La nova masculinitat, o millor, revisitar el que entenem al segle XXI per masculinitat. Això és el que, a grans trets, realitza Agustín Martínez, més conegut pel seu nom artístic, Randomagus. Aquest benicarlando, encara que resident a Sant Antoni (Barcelona), ha sabut crear un univers particular a través dels seus collages de paper imprès en fusta pintada a mà. Prova d’això és l’exposició que divendres passat, 30 de novembre, va inaugurar al Mucbe de Benicarló sota el títol L’atrevida vida dels mariners del món.

«La figura del mariner em transporta», assegura Randomagus, qui incideix en aquest aspecte rude i masculí a causa del «treball dur que molt pocs podrien suportar». No obstant això, no és aquesta l’única visió que té d’ells, és clar. «Alhora, els imagino com a éssers extremadament lliures. Els mariners —en la meua imaginació— són persones que fan exactament el que volen i són qui volen ser sense demanar-li disculpes a ningú per ser com són. Ells es mostren al natural i sobretot viuen el moment amb intensitat. Desitjo ser un d’ells», afirma.

No són poques les persones que diuen sorprendre’s al veure un home tan gran com ell —fa més de metro noranta— que produeix un art tan delicat i fràgil com el que realitza. Però, com ja s’ha comprovat al llarg de la història, sorpreses dóna la vida.

Els seus collages tracten sobre temes «vulnerables», segons diu, temes com el ja esmentat concepte de masculinitat o la idea de la bellesa i el desig pel desig. Així, en el seu art observem una sèrie d’elements comuns com els cors, ocells tropicals i flors, mariners —que són els protagonistes de la present exposició que es podrà visitar fins al 13 de gener de l’any 2019— i retrats vintage que va trobant per internet o bé en botigues de segona mà polsoses i mercats xicotets, a més d’en diferents àlbums de fotos i caixes de sabates descobertes a casa dels seus pares. Randomagus confessa que fins i tot al costat d’un contenidor d’escombraries al carrer ha pogut trobar algunes d’aquestes imatges que després transforma al seu gust donant-los un nou significat.

Fins a la data, el treball de l’artista de Benicarló ha aparegut en revistes com Et Alors, VICE, The Advocate i LeCool, així com en mitjans underground com JeuneBelgique i Faaaan!. Així mateix, cal destacar que diverses de les seues obres originals formen part de col·leccions privades fora d’Espanya. De fet, hi ha peces seves en Estats Units, Regne Unit, Bèlgica, Països Baixos, França i Alemanya.

MARIDATGE AMB PALOMAS

Resulta difícil desentendre’s de les seues creacions. Moltes d’elles resulten massa atraients, com va poder comprovar l’escriptor Alejandro Palomas, que va conéixer l’obra de Randomagus gràcies al seu editor. Va ser Palomas qui li va encarregar el difícil repte d’il·lustrar la coberta de la seua novel·la Un amor. Palomas confessa que «necessitava color, cor, flors i veu per la meua última obra. Necessitava alguna cosa a mida, el més proper a mi i a la meua paraula escrita. I el necessari va arribar de la mà de Randomagus».

Després de la creació del benicarlando, l’escriptor barceloní no dubta quan afirma que «hi haurà més maridatge entre els dos, perquè el que veig en el que hi ha és el que no tinc quan escric, però hi és. Però és. L’obra de Randomagus és agosarada i probablement navegui en aigües de risc, d’això sé prou i de seguida, pel que fa la trobada a navegants que s’exposen així, em consumeix l’empatia. Qui no arrisca no guanya, i aquí s’arrisca, fent que el difícil sembli fàcil i que el color i el collage dominin en el superficial, decorant el que no només decora». Recordin, fins al mes de gener.