Qui és Jean-Claude Grumberg? Gràcies a un actor i director teatral de la talla de Josep Maria Flotats, tenim oportunitat ara de descobrir a un dels grans dramaturgs francesos, conegut i reconegut al seu país amb cinc prestigiosos premis Molière i fins i tot un premi César. Tal com explica el mateix Flotats, és curiós com un autor com Grumberg mai s’hagi representat encara a casa nostra. «A l’agost del 2013, Jean-Claude Grumberg, en un dinar a Saint-Germain-des-Prés, em va oferir el text de Ser-ho o no acabat de sortir d’impremta, no arribat encara a les llibreries. A final de la tarda del mateix dia, li vaig dir entusiasmat que volia muntar l’obra i que això seria a l’octubre del 2014». Per raons que no vénen al cas, no va poder ser, però finalment el octubre de l’any següent, 2015, aquest somni de Flotats es va fer realitat, un somni que compartirà amb nosaltres el proper diumenge, 29 de gener, al Teatre Municipal de Benicàssim.

Ser-ho o no, en paraules del propi Flotats, «és una obra construïda a partir d’un pretext que consta d’unes converses entre dos veïns d’una mateixa escala, d’horitzons, coneixements i creences antagònics». I en el curs d’aquestes converses, «hi palpita d’una manera subjacent el tema de la identitat, com el verb del títol ja indica: la identitat col·lectiva i sobretot la personal, junt amb la tolerància», segons comenta l’actor català. Aquest són temes recurrents en tota l’obra de Grumberg, que com bé afirma Flotats —ancorada en la immediata actualitat— «evoca sempre la memòria històrica per discernir la violència o l’absurd del present». Per tant, estem davant d’una obra de teatre polític en clau de comèdia.

«En l’obra de Jean-Claude Grumberg, de la mateixa manera que la pintura figurativa actual ha après molt de la pintura abstracta, Ser-ho o no és una obra que ha après molt del teatre de l’absurd i l’ha superat després d’haver-se enriquit de la seua experiència», ens diu Flotats, qui afegeix que «Grumberg, per mitjà d’un diàleg incisiu entre els dos personatges i a través d’un humor irresistible i intel·ligentíssim, ens porta a interrogar-nos sobre els temes més importants de la condició humana: el compromís ètic, social i moral amb un mateix, amb propis i estranys, amb la llengua, la cultura, la història. D’on som? Qui som? Què som?».

PERTÀNYER A UNA COMUNITAT // L’obra, que també està dirigida per Josep Maria Flotats, i que protagonitza al costat del jove actor Arnau Puig, va ser escrita l’any 2013 i va ser publicada el mateix any per Éditions Actes Sud, sota el títol original Pour en finir avec la question juive. Arran d’un augment dels actes antisemites esdevinguts a França a la primeria del 2015, i coincidint amb unes primeres funcions del muntatge al Théâtre Antoine de París, l’autor mateix va decidir canviar-ne el títol per evitar malentesos.

Tal i com reflexiona Salvador Oliva, traductor de l’obra, aquesta comèdia de Grumberg, «redactada en plena maduresa», està enfocada en un tema recurrent a la seua obra com és la qüestió jueva, «però com a tema general podríem dir que tracta, d’una banda, de la necessitat que tenim els humans de formar part d’un grup, de voler pertànyer a alguna comunitat, una fe religiosa, una pàtria, una organització, una ideologia, etc.; i de l’altra banda, de la manera de salvar-se dels perills del grup on l’atzar ens ha fet néixer o del que hem triat de pertànyer».

L’obra que podrem gaudir a Benicàssim la propera setmana és una obra en la qual Grumberg sembla advertir-nos —molt indirectament, és clar, perquè estem davant d’una obra d’art i no d’un assaig social— «del que representa el fet d’abraçar una fe o una identitat qualsevol d’una manera cega, sense la intervenció de la raó, de l’objectivació i jo diria que també de l’escepticisme, almenys d’aquell escepticisme nascut de la consciència de fins a quins límits pot arribar la follia humana», com assenyala Oliva.

Sobre la qüestió jueva, el propi Grumberg reflexiona el següent: «Per tal de ser el màxim complet possible, faig constar als qui continua tocant aquesta qüestió que un professor emèrit de Harvard va comptar fins a 8.612 maneres de considerar-se jueu. Com que ell no es reconeixia en cap, va declarar a la premsa que continuaria les seues investigacions. Jo m’afegeixo, modestament però de tot cor, a la seua recerca». Arran d’aquesta obra, Ser-ho o no, Grumberg ens porta cap a aquest tipus de reflexió «amb una ironia intel·ligent que aprofita les consecucions del teatre de l’absurd i el transcendeix a base d’atorgar un ple sentit a cada frase i cada escena», en paraules de Oliva.

Una obra innovadora que diverteix i ens ensenya.