«Una autèntica crònica crítica de la realitat». Així és com defineix Wences Rambla l’obra de l’alcoià Antoni Miró que ara es pot visitar a la sala d’exposicions del Menador, Espai Cultural. Fins el 8 de juliol, a l’edifici de la plaça Hort dels Corders, romandrà oberta l’exposició Personatges d’Antoni Miró, mostra organitzada per la Universitat Jaume I i comissariada pel propi Rambla, qui destaca que «Miró, siga quin siga l’assumpte, el context, la parcel·la de la vida que aborda, mai no ho fa de forma grauïta, sinó amb una intencionalitat tendent a embolicar-nos, a tots els que acudim a degustar les seues obres, i ens fa partícips del seu contingut».
La present mostra, que es va inaugurar el 24 de maig, és una magnífica sèrie de retrats de personalitats de dins i fora de la Comunitat Valenciana que han sigut referents en diversos camps del món de la cultura, entesa aquesta en la seua màxima extensió: arts plàstiques, ciències, psicologia, compromís social, música, dansa i poesia. En aquesta col·lecció de personatges es troben Pau Casals, Joan Fuster, Miguel Hernández, Enric Valor, Sol Picó, Fidel Castro, Isabel Clara Simó i Antoni Tàpies, entre altres.
FIGURA RELLEVANT
El conseller d’Educació i Cultura, Vicent Marzà, assenyala que Miró és «un artista polièdric fill del seu temps i del seu país». La veritat és que, com bé remarca el conseller, «l’expressió artística valenciana de finals del XX i principis del XXI no es podria entendre sense la seua figura».
Nascut en Alcoi l’any 1944, Antoni Miró ha arribat a convertir-se en un artista plàstic de renom internacional, l’obra del qual sempre conté un objectiu social i al mateix temps és impulsora de valors ètics i estètics que caracteritzen la cultura en majúscules del nostre territori. A més, són molts els que asseguren que és un autèntic dinamitzador cultural, ja que, a més del seu treball creatiu propi, actua com a impulsor d’exposicions d’altres artistes i d’actes culturals, no tan sols al voltant de les arts plàstiques, sinó també d’una altra índole mitjançant el seu alè a conferències, debats, presentació de llibres, etc., on el nucli principal consisteix en tot allò que representa la cultura pròpia i, lògicament, la seua interrelació, contrast... amb aquella altra d’àmbits més amplis i arrelada internacionalment.
Com diu Wences Rambla, «no és una estètica gratuïta i esteticista la seua, sinó un art per al pensament».
