Castelló? Aparentment, cap. La popular reina de la telerealitat nord-americana és la protagonista d’una novel·la curta experimental Kim y su boda de cuento de hadas, obra de l’escriptora, performer i artista digital californiana Kate Durbin i que ara ha estat traduïda al castellà gràcies al sogorbí, encara que establert a Betxí, Tive Martínez.

Filòleg, poeta, traductor i ara també editor, Martínez es va interessar per aquesta obra de Durbin com a resultat de la seua «curiositat per la cultura pop, que pot ser tot el superficial o profunda que un vulgui». Tal com ens explica, va conèixer el treball de la nord-americana per recomanació de la poeta Luna Miguel, qui va escriure sobre Kate fa uns anys. Va ser tal l’enamorament que va decidir crear el seu propi segell, Cute Killa Press, per poder publicar aquesta obra que, «part de la transcripció minuciosa d’un episodi del reality de les Kardashian», en paraules de la pròpia Durbin, amb qui vam poder parlar, en la distància, sobre aquesta obra que es va presentar ahir dissabte a la llibreria Argot.

Segons ens va explicar l’artista i escriptora, «les noces de Kim —amb el jugador de bàsquet Kris Humphries— en particular em va interessar perquè va ser hiper-publicitada i al mateix temps va ser un fracàs gloriós. Un cas que crida l’atenció sobre l’obsessió americana amb les noces com a símbol d’estatus, en lloc de ser la celebració del començament d’un matrimoni».

Durbin realitza, per tant, una crítica sobre aquesta realitat simulada que en els últims anys ha assolit una notorietat extralimitada. En aquest sentit, la pròpia autora reflexiona dient-nos que «les Kardashian han triomfat en un món sobresaturat pels media. Elles tenen el control de la seua imatge i passen tot el dia interactuant amb pantalles. No són titelles dels media, sinó que controlen els fils i són objecte de fascinació mundial. Només per això ja mereixerien ser estudiades, ja que ens ensenyen molt sobre el moment cultural en què estem, obsessionats per les xarxes socials i participant activament en la creació d’una imatge pròpia».

D’una lectura accessible, ja que Durbin sempre intenta que les seues obres puguin ser gaudides per tot el món, aquest singular llibre respon a les expectatives marcades per l’editorial que dirigeix Tive Martínez, autor també de la traducció que la californiana valora positivament: «Em sento honrada que Tive hagi traduït i publicat el meu treball. Ja somiava veure la meua obra traduïda des de fa temps per accedir als lectors espanyols». Sobre la pròpia traducció, Martínez ens explica que «un cop feta vaig comptar amb el vistiplau de Ter, la youtuber, la major experta en estudis kardashians del planeta», cosa que, pel que sembla, és tot un èxit, tractant-se de les Kardashian.

La presentació d’aquest llibre és significativa per diversos motius. En primer lloc, conèixer el treball d’una artista que Tive Martínez defineix com un exemple de l’actitud «trans», ja sigui com a poeta, performer, professora, artista digital... Però, què és això de «trans»? Com ell mateix reconeix, l’editorial que ha fundat, Cute Killa Press, «té una intenció trans-literària, en tots els seus sentits: translació/traducció, transposició, transgènere, transgeneracional, transmèdia, trànsit, transgressió». Durbin forma part d’aquesta intenció, així com Dante Tercero, «el dissenyador de portada i interiors d’aquest llibre des de Tijuana (Mèxic), que és un referent en l’ús arquetípic dels emojis, creador dels poemojis».

Martínez reconeix que no es veia caminant darrere de segells aliens amb les seues traduccions i textos propis, així que va decidir «muntar-m’ho jo mateix». «Buscava —afegeix— un nom transnacional amb ressonàncies pop i milennial, per afinitat, i li vaig donar la volta al hastag #killacute que s’usa per dir que estàs moníssima de la mort en una selfie, també pensant en les orques com a animal fetitxe». Així va néixer aquest projecte editorial castellonenc que pròximament ens oferirà la publicació del llibre de poemes Mi querido Chernóbil, que serà el debut de l’atleta del Playas de Castelló, Nora Mazouri. «Un altre exemple de trans-lit perquè ella difon els seus textos per xarxes socials, ha transcendit els seus orígens, viu en permanent trànsit i és saltadora de tanques, ni més ni menys», assegura.