+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ART

Els nous llenguatges artístics contemporanis, més a prop

El Museu de Belles Arts de Castelló acull l’exposició 'Peça 19', amb 18 obres de la nova col·lecció d’art de la Generalitat

 

Projectes. Moltes de les obres investiguen sobre les inquietuds pròpies de la vida contemporània. - GABRIEL UTIEL

Marta Negre. L’artista de l’Alcora va estar present a la inauguració. -

Eric Gras
19/05/2019

Quina rellevància, més enllà dels gustos estètics i coneixements de cadascun, té l’art contemporani avui? Molt senzill, és l’art del nostre temps, el que s’està gestant ara. Només per això ja mereix ocupar un lloc important, tant a les sales expositives i centres museístics com en els diferents plans educatius, apropant d’aquesta manera als més petits i adolescents els nous llenguatges artístics. És la meua opinió, clar, però, si m’ho permeten, volgués ser més insistent sobre aquest tema, perquè crec que existeix encara una espècie de menyspreu per aquest art que no imiti a la naturalesa, quan aquesta fase, en teoria, ja l’havíem superat.

Pot ser que algun no s’hagi adonat encara, però vivim en una era d’abstracció total i absoluta. L’ésser humà, en si mateix, o millor dit, el seu pensament, és abstracte; sempre ho ha estat en realitat, encara que és ara quan ens hem adonat veritablement d’això. L’art intenta desxifrar aquesta idealització o conceptualització del món, alliberant-lo fins i tot del seu hermetisme. Dit d’una altra manera, un dels seus objectius és expandir la nostra ment per a, així, ser capaços de pensar millor, reflexionar millor, expressar-nos millor, sentir-nos millor, entendre’ns millor... I aquest art pot procurar-nos un plaer estètic, és clar, i també pot contrariar-nos, provocant fins i tot repulsa. Entendre això és de vital importància per a evitar emetre judicis buits, sense cap sentit, i és alguna cosa en el que hem d’insistir, com dic, aquells que ens dediquem, d’una manera o un altre, a transmetre la necessitat de continuar formant, educant i ampliant els nostres coneixements. «El coneixement us farà lliures», deia Sòcrates, així doncs, per què romandre estancs, mirant sempre a un passat que hem de conèixer, i conèixer bé, però sense que aquest ens impedeixi valorar el moment actual?

El fet que el Museu de Belles Arts de Castelló albergui des de dimarts passat, 14 de maig, l’exposició Art Contemporani de la Generalitat Valenciana. Peça 19, composta per 18 de les obres adquirides per part de la Generalitat valenciana perquè formin part de la seua col·lecció d’art contemporani és una bona notícia, una molt bona notícia que fins i tot és doble. Que el centre de l’avinguda Germans Bou exhibeixi aquestes peces simbolitza un pas molt important per a la pròpia activitat del museu. Ho és, sabent que ja ha albergat altres propostes «contemporànies». No obstant això, podríem assegurar que cap altra com la present, en la qual es poden veure obres de molts artistes joves, alguns d’ells de la nostra província, com puguin ser Marta Negre i Altea Grau. Estem parlant, per tant, d’una major obertura generacional, art d’avui, inquietuds d’avui.

D’altra banda, dèiem que aquesta exposició és una notícia doble pel projecte de comissariat pedagògic que s’ha dut a terme per a l’ocasió. De nou, posem l’accent en la rellevància i necessitat que els més joves coneguin de primera mà aquestes expressions artístiques, les interpretin o reinterpretin a la seua manera, que s’atreveixin a donar el seu punt de vista i s’impliquin. En aquest sentit, a partir del conjunt artístic que alberga el Museu de Belles Arts fins al pròxim 7 de juliol, s’ha desenvolupat un projecte a través del màster PERMEA de Mediació i Eduación del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i amb la col·laboració de l’alumnat de l’IES Bovalar de Castelló. Jorge Pisa ha estat l’encarregat de donar forma a les diferents reflexions sorgides d’aquesta iniciativa donant lloc a la qual es considera la Peça 19 d’aquesta exposició.

