Les Aules Espai Cultural Obert presenta fins a finals de febrer ‘L’art de pintar amb foc’, una exposició de l’artista José Antonio Antolí (Castelló, 1950). Com resa el títol de l’exposició, l’artesà castellonenc crea les seues obres en planxes de metall utilitzant com a únic instrument un bufador a manera de pinzell. Una tècnica pictòrica pionera que ell mateix ha perfeccionat fins a aconseguir nivells de verdadera mestria.

--En què consistix l’art de pintar amb foc? A més del títol de l’exposició crec que és quasi una forma de vida.

-És una disciplina en què, per mitjà del foc de distints bufadors amb diferents diàmetres, fix productes sobre la superfície de la planxa de coure. Així obtinc una varietat de coloracions i textures que són les que utilitze per a l’elaboració de les meues obres, escultures o quadros de temàtica figurativa o abstracta.

--Vosté s’ha dedicat com a artesà a crear peces durant molts anys. Quant hi ha d’art i d’ofici darrere de cada obra?

-En el meu cas concret, art sense ofici seria impossible. Pensem per exemple en la realització d’una escultura, un pas previ és la confecció d’un xassís d’acer, per al qual es requerix ofici i en un segon pas seria el forrar l’acer amb la planxa de coure tractada amb la coloració per mi triada. Així doncs un cinquanta-cinquanta, seria el més just.

--Explique’ns el procés que seguix per a crear les seues peces.

-El procés part d’una idea creativa inicial, que materialitze per mitjà del foc i els metalls. Durant el mateix, ocorre algunes vegades que dialogant amb l’obra aconsegueixo resultats, perquè és inqüestionable que l’artista pot donar forma simbòlica tant als objectes naturals com a les formes abstractes. El valor simbòlic de la forma té el seu origen en forces interiors acumulades i decantades per un procés de múltiples vivències i intuïcions, que s’allotgen en el subconscient. A estes forces, quan es les potència amb l’essencialitat que posseïxen les coses i li les dota del poder de ser percebudes per la ment humana, té sentit i dimensió com a obra d’art.

--Què és El Drac?

-El Drac és el símbol del meu taller de forja i artesania en ferro del carrer Sant Josep, 33, i dic açò perquè ho vaig adoptar pel mític foc del drac alat, amb el qual forjava els meus sons en peces de ferro i ara per a crear les meues obres a coure.

--Per què creu que l’escultura en metall pareix que no està tan valorada com amb altres materials?

-Per a mi açò és un tema subjectiu- Grans escultors van emprar el material més humil com el ferro per a crear les seues colossals i fantàstiques obres, així doncs, no crec que siga el material el que done valor a l’obra, sinó el seu autor.

--Què tal es porta això d’exposar i ser reconegut en llocs com Dubai i no haver-ho sigut abans a Castelló?

-La vida de qualsevol artista té un recorregut inesperat, encara que personalment vaig començar a Dubai en este moment m’alegra molt el poder exposar a Castelló i agraïsc a la Diputació de Castelló que m’haja invitat a fer-ho en les Aules. La mentalitat dels habitants d’estos països, gràcies als seus dirigents, ha canviat molt, s’intuïx un cert grat per tot l’occidental, inclòs l’art. Valoren especialment l’obra no figurativa i de dimensions i presència espectacular.

--En la inauguració va estar abrigat de nombrosos artistes.

-Va ser fantàstica, va acudir nombrós públic per a veure les meues obres, la qual cosa agraïsc en gran manera per l’esforç de vindre i a més em vaig sentir molt abrigat amb els artistes de Castelló que van vindre a recolzar-me ara i en la meua futura trajectòria. Sincerament, gràcies.