Eduardo Alonso ha sabut crear una obra que oscil·la entre la pintura, l’escultura i la instal·lació. A través d’aquests mitjans, ha elaborat una estètica que alguns consideren futurista, potser per la seua aposta per les tres dimensions, com s’ha pogut veure en moltes de les seues peces i projectes en què el disseny sembla que juga un paper important.

Són molts els que consideren que Alonso és un artista transversal. Certament, el fet que combini en el seu treball llenguatges, tècniques i suports diferents, el fan mereixedor d’aquest apel·latiu. Fins al 30 de juny podem veure a Coll Blanc, Espai d’Art, a Culla —que recordem ha format part recentment d’SCULTO, la Fira Nacional d’Escultura, única a Espanya, i que representa el millor de l’escultura que actualment es desenvolupa a nostre país, i en què va estar present el propi Alonso al costat de Manuel Gamonal—, part de la feina que ha realitzat en els tres últims anys i en el qual s’observa aquesta versatilitat creativa.

Huellas, que així es titula aquesta mostra, ofereix al visitant una obra molt més subtil, més íntima. Són peces «elaborades a manera de diari», com el mateix Eduardo Alonso reconeix, «peces que es construeixen des d’un dibuix formal, basat en documents tècnics, emfatitzant el caràcter icònic de la forma». En alguns casos, aquests dibuixos són desproveïts de fons «mitjançant encunyat i plegat, de tal manera que ens trobem amb dibuixos-objectes o pintures-escultures que remeten a una ambivalència lectora», explica. I molts d’ells tenen un alt valor documental. És des d’aquest material documental, «des d’on l’artista parteix, generant aquesta panòplia de peces amb un cert caràcter arqueològic industrial, però alhora humà», expliquen des de la galeria. L’empremta tecnològica com a empremta humana.