+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
   
 
 

ENTREVISTA

Sara Bellés: «Artista es allò que m’agradaria arribar a ser»

La jove il·lustradora acaba de col·laborar en un nou llibre d'Ana Rossetti publicat per Unaria Ediciones

 

Un objectiu. Sara Bellés remarca que l'art és el seu mitjà de vida, la seua passió. -

Eric Gras
04/03/2018

Existeix una gran riquesa creativa a la província de Castelló. El món de les arts plàstiques compta amb talents joves que a poc a poc es van fent un lloc. Sara Bellés és un d’aquests talents que, amb pas ferm, comparteix la seua particular visió de la vida amb el seu art.

Entre els seus projectes o treballs més coneguts, potser els dedicats al món de la il·lustració o disseny són els més coneguts, per ser els més visibles. Aquest tipus d’obres, li han permès fer-se un nom, fins al punt de ser cridada per editorials com la castellonenca Unaria Ediciones per col·laborar en algun dels seus projectes —i del qual ens fem ressò aquí—. D’això precisament parlem amb ella, a més de les seues aspiracions, la seua tècnica, de com veu la situació actual d’altres joves creatius com ella... De manera humil, Sara contesta i ens permet entreveure una persona tímida però amb un món interior imaginatiu i potent que aflora a través de les seues obres, que són una part d’ella.

—En primer lloc, per aprofundir una mica més en la teua persona, quan vas saber que això teu era la il·lustració, el món de les arts plàstiques?

—Al contrari que la majoria de gent, jo mai vaig deixar de dibuixar, vaig créixer envoltada de llapis i colors. Encara que mai vaig pensar que l’«art» seria la meua professió, va arribar un moment en què no volia fer una altra cosa, és part de mi.

—Ja saps que ens agrada categoritzar-ho tot, etiquetar-ho tot. Així doncs, il·lustradora, pintora o artista (així, a seques)?

—Sóc pintora, una pintora que il·lustra. O una il·lustradora que pinta. Artista és allò que m’agradaria arribar a ser.

—Molts artistes consideren que cada tècnica és un simple mitjà per arribar a un fi. No obstant això, hi ha altres que són fidels a una determinada tècnica, fins al punt de crear un estil definit a través d’ella. En el teu cas, amb quin et sents més a gust, més tu mateixa?

—M’agrada tenir a l’abast tantes tècniques com sigui possible. Per a mi són eines per aconseguir comunicar un missatge o tema. Gairebé sempre les barrejo per aconseguir els meus objectius. Actualment, sol usar l’aquarel·la, la tinta xinesa i el lleixiu, encara que recentment he tornat a fer servir l’oli per la meua última sèrie.

—Últimament estàs desenvolupant molt la teua faceta més il·lustradora en determinades publicacions. Què pots dir-nos d’aquests treballs com el que has fet per Unaria Ediciones?

—El meu treball d’il·lustració sol anar lligat al món editorial (especialment apareix en revistes) i al disseny gràfic. Últimament he tingut la sort de sumar a aquesta llista la il·lustració per a llibres infantils, amb el llibre Poemas de día y de noche d’Ana Rossetti, publicat per Unaria Ediciones.

El que més m’agrada de treballar com a il·lustradora és que puc desenvolupar diferents facetes, una més seriosa per a publicacions per a adults i una altra més desenfadada i divertida per la part infantil.

—També vas participar en la iniciativa ‘First Artistic Weekend’ de Coworking Dinamic Benicàssim. Com n’és d’important exhibir la teua feina en aquests tipos d’espais?

—L’experiència d’exposar al Coworking Dinamic va ser molt satisfactòria, tant de bo existissin més iniciatives com el First Artistic Weekend, en què aposten per artistes emergents, i faciliten el mostrar les obres al públic, cosa que les sales i les galeries no ho posen gens fàcil. Per créixer i avançar en aquest àmbit és fonamental que la gent et conegui i que les teues creacions no es quedin en el teu taller. El procés creatiu acaba amb la interacció amb el públic.

—Important preguntar-te què vol dir l’art i el dibuix per a tu. Què t’ha aportat i què creus que pot aportar al món?

—Per a mi són el meu mitjà de vida, la meua feina, la meua passió, fins i tot una manera de pensar i viure. El procés de creació de recerca d’idees, referències mai s’acaba, qualsevol cosa del teu voltant pot començar a ser el germen d’un nou projecte.

Crec en l’art com un fort comunicador, com va dir Bertolt Brecht: «L’art no és un mirall per reflectir la realitat, sinó un martell per donar-li forma».

—Des de la teua perspectiva, creus que hi ha espai per al talent jove a Castelló? Gaudiu d’oportunitats?

—Cada vegada és més difícil trobar una sala d’exposicions en condicions a la nostra ciutat. Tot i així si ho busques i et mous les oportunitats les crees tu mateix.

—Per finalitzar, t’has marcat algun objectiu a mitjà-llarg termini? A on vol arribar Sara Bellés en el món de l’art?

—M’agradaria viure totalment de la pintura, fent projectes personals i deixar de banda els encàrrecs. Arribar a poder considerar-me artista.