ART I EDUCACIÓ

Tal com va remarcar el propi Pisa durant la inauguració d’aquesta mostra, en la qual van estar presents el conseller de Cultura, Vicent Marzà; el coordinador territorial de l’Institut Valencià de Cultura, Alfonso Ribes; el director del Consorci de Museus, José Luis Pérez Pont, i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, Verònica Ruiz, aquesta peça travessa l’exposició com una «conversa en procés, un lloc de confluència en la qual la col·lecció funciona com a detonant del relat al qual se suma la comunitat educativa de l’IES Bovalar i que s’obre ara a noves veus».

Aquesta obra col·laborativa respon, per tant, a un ideal que busca enfortir el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, com és continuar fomentant la mediació cultural en l’art contemporani. Pérez Pont va assenyalar sobre aquest tema que «la Col·lecció d’Art Contemporani de la Generalitat valenciana és una col·lecció dinàmica i el projecte expositiu de la qual neix amb una vocació divulgativa, amb propostes que activin l’espai expositiu generant un procés de diàleg amb les obres i els artistes. D’aquí sorgeix Peça 19, la plasmació d’un treball de mediació que posa de manifest la seua evolució i importància».

En definitiva, Peça 19, tal com van explicar en la presentació d’aquesta exposició, «facilita l’espai on activar un procés de conversa, reflexió i aprenentatge, un procés basat en l’anàlisi crítica abordada pels estudiants entorn de les obres d’art. En aquesta trobada s’evidencia com l’art contemporani indaga en les problemàtiques humanes actuals i, d’aquesta forma, es percep més pròxima a la societat».

ELS ARTISTES

Quins artistes formen part de la present exposició que s’ha inaugurat aquí a Castelló en primer lloc i que viatjarà més tard a Alacant i València? Seguint un ordre de preferència particular, posant en valor l’art castellonenc, a les ja esmentades Marta Negre i Altea Grau s’uneixen també Rossana Zaera i Vicente Tirado del Olmo. Aquests quatre artistes van passar a engrossir l’any passat el llistat que a poc a poc es va confeccionant en el marc del Pla Incentiu del patrimoni artístic valencià, com ja van fer en 2017 Mar Arza, Pilar Beltrán, Jorge Julve, Bleda y Rosa, Agustín Serisuelo, Joël Mestre, Sebastià Miralles o Xavier Arenós.

A través de les obres de Negre, Grau, Zaera i Tirado del Olmo, i de la resta de participants en aquesta col·lectiva —Clara Boj & Diego Díaz; Daniel García Andújar; Pedro Ortuño; Pau Pascual; Cristina de Middel; Rossell Messeguer; Jorge Peris; Jorge Maldonado; Joan Cardell; Fuencisla Francés; Lucía Peiró; Bartolomé Ferrando; Lorena Amorós i Juan Olivares) s’observa una àmplia varietat de temàtiques, que viatgen des de la reivindicació a la poesia, des del qüestionament de la realitat a un plantejament sobre l’ecologia... Totes reflexionen sobre el present, ens permeten aprofundir de forma succinta en problemàtiques actuals que a tots ens concerneixen, i això és alguna cosa que hem de valorar per sobre de tot.

Vídeo, fotografia, net-art, instal·lacions, gravat, escriptura sonora, collage, escultura, construcció teatral, pintura... Diferents llenguatges artístics però amb un mateix objectiu, que no és un altre que agitar consciències, fer una crida, buscar aquest diàleg entre nosaltres i el nostre propi entorn. Això és el que el visitant es pot trobar fins al 7 de juliol en el Museu de Belles Arts de Castelló, i creiem sincerament que és una veritable oportunitat per a conèixer més i millor un art que versa sobre el nostre dia a dia, amb els seus delictes i mancades, les seues virtuts i passions, les seues paradoxes.

Ja ho advertia José Luis Pérez Pont durant la inauguració d’aquesta exposició. Aquesta col·lecció de la Generalitat valenciana és de summa importància com «una eina per a acostar els nous llenguatges contemporanis a la ciutadania, al mateix temps que es genera un patrimoni que permet deixar un llegat i una narració històric-artística de la creació actual per al futur». De nou, insistim, l’art contemporani és el nostre art. A les nostres mans està valorar-ho.