Què és avui dia un museu? Quina és la seua funció? Quina implicació té envers la societat? Aquestes i moltes altres preguntes són pertinents a l’hora d’abordar una realitat que crec dista molt de ser el que hagués de ser. M’explico. Sabem que la gestió cultural al nostre país no acaba d’aconseguir els nivells d’altres regions europees, bé per desconeixement, bé per una falta intencionada d’interès. No es valora la cultura, i això, a la llarga, és perjudicial per a l’esdevenir de la pròpia societat. Alguns potser em titllen d’alarmista, o pitjor encara, de ser massa pessimista, però porto temps preocupant-me per aquestes qüestions que, com dic, ens concerneixen a tots, i crec que puc oferir una visió de la situació a Castelló.

Si centrem la nostra atenció en aquells espais que es troben sota l’auspici de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), l’Auditori i Palau de Congressos segueix sense omplir-se en els concerts clàssics, l’Espai d’Art Contemporani està immers en un procés de cerca i recuperació de la seua pròpia identitat, i el Museu de Belles Arts de Castelló sembla ser sempre el gran oblidat. Únicament el Teatre Principal resplendeix després d’anys en què semblava titubejar. D’altra banda, tampoc existeix una programació cultural independent, vull dir, més enllà de les administracions, que hagi aconseguit esmenar aquesta sensació de desemparament, no almenys íntegrament. Hi ha sales de concerts que han tancat, galeries que ja no existeixen, empreses culturals que no han trobat el seu lloc... Malgrat tot, sempre existeixen centellejos d’esperança, i propostes que des d’altres racons de la província estan gaudint de notorietat i amb bon criteri. Alguna cosa es mou a les comarques castellonenques, i la capital ha d’estar a l’altura. Em plouran les crítiques per això, ho sé, però com a observador veig que encara ens queda un llarg camí per recórrer, i ho dic com una cosa constructiva, no em malinterpretin.

Hi ha persones capaces, que estan treballant de forma conscienciosa i, el que és més important, amb un discurs clar, ben argumentat, autèntics professionals que a poc a poc, amb molt d’esforç i més d’una lleugera decepció —cal dir-ho—, van canviant les coses. I hi ha institucions que segueixen aquesta mateixa línia, no puc negar-ho. Pas a pas, l’IVC ho intenta, bé ho sé, gràcies a la figura d’Alfonso Ribes. I haig de remarcar en aquesta reflexió el paper que està duent a terme el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, amb un José Luis Pérez Pont que ha canviat, i molt, les coses, apostant per reflotar a través de les seues convocatòries de residències artístiques i de projectes pedagògics el Museu de Belles Arts de Castelló.

EL MUSEU, AGENT ACTIU

És aquí, i ara, quan reprenc les preguntes que formulava al principi. Quina funció ha d’exercir avui un museu? Doncs bé, fa ja temps que va deixar de ser un mer contenidor i va passar a ser un generador de continguts culturals, com ho demostren, per exemple, els programes Cultura resident o #Cercles que han fet del centre museístic de l’avinguda Germans Bou en un laboratori artístic de recerca, així com un espai de mediació cultural i educatiu per a joves.

Sense anar més lluny, fa a penes un parell de setmanes finalitzava el projecte Pop Into CS_2.0, segona edició d’aquesta inciativa liderada per la comissària i historiadora de l’art, i també crítica d’art Irene Gras, en el qual diversos adolescents han après diferents llenguatges i realitats artístiques de la mà d’artistes com Alejandro Mañas, Trashformaciones, Verònica Fabregat, Lidón Forés, Ana Sansano, Enric Redón... Com veuen, aquí el Museu de Belles Arts compleix una altra funció molt més allà de la mera exhibició d’obres, i aquest és el camí a seguir si volem que la societat castellonenca s’interessi per aquest espai en el qual actualment treballen diversos artistes gràcies als programes de residències del Consorci, com puguin ser Estela Sanchis, Lorena Mulet i Marco Ranieri, Cristóbal Baños i Diego Iglesias o Berio Molina Quiroga.

DIA DELS MUSEUS

Per aquestes qüestions, per a celebrar el Dia Internacional dels Museus, efemèride que tindrà lloc el pròxim 18 de maig, visitar de forma passiva una exposició no té massa sentit. Estem vivint una era d’acció i participació, i els museus han de ser conscients d’això. El Museu de Belles Arts, gràcies de nou al Consorci, sembla haver après aquesta lliçó, i aprofitant l’exposició del segon moment de la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat valenciana, la inauguració de la qual es produirà el dia 14, sabem que s’ha dut a terme un treball amb alumnes de Secundària amb un comissariat pedagògic, en el qual han estudiat i reflexionat sobre cada d’una de les peces que s’exposaran en aquesta mostra. El resultat? Es podrà veure exposat al costat de les obres dels creadors en la jornada del 18 de maig, una jornada que ha de ser reivindicativa i que hauria de ser extensible a cada dia de l’any. Aquesta és la meua opinió.

Per la seua banda, l’EACC, en aquest nou cicle on sembla tornar als seus orígens, s’uneix també a aquesta celebració amb un programa d’accions artístiques que cal nomenar. L’exposició entre, hacia, hasta, para, por, según, sin es va pensar perquè alguns artistes poguessin clavar-li la dent a alguna cosa que els rondava durant els mesos que durava l’exposició. La idea era donar un temps de prova als artistes o facilitar que reprenguessin el que d’una altra manera no deixa de posposar-se o no troba manera de tenir lloc. Així, el dia 18, sota el nom de Finissage de l’exposició, d’11.00 a 19.30 hores, es compartirà al llarg del dia el que els ha succeït elles durant aquest temps i de quina manera han pres forma els seus respectius processos. Una altra iniciativa que creem és de gran interès per a, en definitiva, continuar creixent, explorant nous llenguatges, aprenent. S’apunten amb nosaltres?