Entre l’abstracció geometritzant i la figuració gestual és el títol d’una magnífica exposició que acull fins el 8 de gener de 2017 el Convent, Espai d’Art de Vila-real. La mostra presenta una selecció d’obres del MACVAC (Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés) i és, sens dubte, una digna representació de la riquesa i la pluralitat d’aquest centre artístic pioner.

S’ha seleccionat un grup d’artistes que han centrat el procés de creació en l’àmbit de l’abstracció, des d’un enfocament més o menys geometritzant fins arribar, en alguns casos, al que podria considerar-se com una geometria matemàtica utilitzada amb criteris de bellesa plàstica. D’altra banda es presenta una selecció, també de diversos autors i tècniques que comparteixen el comú denominador d’estar fetes en l’àmbit de la figuració més o menys gestual, on el traç i el gest solt li donen una característica comuna i distinta al punt de vista anterior.

UN DIÀLEG // Com afirma la directora del MACVAC, Rosalía Torrent, aquesta exposició pretén establir un diàleg entre l’aspecte figuratiu i l’abstracció, “conscient en tot cas que l’art no es divideix entre allò que reconeixem i el que no reconeixem, sinó entre allò que ens produeix emocions o és capaç de portar-nos a una experiència estètica i allò que no té aquestes qualitats”. Afortunadament, explica Torrent, “el Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés és una font d’obres susceptibles d’emocionar-nos, o de portar-nos a l’esmentada experiència estètica”.

L’exposició a més de pintura conté altres tècniques i procediments com ara l’escultura en bronze, en ferro, la ceràmica, les tècniques mixtes, el dibuix, el gravat, etc. Selecció feta per a mostrar diverses opcions plàstiques que, alhora de treballar en la recerca i la creativitat, han posat en marxa alguns dels molts artistes del MACVAC. Sens dubte, l’exposició contribuirà “al fet que reflexionem sobre aquestes qualitats i, especialment, sobre l’inesgotable nuc d’experiències que sempre s’obri en aproximar-nos als valors de la figuració i als del gest abstracte”, com bé remarca Torrent, qui ens explica que, “hi ha una intencionalitat en aquesta selecció d’obres que desborda abstracció i figuració. La primera es nodreix, bàsicament, de formes geomètriques, com intentant racionalitzar el gest intuïtiu amb què Kandinsky ens va proporcionar la primera obra abstracta de l’art contemporani”.

En paraules de la directora del MACVAC, trobem treballs molt diferents. “Alguns d’aquests es decanten per una clara intencionalitat autoexpressiva, açò és: l’obra serà reflex del món interior (quasi diríem que autobiogràfic) de l’artista, que es fonamenta en la figura per a fer més recognoscibles els seus propis sentiments. La idea de l’autoexpressió, l’aposta pel jo personal, parteix del romanticisme i del seu interés per l’individu: des de llavors no ha fet més que créixer, potser per l’exacerbada presa de consciència de si d’un ésser humà cada vegada més conscient del seu propi desemparament”, assegura.

La mostra que es va inaugurar a principis del mes de setembre recull un grup d’importants artistes com ara: John Dilg, Ellis Jacobson, Eusebio Sempere, Rafael Canogar, Oswaldo Guayasamín, Raúl Torrent, Hans Dieter Zingraff, Antonio Saura, Loretta Polgrossi, Isabel Nazco, Antoni Miró, etc., fins arribar a un total de trenta obres. Segons la directora del MACVAC, “cada obra buscaria, per a ells, expressar un sentiment propi i comunicar-lo d’una manera rellevant. Amb la mateixa emoció, però plantejant un sentiment menys vinculat amb l’individu concret i més relacionat amb la forma d’experiència geomètrica, ens trobem amb una altra sèrie de pintures i escultures els creadors de les quals han preferit realitzar un treball en què no es perceba la seua pròpia història. Són aquests artistes que assagen formes no recognoscibles i deixen a l’espectador o espectadora la capacitat de reinterpretar-la a la seua manera”.

Tant si és per curiositat com si hi ha interès per l’art, aquesta és una exposició que val la pena no perdre’s.