Un 4 de novembre, de fa 95 anys (1922), el reconegut arqueòleg britànic Howard Carter, un tipus seriós, de caràcter introvertit, massa tímid per fomentar les relacions socials, protagonitzaria un dels episodis més significatius de la història de l’arqueologia. Endinsant-se en les profunditats de la Vall dels Reis, per un passadís al qual conduïen diversos graons de pedra va trobar una porta de granit plena d’inscripcions en forma de jeroglíflics. Qui li havia de dir que darrere d’aquesta porta es trobaria la tomba de Tutankamon!

La sepultura del faraó va aparèixer intacta davant els ulls de l’investigador qui dos dies més tard, el 6 de novembre, li va escriure a Lord Carnavon, responsable de finançar l’excavació: «Finalment he fet un descobriment meravellós a la Vall, una tomba magnífica amb segells intactes». Aquest taüt d’or i pedres precioses que es mostrava davant seu i que no va obrir en realitat fins al mes de febrer de l’any següent, contenia el cos momificat del faraó que va morir tot i ser adolescent.

En les seues memòries, Carter va reconèixer que moments abans del descobriment va sentir que «havia passat alguna cosa fora del comú». Potser, aquestes sensacions estiguessin induïdes per aquesta llegenda que corria per Egipte que deia que aquell que s’atrevís a profanar la tomba del faraó seria castigat amb la mort. No obstant això, a l’expedició de Howard Carter no semblava importar-li. De fet, l’arqueòleg va morir anys més tard havent aconseguit l’èxit en el seu cercle gràcies a un descobriment que va ser únic per diversos motius, un dels quals va ser trobar-se la sepultura intacta, ja que la majoria havien estat saquejades.

Quina importància pot tenir avui Carter i Tutankamon? Encara existeixen misteris i incògnites al voltant de tots dos. La figura del faraó egipci és, molt probablement, una de les més estudiades a nivell històric.

EXPOSICIÓ

El Planetari de Castelló es pot visitar fins l’1 de setembre la mostra Els tresors de Tutankamon, una exposició divulgativa sobre la troballa, com deiem fa tot just un moment, de la primera tomba intacta d’un faraó egipci.

La mostra, que es va inaugurar el passat 4 de juliol, consta d’un documental i de reproduccions d’algunes de les meravelles que es van trobar al descobriment. Els visitants poden contemplar alguns dels elements més característics i coneguts, com la màscara funerària, el sarcòfag o el tron de Tutankamon. Altres, no tan coneguts, constaten la creença dels antics egipcis en la vida després de la mort, ja que en l’exposició també es poden trobar elements de la vida quotidiana que consideraven que els facilitaria la seua altra vida. No hi falta tampoc en la mostra del Planetari una variada representació dels déus que havien de guiar-los en el seu trànsit al més enllà.

Cal remarcar que a partir del descobriment de la tomba de Tutankamon el 1922 per part de Howard Carter, prompte la figura del jove faraó es va convertir en llegenda, encoratjant l’estudi de la cultura de l’antic Egipte. El fet notable va ser trobar la tomba intacta, ja que per primera vegada es va poder veure i estudiar com eren realment enterrats els faraons i es va poder conéixer de primera mà els seus ritus i costums funeraris. Així mateix, resulta curiós el fervor que es va despertar en aquella època, fins i tot aquí, a Espanya. De fet, és impossible obviar les dues històriques visites de Carter a Madrid en olor de multitud (en 1924 i 1928) per revelar els detalls de la troballa del faraó nen, dues visites que van ser fruit de l’amistat de l’arqueòleg amb Jacobo Fitz-James Stuart, 17è duc d’Alba, i amb qui va mantenir una amistat que es va iniciar el 1920, amb motiu de la visita de l’inquiet mecenes espanyol a Egipte durant la seua lluna de mel, i es va perllongar fins a la mort de Carter.

PUBLICACIÓ

De desenterrar aquest rastre s’han ocupat en Tutankhamón en España —que edita la Fundación José Manuel Lara amb Cajasol— els egiptòlegs Myriam Seco i Javier Martínez Babón, directora i arqueòleg de la missió del temple de Tuthmosis III a Luxor,.

Si parlem d’aquest llibre, premi Manuel Alvar de Estudios Humanísticos, és perquè creiem que és un complement ideal a la mostra que es pot visitar a Castelló al recordar la vida i les possibles causes de la mort del faraó, la biografia de Carter, els detalls de la troballa de la tomba i fins a les malediccions que van pesar sobre ell.