Ana S. Pareja: «En aquest país s’edita molt i bé»

—Hi ha un bon nombre de persones que desconeixen completament l’ofici d’un editor. Imaginem que aquesta desinformació ve donada pel treball a l’ombra que porteu a terme —hi ha alguns que, fins i tot, us titllen de ‘BoBos’, és a dir Bourgeois-bohème—. Al cap i a la fi, el que veritablement importa és l’obra, el producte final, i després l’autor de la mateixa. Per tant, ens agradaria saber què és exactament un editor? Quines tasques realitza?

—Suposo que un editor ha de ser un BoBo de cor, no necessàriament en el seu dia a dia. Si un BoBo és algú que s’atura en els plaers i els luxes de la vida i que és capritxós i es dedica a passejar i a observar contemplativament el món i a pensar i a ser una mica petulant i snob en les festes, si, benvingut sigui l’apel·latiu. Però aquesta és la teoria, la pràctica dista molt de la vida de glamour que alguns imaginen. El treball de l’editor és un exercici d’autoexplotació i insatisfacció perpetu. Les tasques d’un editor multimilionari són llegir i pensar, les d’un editor independent com nosaltres, matar-se a pencar per treure un projecte difícil a flotació, des de bregar amb distribuïdors i agents, fins corregir proves o fer paquets. Però sempre feliços, això sí.

—Continuant amb els secrets d’aquest ofici, en algun moment de la teua vida vas saber que volies dedicar-te a això? Quan?

—De petita volia ser escriptora (quina vergonya). Vaig fer dues carreres de lletres, llegia molt. La literatura era important, ho segueix sent. I una forma raonable de canalitzar aquesta passió va ser intentar ser editora. Crec que vaig començar a sentir que era possible quan em vaig mudar a Barcelona i vaig començar a freqüentar a escriptors i a altres editors.

—Diuen que per tenir constància de la personalitat i qualitat d’una editorial n’hi ha prou amb mirar el seu catàleg. Què podries dir-nos dels títols publicats fins a la data per Alpha Decay? Quins destacaries per sobre de la resta i per quin motiu? Teniu un criteri específic de selecció?

—Si el nostre catàleg parlés diria coses molt bones i molt dolentes de nosaltres. Hi ha alts i baixos, però hi ha coherència, fins els errors són en certa manera encerts, o una porta per aprendre. Estem molt orgullosos de tot el que hem fet. M’agrada molt Stone Junction, a més de perquè és una novel·la magnífica, perquè va confirmar una de les nostres teories: es va publicar el 2007 amb un títol i una portada no molt ben triats i no va tenir cap èxit. El vam rellançar en 2009 amb nova coberta i nou títol i ara és un dels èxits de l’editorial. El mim, la cura i la dedicació poden donar ales a un llibre.

—Hi ha algun autor que hagi publicat amb altres editorials i que haguéssiu volgut tenir en el vostre llistat? Si és així, quin?

—Infinits. Per exemple, Christina Stead. En aquest país s’edita molt i bé, i hi ha milers d’autors bons encara no publicats, així que cada mes t’assabentes que algú ha publicat alguna cosa excel·lent que t’hauria encantat publicar. M’agrada molt el lema d’una editorial argentina estupenda, La Bestia Equilátera: «Sempre hi haurà alguna obra meravellosa que encara no va ser descoberta, no es va traduir o ni tan sols es va començar a escriure». Així que no cal preocupar-se massa per aquests assumptes.

—La nostra realitat actual, aquesta era tecnològica que vocifera als quatre vents la mort de la novel·la, la fi del paper i altres historietes apocalíptiques pel que fa al literari, sembla que anava a limitar l’aparició de nous segells editorials i, fins i tot, eradicar les aspiracions intel·lectuals de molts de nosaltres. No obstant això, des de fa uns pocs anys, són diverses les editorials joves que han aparegut i que resisteixen. Quin és el secret de tal èxit, tenint en compte que això és un negoci i que, vulguem o no reconèixer-ho, els diners sembla ser l’únic que preval?

—L’èxit resideix en l’abolició de l’esperança d’èxit: Gairebé cap editorial nova hauria d’esperar un èxit econòmic a curt termini. Les petites editorials literàries que han sorgit en els últims anys solen subsistir per l’esforç i grans dosis de capital personal, i unes expectatives de lucrar mínimes o nul·les. Excepte honroses excepcions, el nou editor independent està preparat per veure el seu patrimoni perillar contínuament. L’art està en mantenir-se sempre en la línia de flotació.

—Imaginem que comprovar la bona resposta de la crítica, mitjans de comunicació i públic pel que fa a alguns dels títols que heu publicat ha de ser una injecció de moral meravellosa. La difusió, arribats a aquest punt, és vital. En aquest sentit, ens interessaria saber com de d’estrets són els llaços que heu creat des que comenzarais aquesta aventura.

—En aquest sentit estem feliços. Cada dia donem les gràcies, a periodistes culturals, a llibreters i lectors, que són fidels i hi són, donant suport l’editorial. Una abraçada forta si ens esteu llegint.

—Podries acabar la frase? La literatura és important per...

—Els punts suspensius queden perfectes aquí ...

—Tres novel·les «clàssiques» de la teua vida.

—San Petersburgo, de Biely; Gilles, de Drieu La Rochelle; Lolita, de Nabokov.

—Tres obres actuals que t’hagin marcat

—Impossible respondre.

—Algun consell per a qui vulga dedicar-se al, per a nosaltres, fascinant món de les lletres?

—Que siguin fascinants al seu cap.