La companyia La Villarroel presentarà el proper 19 de febrer la comèdia ‘Petits Monstres’, de la brasilera establerta a Barcelona Marilia Samper, que ha armat una obra protagonitzada per dues germanes amb una diferent manera d’entendre la vida.

Després de l’èxit de ‘El Crèdit’, amb 360 representacions i més de 125.000 espectadors, ocuparan l’escenari del *Paranimf de la Universitat Jaume I de Castelló els actors Vanessa Segura, Marta Aran o Mireia Piferrer i David Vert o Jordi Andújar.

En ‘Petits Monstres’, el públic coneixerà a Marta, una noia metòdica i organitzada que està en procés de separació del seu nuvi David, mentre que Anna, la seva germana, no té cap por a expressar els seus sentiments ni els seus pensaments sobre la vida en general i les persones que li envolten.

LA HISTÒRIA // Tots vivim envoltats de pors, però intentem superar-los o, almenys, ocultar-los de la vista dels altres. Ana, en canvi, ha decidit conviure amb tots els seus terrors i paranoies i mostrar-los sense complexos, acceptant així, públicament, que la seva vida és i serà una veritable merda. A punt de complir els 40, artista conceptual en atur i vivint de nou a casa dels seus pares, Ana s’ha convertit en una molesta bestiola rara que no suporta el món en el qual viu, i el món tampoc la suporta a ella. Només que la seva idíl·lica vida de merda es veurà amenaçada per la intenció de la seva germana Marta de separar-se del seu nuvi --vegà i practicant de ioga-- i tornar a la llar paterna.

La guerra esclatarà entre les dues germanes per conquistar un mateix espai, i en aquesta batalla delirant s’enfrontaran les dues maneres radicalment oposades i *irreconciliables d’ambdues de veure el món i de viure-ho; dues maneres d’enfrontar-se al buit i a les pors i dues maneres de salvar-se a un mateix quan tot va malament, però que molt mal.

AUTOBIOGRAFIA? // L’autora i directora de l’obra que es representarà en el Paranimf, Marilia Samper, explica que el text té molt d’autobiogràfic. “La generació d’entre 30 i 40 anys tenim una situació molt més inestable que la dels nostres pares quan tenien aquesta edat, tant en el social com en el laboral”, diu Samper. “Ells es plantejaven coses més senzilles: pagar factures, tenir una casa i una família. Es treien les castanyes del foc. Avui molta gent pensa a somiar en lloc de viure amb maduresa, són gairebé adolescents, les relacions són més volàtils”, relata.