Existeix un problema greu en la societat contemporània, un problema heretat del qual no som capaços de desprendre’ns i que té a veure amb la frívola creença que la cultura, l’art, no és important. S’ha trivialitzat en excés el seu veritable significat. Això és un fet, com ho és també que una gran majoria de la ciutadania no valora la producció cultural ni als professionals que treballen en aquest sector cada vegada més precari.
Hem arribat a un punt en el qual ens preguntem, parafrasejant a Raymond Carver, de què parlem quan parlem de cultura. I bé, de què parlem?
Parlem de la cultura com un fenomen social, com una manifestació tangible del pensament. La cultura comporta de manera intrínseca la necessitat de pensar, al mateix temps que ens convida a la reflexió. La cultura qüestiona, a més, sobre la manera en com pensem i ens facilita o almenys planteja alternatives per a resoldre problemes teòrics que, de tota manera, seríem incapaços de solucionar. Dit d’una altra manera, a través de la cultura desenvolupem un pensament crític, exercici vital si el que pretenem és evolucionar com a éssers individuals i com a col·lectiu. Per a potenciar la cultura, per a assegurar-nos de no menysprear la seva transcendència a la vida, l’educació juga un paper molt rellevant.
És necessari «educar» per a fer-nos veure la importància que la cultura té per se. En aquest sentit, educar en art i cultura és molt més que una simple instrucció. És, com va concloure la Unesco, un fet fonamental per al desenvolupament de les persones, perquè a través d’ella es canalitza un coneixement col·lectiu que s’ha construït amb el pas dels anys i l’esforç de molts altres, a més de perquè constitueix el millor vestigi de la nostra identitat.
PROJECTE EDUCATIU
L’Institut Valencià de Cultura (IVC) porta algun temps articulant un projecte educatiu basat en les diverses línies d’actuació que es corresponen amb les diferents àrees de què consta: Arts Escèniques --teatre i dansa--, música i cultura Popular, i audiovisuals i cinematografia. Així, el departament de Didàctica del IVC ofereix una programació al llarg de tot el curs dirigida a escolars de tots els nivells educatius i també a les famílies castellonenques, i ho fa a través de diferents activitats que han estat dissenyades conjuntament amb educadors especialitzats i/o mediadors culturals per a garantir la professionalitat i la qualitat de les sessions.
Malgrat passar desapercebuda, aquesta oferta resulta de gran interès perquè l’educació en aquestes arts propicia el pensament alternatiu, afavorint així mateix qualitats com la tolerància i la sensibilitat, ajudant al fet que s’apreciï la diversitat i s’obri un diàleg intercultural o es desenvolupin altres habilitats intel·lectuals i creatives.
A DESTACAR
Tota aquesta programació didàctica i familiar —que es pot consultar en la web de l’IVC (ivc.gva.es)—, es desenvoluparà aquesta nova temporada en l’Auditori i Palau de Congressos, el Teatre Principal i el Museu de Belles Arts de Castelló, i tindrà com a protagonistes a alguns noms propis de rellevància com Lina Tur Bonet, Javier Aranda, Capella de Ministrers, J. A. Portillo, Tian Gombau, Maduixa Teatre o Teatre Gorakada, entre molts altres. Així mateix, destaquen iniciatives com Històries a cau d’orella, que començarà el 19 d’octubre en el Museu de BBAA, i que torna a congregar a alguns dels millors contacontes, com Almudena Francés, Nono Granero, Mon Mas, Boni Ofogo, Carles Cano, Eugenia Manzanera, Ada Cusidó i Pep Bruno.
Aquesta programació per al públic familiar, aposta decidida del delegat territorial de l’IVC a Castelló, Alfonso Ribes, ve a complementar l’oferta del propi Institut i, el que és més important, estableix les bases perquè els més petits s’iniciïn en aquest món de creativitat, imaginació i innovació, aspectes que hauríem de potenciar molt més per a construir, insisteixo, una societat més plural i desperta. La cultura ha de treballar-se des de la base, això és una prioritat, perquè hem de valorar si volem avançar o, per contra, romandre estancats.
